El passat dijous 26 d’abril, fora del nostre abonament de temporada, ens apropem de nou al Gran Teatre del Liceu per tal de gaudir d’una de les òperes mes meravelloses de la historia… LA FLAUTA MÀGICA, de Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta producció és una versió dels Comediants, que va ser estrenada ja fa uns anys i que també varem veure. Ara es reposa solament tres dies i en els torns populars a uns preus força mes assequibles.

Estrenat el 30 de setembre de 1791 al Theater an der Wien. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925.

Només el personatge de Papageno podia obrir el pas de Comediants a l’univers de l’òpera. Papageno era un dels seus, un esperit afí, un personatge amb els peus a terra, amb el cor ple d’ocells i el cos disposat a satisfer amb urgència –i sense romanços metafísics– totes les necessitats primàries de l’ésser humà: beure, menjar, dormir… Un home del carrer sempre escèptic respecte de tot allò que no es pugui tocar o cruspir, immers en un món fantàstic habitat per reines prodigioses i cruels, fades entremaliades, prínceps valents, princeses raptades, perilloses serps gegants i proves iniciàtiques sobrehumanes. Si en gairebé totes les posades en escena de Die Zauberflöte (La flauta màgica) la dramatúrgia assumeix com a propi l’ideal estètic de Sarastro o de la Reina de la Nit, Comediants opta per moure el punt de vista tradicional i agermanar-se amb l’«ocellaire». Tot parteix de la mirada d’un ésser com Papageno: lúdic, festiu, immediat, terrenal, tàctil, colorista, irònic, amb un toc de franquesa innocent.

Com sempre que la veiem en directe… i ja van unes quantes (una d’elles a Berlín), la música de LA FLAUTA MÀGICA ens deixa estabornits. Es de les poques òperes que soc capaç d’escoltar solament amb àudio un cop rera d’un altre. Te el valor de que encara que esta cantada en alemany, molts nanos de casa nostre ( en conec mes d’un ), son capaços d’escoltar-la i de veure-la a traves de vídeos un cop darrera del altre. La Petita Flauta màgica ha fet la resta per posar-la a disposició del public infantil.

D’aquesta producció tinc que ressaltar la posada en escena de JOAN FONT (Comediants), i la escenografia i vestuari de JOAN GUILLÉN que amb senzillesa.. potser una mica massa… aconsegueixen apropar-la i molt als espectadors d’avui en dia. Una de les poques coses que no m’agraden es la plataforma/turò al centre de l’escena que el trobo francament ridícul i antiestètic….. per la resta… sobretot l’aparició d’animals i la caracterització dels personatges, increïblement maca.

La direcció de PABLO GONZÁLEZ al capdavant de l’OBC la vaig trobar exquisida i l’orquestra va sonar al Liceu molt i mol be. Malauradament l’orquestra del Liceu no arriba a tenir la qualitat que ara mateix assoleix l’OBC.

En quant als solistes i resumint, un decebedor PAVOL BRESliK en el paper de Tamino, un increïble GEORG ZEPPENFELD interpretant Sarastro amb una veu magnifica, profunda i potent. Una Reina de la Nit que aconsegueix el aprovat justet (ERIKA MIKLÓSA), millor a la segona part….. en un dels moments operístics mes espectaculars de l’historia de l’opera ( i del qual potser demanem massa). Una fantàstica Pamina interpretat per SUSSANNA PHILIPS. Un Papageno meravellós, sobretot interpretativament parlant i també amb una bona veu … JOAN MARTÍN-ROYO…. i un Monostatos de qualitat VICENÇ ESTEVE MADRID.

Un altre nit al Liceu que varem gaudir moltíssim.