Patrick Kinmonth |

Cap de setmana molt actiu culturalment, ja que hem pogut veure dues òperes (Liceu i retransmissió des del MET), un concert de l’OBC a l’Auditori, un espectacle de dansa al Mercat de les Flors i una representació teatral a La Vilella. Per tant intentaré fer cròniques molt esquemàtiques per tal de deixar com a mínim constància i valoracions.

Divendres, al Gran Teatre del Liceu vàrem poder veure en directe l’òpera SIEGFRIED de Richard Wagner (Llibret i música); és la tercera de les quatre òperes que formen part de la tetralogia “L’anell del nibelung”. Va ser estrenada al teatre de Bayreuth el 16 d’agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l’Anell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 15 de novembre de 1900 i la darrera representació en aquest teatre va ser el 30 de juny de 2004.

– Das Rheingold (L’or del Rin)

– Die Walküre (La valquíria)

– Siegfried (Sigfrid)

– Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

L’argument d’aquesta tetralogia gira al voltant d’un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberichusant l’or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l’anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L’heroi Sigfrid aconsegueix l’anell, tal com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l’anell al Rin. Els déus són destruïts.

Continua llegint →

La setmana passada vaig poder veure DAS RHEINGOLD (el pròleg de la Tetralogia wagneriana), un parell de vegades al Gran Teatre del Liceu; la primera en un pre-assaig general convidat per “l’Associació Liceistes 4t i 5e pis” i el divendres el dia del nostre torn d’abonament.

Del pre-assaig vaig sortir força decebut, i ni les veus em van entusiasmar, ni la posada en escena ni la mateixa òpera em van acabar d’agradar. El fet de què aquesta òpera de quatre actes i quasi 3 hores es faci tota seguida, a mi almenys se’m va fer una mica interminable i alguna escena del segon acte, força avorrida.

El segon cop tot va funcionar millor, potser al ser la segona vegada que l’escoltava en pocs dies… la musica la vaig trobar molt mes fàcil d’empassar i fins i tot, en algun moment una musica “sublim”; així i tot alguna escena la vaig trobar feixuga i difícil per mi. Tres hores de musica seguida sense cap pausa, és sobretot per l’orquestra i el seu director un acte de valentia i de resistència realment brutal.

Josep Pons em va agradar molt com la va dirigir i l’orquestra va sonar magníficament bé.

La posada en escena de Robert Carsen, em va agradar molt, però molt i molt a la primera escena on acompanyant l’obertura uns homes anaven passant d’esquerra a dreta primer lentament per anar agafant ritme tot passejant, desprès caminant ràpid fins arribar a córrer per seguir el ritme de la musica. Una solució sorprenent que em va impactar.

Continua llegint →

Arxiu d'etiquetes: Patrick Kinmonth

– Òpera – SIEGFRIED (🐌🐌🐌 + 🐚) de Richard Wagner- Gran Teatre del Liceu – 13/03/2015

– Òpera – L’OR DEL RIN (***) – Gran Teatre del Liceu – 26/04/2013