– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 22) – tornem a Kirguizistan

Avui, dilluns 29 d’agost de 2011… es dia de fronteres, sortim a dos quarts de vuit del hotel. El guia no ens vol canviar la moneda que ens ha sobrat i al hotel tampoc i finalment aconseguim que facin pujar un canvista al cotxe i ens ho mal-canvii en “suns” quirguisos.

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (21)
Clicka aqui per anar al capitol següent (23)

Fins a la frontera xinesa passem un parell de controls i finalment els tràmits de la duana. Molt mes àgils que a la entrada però aixi i tot molt burocràtics. Ens fan baixar maletes i passar-les per l’escàner. Pugen dos soldats amb nosaltres perquè resulta que entre la sortida de Xina i la entrada al Kirguizistan hi ha 110 kilòmetres !!!!!!!!  Si…. CENT DEU Kilòmetres….es el conegut pas de Torugart amb unes vistes espectaculars….. no podem parar ni baixar, encara que els soldats “vigilants” es queden adormits profundament.

Quan arribem a la frontera la primera sorpresa es el fred que fa i traiem com podem de la maleta mitjons i tèrmiques….. pasem dels 40 graus de Kashgar a zero graus a la frontera kirguisa. Neva.

Ens venen a recollir la Natàlia que serà la nostre guia i Yuri, el nostre xòfer. Sembla una dona amb molta empenta i molt alegre i ens diu que en quan passem els tràmits fronterers ens farà passar el fred amb vodka. Tot es relativament fàcil i nomes hem d’esperar a que el funcionari revisi els passaports d’un grup que va davant nostre. Curiosament hem de passar per ordre de llista del visat col.lectiu que portem. Al entrar al vehicle ens fotem casi una ampolla de vodka…. a vegades la calefacció interior va la mar de be.

Emprenem la ruta camí del llac Charter Kul i parem a dinar a prop d’una font d’aigua ferruginosa amb vistes al llac. Ens diuen que aquí avui comença l’hivern i els ramats comencen a baixar a indrets mes temperats ….i això que encara estem a finals d’agost !!!

De iurtes per “turistes” queden ben poques ja en peus… i de fet quant nosaltres marxem segurament seran desmuntades…. i es que a les nits arribarem a estar a 5 graus sota zero, amb moltes mantes per sobre nostre i en algun moment amb estufes de llenya enceses part de la nit.

Dinem dins del autocar perquè fa molt fred. Avui es pícnic però la veritat es que ens cuiden molt be i fins i tot tenim olives. Com ja he comentat la beguda es a base de vodka.

Per el camí veiem alguna iurta de pastors i jo demano parar una estona per poder conèixer una mica la vida que fan…. me’n vaig tot sol i m’apropo poc a poc.  No se com m’entendré però segur que serà interessant.  Al veurem arribar es queden molt estranyats i comencem a entendre’ns amb gestos…. em fan passar a un parell de iurtes, una de cada família diferent, em fan asseure i em conviden a un bol de llet de Yak…

Yak

Yak

Em costa fer-lis entendre que no puc prendre-la i arriba un moment que em sento malament perquè no creguin que els hi rebutjo…. la veritat es que els turistes que ho fan agafen unes descomposicions tant grans que a vegades per ells acaba el viatge.   Al final em surto com puc fen entendre que tinc mal de panxa i els convido a venir a la furgoneta per poder donar chuches als nanos.  Una experiència de les mes maques del viatge !!!

Continuem ruta fins al campament de iurtes on dormirem, dins del terme de TASH RABAT. Estem tots sis dins de la mateixa iurta però tenim llits.

Ens equipem amb tota la roba d’abric que portem a sobre i anem a visitar el carabassar de Tash Rabat, del segle XV , molt maco, que originàriament va ser un monestir, després una església i finalment un carabassar.

Encara conserva las celles, el forat del càstig on enterraven les persones tapant el forat amb una enorme pedra i els facilitaven una mica de menjar i beure fins que els hi aixecaven el castig o morien.

Pugem a dalt per la part del darrera del edifici per contemplar las cúpules per fora. Es una construcció realment molt bonica.

De tornada demanem baixar del cotxe i fem un parell de kilòmetres caminant fins arribar al campament.

El paisatge es molt bonic , el camí al costat del riu i cavalls pasturant. Quan arribem ja es hora de sopar i ens assignen una taula dins de la “iurta.menjador”, hi ha dos grups mes de turistes. Ens anem a dormir molt d’hora i dins de la iurta ens han encès la estufa. Estem a 3.500 metres d’alçada.

—————————————————————————————————-

4 thoughts on “– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 22) – tornem a Kirguizistan

Leave a Reply