Arxiu d'etiquetes: Claudio Tolcachir

– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran “Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” “Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Continua llegint →

– Teatre – EMILIA (*****) de Claudio Tolcachir – Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – 19/10/2014

11 respostes

Al desembre del 2009 i també al Teatre Lliure (espai Lliure), vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” de Claudio Tolcachir i ja llavors vàrem quedar fascinats per aquest treball, que en certa manera ens va introduir en el teatre argentí; encara llavors no publicàvem aquest Blog, però de ben segur hauria obtingut la màxima valoració de 5 estrelles.

Sembla que aquesta vegada, l’autor ha treballat “EMILIA“, en solitari, cosa que és anormal en ell, ja que fins ara la seva creació havia estat compartida per un període llarg, al voltant d’un any, amb els actors que després haurien d’interpretar-la als escenaris. Aquest nou treball d’escriptura i creació per part de Tolcachir, ens ha tornat a deixar absolutament fascinats, per la manera d’estructurar el text a manera d’un fals thriller, deixant-nos entrar a poc a poc en les relacions aparentment normals d’una família. És una història d’amors no correspostos, que si ens entretenim a “rascar” una mica al nostre voltant, les trobarem arreu.

L’impacte emocional que rebem és brutal per la seva duresa, tot i que l’autor ens deixa comprovar de forma expressa, que la família protagonista d’aquesta història, tampoc té res d’especial i que fins i tot podria ser una qualsevol del nostre entorn…. o inclús que alguns dels seus aspectes, podria reflectir situacions viscudes per nosaltres mateixos amb relació amb els membres de la nostra pròpia família. El que veiem en poc més de 90 minuts a l’escenari ens deixa clavats a la butaca amb una sensació d’angoixa i patiment que poques vegades hem pogut viure, tal com si fos realitat i no pas Teatre.

En aquesta història hi surt un home que va patir la infantesa de manera malaltissa, va viure amb molt de dolor el rebuig del món i només va rebre afecte de la seva mainadera.

Aquest home és el Walter, que a força de passió, de treball i de recursos ha construït el seu món adult. És una història farcida de mentides, d’aquelles que es justifiquen per la supervivència de la família, on els seus membres són conscients i alhora víctimes d’aquestes mateixes mentides, però estan massa aterrits per trencar la petita estructura que han bastit.

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (18) – EL VIENTO EN UN VIOLÍN (****) – Teatre Romea – 25/07/2013

1 resposta

… per MIQUEL GASCÓN …

En el mateix moment que estic començant a escriure aquesta crònica, l’actor, autor i director de Teatre argentí Claudio Tolcachir, estarà a l’institut del Teatre en una xarrada del cicle “El Teatre pren la paraula“.

Com avui divendres no podíem assitir a aquesta xarrada, ens varen venir unes ganes irrefrenables d’anar a veure l’obra de Teatre que ara mateix s’està representant al Teatre Romea de Barcelona, en la que ell també actua. Per tant, sense esperar ofertes possibles varem comprar les entrades ahir mateix i a la nit estàvem asseguts a la fila 4 del Romea, per tal de veure EL VIENTO EN UN VIOLÍN.

Som assidus seguidors de la Companyia argentina TIMBRE 4, i de les obres que dirigeix Claudio Tolacachir, encara que ens agrada anar a veure-les a teatres petits, on agafen tota la seva plenitud. Les ultimes les varen gaudir al “Espai Lliure” de Montjuïc, sala que malauradament ara poc us es fa. El Teatre Romea, no és el lloc mes adient per representar obres d’aquest estil, primer per la dolentíssima sonoritat que te, per ser un teatre a la italiana i perquè l’escenari esta excessivament alt.

Varem tenir serioses dificultats d’enteniment del que es deia al fons de l’escenari i encara pitjor… no veiem per a res, la part esquerra (on hi havia un llit), perquè a l’escenògraf no se li va ocorre millor idea que posar una cadira i una chaise longue a la mateixa boca de l’escenari, que als que estàvem situats a l’esquerra, no ens permetia veure res d’aquella part. Les condicions no eren ni de bon tros, optimes per gaudir de l’espectacle i encara menys al preu de 28 euros, preu que considero totalment abusiu.

Continua llegint →