PARTE DE ESTE MUNDO (temp. 19/20 – espectacle nº 004)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge vam fer cap a La Badabadoc Teatre, una de les nostres sales de referència que s’està especialitzant en teatre argentí, un dels millors teatres que actualment podem veure al planeta. Hi vàrem anar aquesta vegada per veure PARTE DE ESTE MUNDO, una proposta de la companyia “Timbre 4” que arriba a la nostra ciutat després de 9 anys en cartell a l’Argentina.
Avis anticipat als lectors d’aquesta ressenya: potser en veure 5 cargols Voltarires, pensareu que es tracta d’una gran superproducció amb escenografies espectaculars i una posada en escena impactant … i res més lluny de la realitat, ja que de fet no hi ha ni tan sols escenari. Es tracta d’una mena de teatre que no necessita res més que la paraula i l’atenció dels espectadors que ens asseiem a una taula compartida amb els mateixos actors. Més senzill, impossible. Però el miracle del teatre, esclata davant nostre tan sols emprant la paraula i les històries ben escrites, amb unes interpretacions molt naturals que ens les fan creïbles… i tot això sense barreres, ben a prop a cau d’orella, aconseguint que les històries les fem nostres ràpidament com si estiguéssim abduïts per la seva màgia.
Es tracta d’una obra inspirada en l’univers poètic de Raymon Carver (1938-1988), …. contista i poeta estatunidenc reconegut com un dels exponents del moviment literari anomenat “realismo sucio“.
En els seus contes, lacònics, precisos, d’una continguda intensitat emocional, transforma la vida en literatura. Un escriptor capaç de transformar éssers desemparats i desolats, colpejats per la vida, en herois quotidians.
En la versió d’Adrián Canale (dramaturg i director de la proposta) els espectadors ens asseiem a la taula dels actors, que entre menjar i beguda van creant un banquet literari de representacions. Els espectadors formem part de l’espai escènic i els actors seleccionen cada nit quatre contes diferents que s’interrelacionen entre ells. Ens sentim en una trobada entre amics i escoltem les històries que ens expliquen, històries intimes, plenes de sentiments, de riures i plors que s’encomanen.
Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.
