Arxiu d'etiquetes: LA FLAUTA MÀGICA

– Òpera – DIE ZAUBERFLÖTE (La flauta màgica) (🐌🐌+ 🐚) de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu – 28/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

DIE ZAUBERFLÖTE (La flauta màgica) – 

Fa més d’un any, quan vàrem renovar el nostre abonament anual de temporada del Gran Teatre del Liceu, recordo que en veure programada aquesta òpera, amb una versió en què l’escenografia és substituïda pel Cinema, em va fer especial il·lusió i vàrem pensar que es tractava d’una iniciativa innovadora que segurament ens agradaria molt.

Quan fa pocs dies, dins del Festival Grec, vàrem poder veure una producció teatral argentina (Historia de amor), on es barreja la interpretació de teatre en directe, amb una pel·lícula de cinema en pantalla …. que malauradament ens va decebre força; vàrem començar a pensar que potser ens passaria quelcom semblant amb la posada en escena d’aquesta versió de LA FLAUTA MÀGICA.

Així ha estat, perquè en general ens hem avorrit força, malgrat que reconeixem la gran dificultat tècnica de poder sincronitzar la música d’una orquestra en directe amb la projecció d’una pel·lícula (que no pot parar la seva projecció) i amb els moviments dels actors- cantants, interpretant sobre el fons d’una pantalla plana de cinema, sense la perspectiva que tenen els espectadors a la Sala.

La Flauta Màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart, és sens dubte una de les òperes que més hem vist i que més ens agraden i és que la seva música és extraordinària i té algunes àries que fins i tot la gent que no acostuma a anar als teatres d’òpera, les reconeix rapidament.

Continua llegint

– Concert PALAU 100 (04/13) – AKADEMIC FÜR ALTE MUSIK BERLIN – La flauta màgica (****) – Palau de la Musica – 23/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ahir al vespre varem viure un altre moment màgic al Palau de la Música Catalana i jo diria que per la cara de felicitat que tenien tots a la sortida, anàvem gairebé flotant entre els núvols.

Nosaltres creiem que una òpera és te que fer representada i mes si es tracta de la conegudíssima i estimada òpera LA FLAUTA MÀGICA (Die Zauberflöte, KV 620) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791). No acostumem a comprar entrades si és una versió en concert però aquest cop la  tenien en l’abonament, i per les referencies d’amics nostres… no ens la podíem perdre.

Ens hagués agradat ahir estar mes aprop de l’orquestra (estem mal acostumats ja que a l’Auditori tenim als musics a tocar), però els preus prohibitius del Palau no ens els podem permetre i ens “condemna” a la fila 14 del segon pis; dic això perquè amb una orquestra tan perfeccionista i que tant respecta l’esperit en què Mozart va composar la seva música, com és l’Akademie für Alte Musik de Berlín, segur que ens varem perdre matisos que des de la “gloria” no es poden apreciar. Així i tot varem comprendre des dels primers acords de l’obertura que estàvem davant d’un dels esdeveniments de la temporada.

El director René Jacobs, ens va encantar i això que visualment dirigeix l’orquestra sense gaire espectacularitat, poder massa estàtic, però sap treure dels musics moments musicals inoblidables.

En l’escenari petit que com sabeu té el Palau, van encabir l’orquestra i el cor RIAS Kammerchor, a banda i banda de l’escenari (les dones casi incrustades a la pared), i els cantants solistes, a dos nivells, anaven entrant i surtin quant els hi tocava cantar; sobre l’escenari uns sobretítols d’una grandària adequada, però molt apagats sense cap contrast i això no em va poder permetre llegir els textos amb comoditat… i és que desprès de fer l’esforç visual durant 5 minuts vaig creure que era molt mes important posar l’atenció amb la música i les veus.

Continua llegint

– Òpera – LA FLAUTA MAGICA (****) de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu

El passat dijous 26 d’abril, fora del nostre abonament de temporada, ens apropem de nou al Gran Teatre del Liceu per tal de gaudir d’una de les òperes mes meravelloses de la historia… LA FLAUTA MÀGICA, de Wolfgang Amadeus Mozart. Aquesta producció és una versió dels Comediants, que va ser estrenada ja fa uns anys i que també varem veure. Ara es reposa solament tres dies i en els torns populars a uns preus força mes assequibles.

Estrenat el 30 de setembre de 1791 al Theater an der Wien. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925.

Només el personatge de Papageno podia obrir el pas de Comediants a l’univers de l’òpera. Papageno era un dels seus, un esperit afí, un personatge amb els peus a terra, amb el cor ple d’ocells i el cos disposat a satisfer amb urgència –i sense romanços metafísics– totes les necessitats primàries de l’ésser humà: beure, menjar, dormir… Un home del carrer sempre escèptic respecte de tot allò que no es pugui tocar o cruspir, immers en un món fantàstic habitat per reines prodigioses i cruels, fades entremaliades, prínceps valents, princeses raptades, perilloses serps gegants i proves iniciàtiques sobrehumanes. Si en gairebé totes les posades en escena de Die Zauberflöte (La flauta màgica) la dramatúrgia assumeix com a propi l’ideal estètic de Sarastro o de la Reina de la Nit, Comediants opta per moure el punt de vista tradicional i agermanar-se amb l’«ocellaire». Tot parteix de la mirada d’un ésser com Papageno: lúdic, festiu, immediat, terrenal, tàctil, colorista, irònic, amb un toc de franquesa innocent.

Continua llegint