Arxiu d'etiquetes: JOAN FONT

– Taula rodona sobre la FIRA DE TÀRREGA i el Teatre al carrer – Palau Robert – 23/05/2016

Per Miquel Gascón

Aquest passat dilluns vaig poder assistir a una interessantíssima taula rodona per parlar de la història de la Fira de Tàrrega des de la seva creació ara fa 35 anys i també sobre l’actual crisi del format de Teatre al carrer …. i el seu futur.

L’Institut del Teatre ha estat qui ha organitzat aquesta taula rodona que ha estat moderada per Mercè Saumell, professora de l’Institut; ha estat programada amb motiu de l’exposició Comediants, “inventors d’un nou llenguatge”.

He estat esperant aquests dies (abans de començar a fer un resum del que allà va passar) a què l’Institut del Teatre, em fes arribar l’àudio d’aquesta xerrada, tal com li vaig demanar personalment a la Mercè Saumell, però malauradament sembla que aquestes trobades únicament serveixen per reflexionar entre els que participen i no interessa massa fer-ne difusió del que allà es va dir. Una autèntica llàstima, perquè la gravació existeix i segurament dormirà per sempre en una estanteria de l’Institut del Teatre, sense que gairebé ningú en faci cas d’ella.

Ha estat el primer cop que s’han trobat en un mateix espai, els 7 directors responsables durant aquests 35 anys, de la Fira de Teatre de Tàrrega, d’ençà que es va realitzar la seva primera edició l’any 1981, per parlar de la història d’aquest esdeveniment que actualment ja està considerat com un dels festivals de teatre de carrer més importants d’Europa. Des del primer responsable gairebé involuntari… en Joan Font (Comediants), passant per Frederic Roda, Ramon Simó, Joan Anguera, Llorenç Corbella, Jordi Colominas, fins a l’actual jove director Jordi Duran.

Continua llegint →

– Òpera – IL BARBIERE DI SIVIGLIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu – 25/09/2014

2 respostes

Tornar al Liceu per veure i gaudir la primera òpera de la temporada és un senyal clar que l’estiu s’ha acabat i que tornem a la vida del dia a dia; però nosaltres, aquest dia a dia, intentarem que no sigui pas rutinari, almenys a les nostres hores de lleure, després d’una jornada laboral que cada vegada se’ns fa més feixuga i que cada vegada ens omple menys….. i menys… i menys.

Avui toca una òpera “bufa” prou coneguda per nosaltres i que ens agrada molt…. IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini. En aquesta ocasió dins del nostre abonament ens ha correspost assistir a l’última representació i amb el segon repartiment.

Va ser estrenada a Roma l’any 1816 i tan sols 2 anys després a Barcelona, però al Teatre de la Santa Creu. Aquesta òpera fa masses anys que no es representava al Liceu, cosa que no té cap lògica, ja que es tracta d’una òpera molt popular i que va tenir una gran acceptació a casa nostra; la darrera representació al Liceu ja fa 24 anys, a la temporada 1990-1991.

Molts dels nostres amics assidus a l’òpera estic segur que no estaran gens d’acord amb mi… i es posaran les mans al cap, però haig de dir que vaig gaudir moltíssim d’aquesta òpera, especialment de la seva posada en escena. L’orquestra del Liceu, sota la direcció de Giuseppe Finzi va sonar força bé, així com també el cor d’homes sota la direcció del nou director del cor, en Peter Burian.

Com ja he comentat la posada en escena de Joan Font (Comediants) em va agradar moltíssim i en bona part és el causant de la nostra alta valoració de 4 estrelles. L’òpera a més d’una bona música i d’unes bones veus, és també un espectacle que ha d’entrar pels ulls… i aquí ho han aconseguit al 100%, amb aquesta proposta imaginativa, farcida de fantasia i moviment, absolutament trencadora amb tot el que fins ara s’havia vist, ajudat per un vestuari esclatant de colors vius, que li dóna a tot plegat un caràcter naïf, que a mi em va atrapar des del primer moment.

Continua llegint →

– Òpera – LA FLAUTA MAGICA (****) de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu

2 respostes

El passat dijous 26 d’abril, fora del nostre abonament de temporada, ens apropem de nou al Gran Teatre del Liceu per tal de gaudir d’una de les òperes mes meravelloses de la historia… LA FLAUTA MÀGICA, de Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta producció és una versió dels Comediants, que va ser estrenada ja fa uns anys i que també varem veure. Ara es reposa solament tres dies i en els torns populars a uns preus força mes assequibles.

Estrenat el 30 de setembre de 1791 al Theater an der Wien. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925.

Només el personatge de Papageno podia obrir el pas de Comediants a l’univers de l’òpera. Papageno era un dels seus, un esperit afí, un personatge amb els peus a terra, amb el cor ple d’ocells i el cos disposat a satisfer amb urgència –i sense romanços metafísics– totes les necessitats primàries de l’ésser humà: beure, menjar, dormir… Un home del carrer sempre escèptic respecte de tot allò que no es pugui tocar o cruspir, immers en un món fantàstic habitat per reines prodigioses i cruels, fades entremaliades, prínceps valents, princeses raptades, perilloses serps gegants i proves iniciàtiques sobrehumanes. Si en gairebé totes les posades en escena de Die Zauberflöte (La flauta màgica) la dramatúrgia assumeix com a propi l’ideal estètic de Sarastro o de la Reina de la Nit, Comediants opta per moure el punt de vista tradicional i agermanar-se amb l’«ocellaire». Tot parteix de la mirada d’un ésser com Papageno: lúdic, festiu, immediat, terrenal, tàctil, colorista, irònic, amb un toc de franquesa innocent.

Continua llegint →