Arxiu d'etiquetes: Ante Jerkunica

– Òpera – LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2018.07.20 (temp. 17/18 – espect.  nº 360)

LA FAVORITE de Gaetano Donizett (temp. 17/18 – espectacle nº 360)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un nou parèntesi al Festival Grec per veure l’última òpera de la temporada dins del nostre abonament del Liceu. A principi del mes de juliol vaig publicar aquí la ressenya de la Roda de premsa d’aquesta producció.

LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (1797-1848), és una de les primeres òperes escrites pel compositor per al públic francès, després del triomf aclaparador de l’adaptació francesa de Lucia di Lammermoor.

Òpera en quatre actes amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, que va ser estrenada el 2 de desembre del 1840 a l’Acadèmie Royale de Musique de Paris en la seva versió francesa. Al Liceu va arribar per primera vegada, en versió italiana el novembre del 1850. En 2002 es va representar al Liceu en la versió original francesa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Antoni Bofill

Una història ambientada a la Castella d’Alfons XI en el segle XIV. L’acció adaptava una obra anterior, “L’Ange de Nisida” per a la qual Donizetti havia escrit alguns fragments. El compositor va utilitzar per a aquesta òpera, fragments d’obres inacabades o d’altres ja estrenades com “Maria Stuarda”. Una obra equilibrada a mig camí entre el gust francès (amb inclusió de ballets) i el “belcanto” amb àries tant celebres com “O mon Fernand” o “Ange si pur“.

Una òpera que també va ser coneguda com a “Richard una Mathilde”, “Leonore”, “Riccardo e Matilde”, “Daila”, “Elda” o “Die Templer in Sidó” fet, que segons la revista del Liceu que ofereix als abonats, la converteixen en una de les obres més manipulades de la història.

En el seu retorn al Liceu, reneix la producció del 2002 amb escenografia i vestuari de Jean-Pierre Vergier. El muntatge es va rescatar al mes de febrer llogant-lo al Maggio Musicale de Florència i actualitzant-lo amb la direcció d’escena de Derek Gimpel, donant-li més dinamisme.

Continua llegint

– Òpera – LA WALQUIRIA (** 1/2) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 30/05/2014

Quant érem joves, assistíem a la primera part de la dècada dels 70, a alguna representació d’òpera al Gran Teatre del Liceu, a la llotja que disposava gratuïtament pels empleats, l’empresa on encara avui treballo, ara farà 47 anys.  Llavors eren altres temps, i es mirava de que els treballadors estiguessin a gust i fins i tot orgullosos de pertànyer a la organització.

Liceu - Perejaume

Liceu – Perejaume

Explico això perquè recordo que abans no es sobretitulava la representació i era francament molt dur aguantar 5 hores d’una òpera de Wagner i mes encara si no entenies ni un borrall del que cantaven, com era el cas.  Llavors, evitàvem per tots els mitjans esquivar que ens toques en sort una òpera de Richard Wagner….. quin pal !!!

Aquesta visió nostre, ha canviat radicalment amb els anys, en part gràcies a poder entendre l’argument i el que es canta; ara puc dir que Wagner es un dels compositors que admiro mes de tots, perquè te moments de musica irrepetibles i meravellosos, com es per exemple la Cavalcada de les Valquíries, precisament d’aquesta òpera.

Aquesta versió es la que va escollir Francis Ford Coppola, l’any 1979 per la pel·lícula Apocalypse Now. Molta gent que afirma que no li agrada l’òpera es veu sorpresa quant s’ha assabenta de que la musica es de l’òpera “La Walquiria” de Richard Wagner.

Continua llegint

– Òpera – L’OR DEL RIN (***) – Gran Teatre del Liceu – 26/04/2013

La setmana passada vaig poder veure DAS RHEINGOLD (el pròleg de la Tetralogia wagneriana), un parell de vegades al Gran Teatre del Liceu; la primera en un pre-assaig general convidat per “l’Associació Liceistes 4t i 5e pis” i el divendres el dia del nostre torn d’abonament.

L'Or del Rin 2-imp

L'Or del RinDel pre-assaig vaig sortir força decebut, i ni les veus em van entusiasmar, ni la posada en escena ni la mateixa òpera em van acabar d’agradar.  El fet de què aquesta òpera de quatre actes i quasi 3 hores es faci tota seguida, a mi almenys se’m va fer una mica interminable  i alguna escena del segon acte, força avorrida.

El segon cop tot va funcionar millor, potser al ser la segona vegada que l’escoltava en pocs dies… la musica la vaig trobar molt mes fàcil d’empassar i fins i tot, en algun moment una musica “sublim”; així i tot alguna escena la vaig trobar feixuga i difícil per mi.   Tres hores de musica seguida sense cap pausa, és sobretot per l’orquestra i el seu director un acte de valentia i de resistència realment brutal.

L'Or del Rin 1Josep Pons em va agradar molt com la va dirigir i l’orquestra va sonar magníficament bé.

La posada en escena de Robert Carsen, em va agradar molt, però molt i molt a la primera escena on acompanyant  l’obertura uns homes anaven passant d’esquerra a dreta primer lentament per anar agafant ritme tot passejant, desprès caminant ràpid fins arribar a córrer per seguir el ritme de la musica. Una solució sorprenent que em va impactar.

Continua llegint