La setmana passada vaig poder veure DAS RHEINGOLD (el pròleg de la Tetralogia wagneriana), un parell de vegades al Gran Teatre del Liceu; la primera en un pre-assaig general convidat per “l’Associació Liceistes 4t i 5e pis” i el divendres el dia del nostre torn d’abonament.
Del pre-assaig vaig sortir força decebut, i ni les veus em van entusiasmar, ni la posada en escena ni la mateixa òpera em van acabar d’agradar. El fet de què aquesta òpera de quatre actes i quasi 3 hores es faci tota seguida, a mi almenys se’m va fer una mica interminable i alguna escena del segon acte, força avorrida.
El segon cop tot va funcionar millor, potser al ser la segona vegada que l’escoltava en pocs dies… la musica la vaig trobar molt mes fàcil d’empassar i fins i tot, en algun moment una musica “sublim”; així i tot alguna escena la vaig trobar feixuga i difícil per mi. Tres hores de musica seguida sense cap pausa, és sobretot per l’orquestra i el seu director un acte de valentia i de resistència realment brutal.
Josep Pons em va agradar molt com la va dirigir i l’orquestra va sonar magníficament bé.
La posada en escena de Robert Carsen, em va agradar molt, però molt i molt a la primera escena on acompanyant l’obertura uns homes anaven passant d’esquerra a dreta primer lentament per anar agafant ritme tot passejant, desprès caminant ràpid fins arribar a córrer per seguir el ritme de la musica. Una solució sorprenent que em va impactar.
L’escenografia de Patrick Kinmonth i Darko Petrovich, ja al segon acte…. el que al principi em va semblar passable,( amb unes grues de construcció i blocs de pedra amuntegats), a poc a poc em va anar cansant per arribar a avorrir-me al mateix decorat al 4art acte. El soterrani del 3er acte, fosc tampoc em va satisfer. Teatralment passable sense gaires escarafalls. La producció del canadenc Robert Carsen, a banda del començament i el final amb un fons nevant en el moment del viatge de tothom cap al nort….. tota la resta la vaig trobar força dura i freda. No em va acabar de fer el pes.
En una òpera de Wagner, evidentment l’important és la música i les veus i per sort això va estar força millor que la resta, encara que al meu voltant la gent anava caient en una profunda son i no tan sols els passavolants, sino persones conegudes que sé que estimen l’òpera i què fa anys gaudeixen d’ella.
Parlant de la part vocal: Albert Dohmen va interpretar el paper de Wotan, força bé, encara que segurament aquest paper necessita una veu amb molta mes força, mes impactant… i segurament mes jove. El Donner interpretat per Ralf Lukas no em va acabar d’agradar. El Froh de Marcel Reijans va complir sense mes. El Loge de Kurt Streit força millor. Els dos gegants perfectes tant Ain Anger com a Fasolt, com també Ante Jerkunica interpretant Fafner. Alberich, interpretat per Andrew Shore, em va agradar, encara que els entesos diuen que la seva veu no correspon massa al personatge que interpreta. Em va agradar molt Mikhail Verkua com a Mime. De les veus que em va agradar mes de tota la nit Mihoko Fujimura, interpretant Fricka. Magnífiques les tres filles del Rin, Lissette Bolle, Maria Hinojosa i Nadine Weissmann. Punt i a part, Ewa Podlés, com a Erda, la millor de tots sense cap dubte.
De totes maneres, com deia aquell…. me l’imaginava mes gran !!!
Direcció musical: Josep Pons
Concepció de la producció: Robert Carsen i Patrick Kinmonth
Direcció d’escena: Robert Carsen
Escenografia i vestuari: Patrick Kinmonth
Escenografia adaptada per al Gran Teatre del Liceu: Patrick Kinmonth i Darko Petrovich
Il·luminació: Manfred Voss – Producció: Bühnen der Stadt Köln
Repartiment
Wotan: Albert Dohmen / Donner: Ralf Lukas / Froh: Marcel Reijans / Loge: Kurt Streit / Fasolt: Ain Anger/ Fafner: Ante Jerkunica/ Alberich: Andrew Shore/ Mime: Mikhail Vekua/ Fricka: Mihoko Fujimura/ Freia: Erika Wueschmer/ Erda: Ewa Podlés/ Woglinde: Lisette Bolle/ Wellgunde: MariaHinojosa/ Flosshilde: Nadine Weissmann.
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 208 € a 10,50 € – ( abonament 30 € )
________________________________________________________________
Era el meu primer Or del Rhin i no em va desagradar, ja saps que no soc massa wagnerià. Hi va haver moments que em van encantar malgrat les gairebé 3 hores sense poder-te moure, una autèntica tortura. Estic d’acord amb tu, la primera i la darrera escena, son visualment meravelloses. La resta… de tot. Pel que fa als cantants, estic d’acord amb el que dius de la Podles. La resta, per a mi, a un molt bon nivell, menys el Ralf Lukas, amb veu tremolosa i autèntiques dificultats. En resum i en la meva modesta opinió, una bona representació amb una molt bona interpretació, incloent l’orquestra del Liceu, tot i que no es de les coses que més m’agraden de Wagner.
Una abraçada
Per el que veig pensem bastant similar. Per mi també era el meu primer Or del Rin, encara que repetit dues vegades en una setmana.
Encara que em va agradar força, no em va acabar de convéncer del tot. En canvi, al dia següent la retransmissió des del MET, GIULIO CESAR va ser meravellós. Sé que vareu estar esperant per veure si obrien la segona sala….. pues SI la van obrir i vosaltres a caseta…. ai ai ai … i és que no podia faltar l’ultima retransmissió de la temporada.
Una abraçada