Arxiu d'etiquetes: La Badabadoc

– 343 – Teatre – RHONDA (🐌🐌+🐚) – La Badabadoc – 2019.06.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 264)

RHONDA (temp. 18/19 – espectacle nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest diumenge vam fer cap a La Badabadoc per veure una obra unipersonal de l’actriu argentina Jimena López, coautora amb Macarena Trigo, de la dramatúrgia. La proposta està dirigida per Diego Recagno.

RHONDA s’inspira en la vida real de l’ex lluitadora professional nord-americana Ronda Rousey i es va estrenar a l’off de Buenos Aires l’any 2018.

Una obra creada en un taller d’unipersonals, que tracta sobre una lluitadora que s’enfronta a les seves pors, als seus prejudicis, i als seus desitjos en la solitud del vestuari, abans de pujar al ring.

Jimena López és l’única protagonista de Rhonda, una obra que busca articular l’actuació amb una disciplina marcial i abordar, al mateix temps, temàtiques de l’univers femení que la inquieten.

Rhonda està sola. Passa les nits copejant una bossa de boxa i pensant a quants rivals noquejarà. Entrena incansablement per a arribar a ser la millor. Entre cop i cop reflexiona sobre l’ofici del lluitador, sobre el públic voraç, l’entorn interessat, l’amor propi, les formes de protegir-se.

Rhonda viu traumatitzada pel record d’un combat en què tot va sortir malament, el jutge no va intervenir, la seva contrincant no es va rendir. Però malgrat les contradiccions que aquest fet li genera, malgrat l’aversió que en certs moments li produeixen els crits del públic que demanen “sang”, ella sap que no hi ha en el món, un altre lloc on ella hi pugui estar.

Continua llegint

– 306 –  Teatre – PUTO (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 2019.06.06 (temp. 18/19 – espectacle nº 223)

PUTO (temp. 18/19 – espectacle nº 223)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 6 era nit d’estrena a La Badabadoc, “PUTO”, una peça de teatre-dansa argentina d’Ezequiel (Keko) Barrios.

“PUTO, Catarsis, hecho artístico y acto politico” està creada i interpretada per Keko Barrios que ens diu que aquesta peça es tracta d’una proposta unipersonal que explica el que sent un homosexual reprimit que encara viu dins de l’armari, un puto, un maricón que no s’estima a si mateix i es baralla amb el seu propi desig, que no vol ser el que és.

Un treball que respira sinceritat des del minut zero, una mirada que atrapa, un moviment que inspira tendresa i a moments rebuig, tot alhora, on l’artista s’exposa sense límits, sense pudor.

Una gran entrega, al límit de la resistència física. Amb la paraula ens expressa verbalment el que també ens explica amb les imatges projectades, amb la música i amb la dansa. Escenes de nuesa, llenguatge cru on ens parla dels seus malsons i de les conseqüències de la discriminació patida en sortir de l’armari. La mare, el pare, la germana, els amics, la societat, ……

Magnífica la música escollida de “Sonrisas y làgrimas” que lliga amb un dels seus somnis i la il·luminació que avui han estat a les mans d’Àngel Grisalvo.

Keko Barrios és coreògraf, ballarí, actor, docent i gestor cultural. Llicenciat en Composició Coreogràfica, va crear aquesta peça a partir de la tesina de graduació l’any 2016. “PUTO” és una composició coreogràfica que parla de la discriminació a través del cos, dibuixant un personatge que és alhora víctima i botxí. Un procés creatiu que va durar nou mesos.

Des de l’any 2005 participa en creacions escèniques i des de 2009 dirigeix la companyia Odoia, que investiga la fusió de danses tribals africanes amb elements contemporanis explorant totes les possibilitats que ofereix el llenguatge de dansa-teatre.

Ha creat entre d’altres les peces “Kronos en movmimento” (2009), “Kairos otro tiempo” (2011), “IÉ, el que teniendo agua en casa se baña con sangre” (2014), “Otras aguas” (2016) i “Sueltas” (2017). Actualment treballa en el procés creatiu d’una altra peça unipersonal, ”A.N.A. (Artista Nómade Antimonogámico)”.

Continua llegint

– 288 – Teatre – PAPUSHKAS (Mi propio kadish) (🐌🐌🐌+🐚) – La Badabadoc – 2019.05.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 209)

PAPUSHKAS (Mi propio kadish) (temp. 18/19 – espectacle nº 209)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… i tot sortint de la Sala Beckett, sense pausa, dissabte vam tornar a una de les nostres sales de referència, La Badabadoc, per veure PAPUSHKAS (Mi propio kadish) una obra de la dramaturga argentina Melisa Freund.

Es tracta d’una proposta que parla  d’un pare i una filla. Que parla de la vida d’un supervivent de l’extermini nazi, i la seva filla. Que parla de la manera de trobar en el present les petjades del passat. Que parlant de Juan ens acaba parlant de Melissa.

Melissa Freund fa de si mateixa per a evocar al seu pare mort. Una cerimònia de comiat. Un homenatge a les absències. Un important exercici de memòria sobre la història de l’holocaust i de l’exili forçat de la comunitat jueva.

Juan Freund (Alemania 1929) era dramaturg i director, supervivent de la Shoa, que va ser capaç de reconstruir la seva vida i començar de nou. Va viure el desemparament i la injustícia sota l’amenaça constant de perdre la vida. Però mai va perdre la lluita per la felicitat. Va morir a l’Argentina el dia 11 de maig de 2017.

La Melissa Freund volia explicar teatralment la vida del seu pare, i per fer-ho decideix fer d’ella mateixa i compta amb l’actor Julio Marticorena, amic personal, que farà de pare.

Junts representen escenes de l’obra que el pare real, Juan Freund, va escriure sobre la seva pròpia vida.

Mitjançant el kadish, un dels resos principals de la religió jueva que estreny llaços amb generacions, Melissa Freund crea el seu propi, com si es tractés d’un ritual, per connectar-se amb el seu propi pare. Una història d’endavant cap enrere, d’aquell dia en què va morir, fins a arribar a la infantesa d’aquest home.

Una història que comença pel final, quan la Melissa intenta identificar quin ha estat el dia més trist de la seva vida, el que per ella ha estat el dia més trist del món. El dia de la mort del seu pare?, el dia abans, quan va entrar en coma?, el dia que van saber que tenia càncer?, el dia que ……

Continua llegint

Teatre familiar – LE FUMISTE (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 2018.01.28 – (temp. 17/18 – espectacle nº 179)

LE FUMISTE (temp. 17/18 – espectacle nº 179)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge una sessió inusual de teatre, al matí, un espectacle de teatre familiar a la Sala Badabadoc, LE FUMISTE. Aquesta peça és el resultat de 4 anys de creació de la companyia DonDavel.

La companyia DonDavel va néixer de la passió pel teatre de Davel Puente Hoces, una persona apassionada pel circ, la màgia i el teatre d’objectes.

Davel Puente es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid i ha format part de la companyia francesa Cirque Bidon que encara avui es desplaça en carruatges tirats per cavalls.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LE FUMISTE és el seu segon espectacle en solitari després de “Circo de Autor” on explicava els seus viatges pel món. Simultàniament participa en creacions col·lectives com a malabarista i mag, a França (on actualment viu), a Itàlia i a Espanya.

També ha col·laborat amb Pallassos sense Fronteres, editat la revista circense el Ambidextro, impartit classes d’Història del Circ a l’Escola de Circ Carampa, i actualment és redactor de la publicació Zirkolika.

LE FUMISTE és un homenatge a la memòria recordant les vivències de la infantesa, el primer amor, o als avis. Però els records són com el fum, que desapareixen, i ell, vol simbolitzar la necessitat de conservar els records, guardant-los en pots de vidre. Davant nostre aquests pots prenen vida, i acaben tenint anima. Però els records apareixen momentàniament, i com el fum, canvien de forma i s’acaben evaporant.

Continua llegint