Arxiu d'etiquetes: TIMBRE 4

– 072 –  Teatre – LA IRA DE NARCISO (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.10.06 (temp. 18/19 – espectacle. nº 053)

LA IRA DE NARCISO (temp. 18/19 – espectacle nº 053)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo.

Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l’escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l’autor de “TEBAS LAND” que podrem veure la setmana vinent al TNC.

Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a la sala Beckett “La autoficción: decirse en escena“.

Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.

Gerardo Otero és actor i docent d’actuació, i aquest és el seu primer treball en solitari. Com ell mateix va comentar, en presentar l’obra, la sensació d’estar sol a l’escenari va ser en un principi horrible, trobava a faltar la mirada del company d’escena que et recolza. És un desafiament, és deixar sortir la vena narcisista de qualsevol actor que surt a escena per ser vist.

LA IRA DE NARCISO és un monòleg que relata l’estada de l’autor a la ciutat de Ljubljana on és convidat per dictar una conferència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. L’obra ens narra els últims preparatius d’aquesta conferència al mateix temps que ens explica les seves trobades sexuals amb un jove eslovè, Igor, que acaba de conèixer utilitzant una aplicació de telèfon mòbil de trobades gai…. les seves carreres esportives matinals pels boscos de la ciutat i les seves visites al Museu d’Història Natural.

L’habitació 228 és la seva. Descobreix unes taques de sang en la moqueta i les parets de l’habitació. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i Sergio vol conèixer els detalls d’aquest assassinat.

Continua llegint

– Teatre – GREC 2013 (18) – EL VIENTO EN UN VIOLÍN (****) – Teatre Romea – 25/07/2013

… per MIQUEL GASCÓN

El viento en un violín - foto %22voltar i voltar%22 2-imp

En el mateix moment que estic començant a escriure aquesta crònica, l’actor, autor i director de Teatre argentí Claudio Tolcachir, estarà a l’institut del Teatre en una xarrada del cicle “El Teatre pren la paraula“.

El viento en un violin- progrma de maCom avui divendres no podíem assitir a aquesta xarrada, ens varen venir unes ganes irrefrenables d’anar a veure l’obra de Teatre que ara mateix s’està representant al Teatre Romea de Barcelona, en la que ell també actua.  Per tant, sense esperar ofertes possibles varem comprar les entrades ahir mateix i a la nit estàvem asseguts a la fila 4 del Romea, per tal de veure EL VIENTO EN UN VIOLÍN.

Som assidus seguidors de la Companyia argentina TIMBRE 4, i de les obres que dirigeix Claudio Tolacachir, encara que ens agrada anar a veure-les a teatres petits, on agafen tota la seva plenitud. Les ultimes les varen gaudir al “Espai Lliure” de Montjuïc, sala que malauradament ara poc us es fa.  El Teatre Romea, no és el lloc mes adient per representar obres d’aquest estil, primer per la dolentíssima sonoritat que te, per ser un teatre a la italiana i perquè l’escenari esta excessivament alt.

Varem tenir serioses dificultats d’enteniment del que es deia al fons de l’escenari i encara pitjor… no veiem per a res, la part esquerra  (on hi havia un llit), perquè a l’escenògraf no se li va ocorre millor idea que posar una cadira i una chaise longue a la mateixa boca de l’escenari, que als que estàvem situats a l’esquerra, no ens permetia veure res d’aquella part.  Les condicions no eren ni de bon tros, optimes per gaudir de l’espectacle i encara menys al preu de 28 euros, preu que considero totalment abusiu.

Continua llegint