Arxiu d'etiquetes: La Badabadoc Teatre

– 084 –  Teatre – NAUSEÉ (🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.11.23 (temp. 18/19 – espectacle. nº 064)

NAUSEÉ (temp. 18/19 – espec. nº 064)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir a La Badabadoc es respirava un ambient de nit d’estrena, nit de nervis, molts familiars i amics. Persones que trepitjaven per primer cop la sala i quedaven, d’entrada, atrapats per la seva calidesa.

Ahir es presentava la primera residència creativa de la sala, una comèdia dramàtica escrita i dirigida per Carla Torres Danés. Una peça anomenada NAUSÈE.

Carla Torres Danés (Barcelona, 1984) va fundar l’any 2014, Bambú cia. de teatre, una companyia amb actors amb i sense diversitat funcional, amb la qual ha dirigit sis muntatges i n’ha escrit els següents:  “Anònim venecià“, “dorms?“, “El mirador de les paraules que no puc dir” i “Suzanne“.

NAUSÈE ens parla del conflicte entre els somnis juvenils i d’infantesa i els enfronta amb la realitat que s’acaba imposant. Un text que ens porta dels records a la realitat que viuen els dos protagonistes de la història, la Ruth i en Marc.

La Ruth (Carla Abulí) i en Marc (Albert Roig) són dos amics de la infància que amb trenta anys decideixen independitzar-se i comparteixen un pis de vint-i-pocs metres quadrats al Poblesec (… i no a Gràcia on haurien desitjat). Un pis on han de compartir cuina amb altres veïns. Un pis on no hi ha parquet, ni calefacció, ni tan sols és fàcil ventilar perquè no té el balcó amb plantes amb el que la Ruth havia somiat.

Lluiten per sobreviure, ella treballa en tres llocs diferents mentre ell intenta fer realitat el seu somni de convertir-se en escriptor. Ella surt del fracàs d’un negoci que havia engegat i que també li ha costat la parella, ell viu aïllat, tancat en el seu propi mon. Ella vol superar el dol per la mort del seu pare.

NAUSÉE, que agafa el títol de l’obra de Sartre a la qual fa referència, és un viatge interior i existencialista que porta als dos amics a recordar les seves il·lusions, els seus somnis i que es veu interrompuda per la realitat que truca constantment a la porta i els fa despertar.

Continua llegint

– 072 –  Teatre – LA IRA DE NARCISO (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.10.06 (temp. 18/19 – espectacle. nº 053)

LA IRA DE NARCISO (temp. 18/19 – espectacle nº 053)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo.

Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l’escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l’autor de “TEBAS LAND” que podrem veure la setmana vinent al TNC.

Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a la sala Beckett “La autoficción: decirse en escena“.

Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.

Gerardo Otero és actor i docent d’actuació, i aquest és el seu primer treball en solitari. Com ell mateix va comentar, en presentar l’obra, la sensació d’estar sol a l’escenari va ser en un principi horrible, trobava a faltar la mirada del company d’escena que et recolza. És un desafiament, és deixar sortir la vena narcisista de qualsevol actor que surt a escena per ser vist.

LA IRA DE NARCISO és un monòleg que relata l’estada de l’autor a la ciutat de Ljubljana on és convidat per dictar una conferència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. L’obra ens narra els últims preparatius d’aquesta conferència al mateix temps que ens explica les seves trobades sexuals amb un jove eslovè, Igor, que acaba de conèixer utilitzant una aplicació de telèfon mòbil de trobades gai…. les seves carreres esportives matinals pels boscos de la ciutat i les seves visites al Museu d’Història Natural.

L’habitació 228 és la seva. Descobreix unes taques de sang en la moqueta i les parets de l’habitació. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i Sergio vol conèixer els detalls d’aquest assassinat.

Continua llegint

– 003 – Teatre – EL AMANTE DE LOS CABALLOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.09.01 (temp. 18/19 – espect. nº 001)

EL AMANTE DE LOS CABALLOS (temp. 18/19 – espectacle nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’inici de la temporada teatral 2018-2019 no podia començar millor que amb EL AMANTE DE LOS CABALLOS, una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro que ha programat, molt encertadament, la Sala Badabadoc.

Una proposta basada en el llibre de relats del mateix títol, de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher (Port Angeles, Washington, 1943) que el director argentí Lisandro Penelas ha adaptat en format de monòleg i que interpreta l’actriu Ana Scannapieco.

Una peça que ens presenta a una noia, una dona que davant nostre recorda moments de la seva vida resseguint els lligams que la connecta’n amb els que l’han precedit, el seu avi i els seus pares, i som testimonis del descobriment que fa d’ella mateixa a través de la història de la seva família.

A través del seu relat ens va descobrint com va trobar la manera personal d’acomiadar-se del seu pare malalt, al que admirava profundament i va aconseguir acceptar la seva mort i acceptar-se a si mateixa.

Tenir un avi que balla amb els cavalls i els xiuxiueja paraules de manera hipnòtica, deixa empremta. Un pare dedicat al joc i a la beguda, i una mare preocupada, crítica i una mica desesperada conformen i condicionen el present d’aquesta dona.

Una escenografia que recorda una quadra o una casa ubicada en el món rural, i una posada en escena que juga amb la gran capacitat de l’actriu protagonista en combinar gestos equins amb gestos humans i fer-nos presents als cavalls que no veiem, però que ella reviu màgicament en el petit espai de la sala.

Continua llegint

– PRESENTACIÓ FESTIVAL PÍNDOLES 2018 – La Badabadoc Teatre – LA VELLA EVASIÓ (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.05.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 275)

PRESENTACIÓ FESTIVAL PÍNDOLES 2018  – LA VELLA EVASIÓ (temp. 17/18 – espec. nº 275)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com segurament ja sabreu de sobres, nosaltres no som massa seguidors de l’anomenat microteatre, per la senzilla raó de què, el desenvolupament de l’acció el trobem massa curt i quan comença a agradar-nos una proposta escènica, aquesta està a punt de finalitzar.

Malgrat això hem acudit a les dues primeres edicions del Festival PÍNDOLES, que fins ara se celebrava molt a prop de casa nostra, a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, en el barri de Vallcarca-Gràcia; en canvi a l’edició 2017, no vàrem poder assistir perquè ja havíem iniciat el nostre viatge al nord d’Europa amb l’excusa de retrobar-nos amb el nostre fill que viu a Estocolm.

És per això que enguany no ens hem volgut perdre cap proposta d’aquesta edició i ja fa molts dies vàrem comprar les entrades pels 18 petits espectacles que es podran veure al Castell de Montjuïc, el cap de setmana del 8 al 10 de juny.

Ahir dimarts 22 de maig, va tenir lloc la presentació del Festival Píndoles a la sala del Badabadoc Teatre, en un ambient cordial i ple d’optimisme. Ens van presentar la programació de la quarta edició d’aquest “Festival de microteatre fora del teatre“.

PÍNDOLES va néixer sota el paraigua de l’associació Isla Elefante Projectes Culturals, una associació cultural sense ànim de lucre, que va ser fundada el 2013 per un grup d’exalumnes del Màster en Gestió Cultural de la UB.

L’equip a càrrec de l’organització del festival està compost per David Barrera, Aina BujosaGiulia Poltronieri i Maria Soler.

Un festival que s’ha consolidat i s’ha fet gran i que enguany canvia d’ubicació traslladant-se al Castell de Montjuïc, on esperem gaudir de les 18 propostes que ens oferiran, seleccionades entre més de 200 presentades.

Continua llegint

– Dansa – LUMOX (🐌🐌🐌) – Teatre La Badabadoc – 2018.03.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 221)

LUMOX (temp. 17/18 – espec. nº 221)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta crònica la publiquem des de Florència, on vam arribar ahir dissabte, per passar uns dies a la Toscana italiana. Desconnectarem per tant uns dies de les Arts Escèniques, però publicarem un parell de ressenyes que vàrem poder veure divendres passat, encara a Barcelona.

La primera d’aquestes, és per parlar de LUMOX, un espectacle de dansa que vàrem veure a la sala del Badabadoc Teatre; es tracta d’una proposta de Gemma Peramiquel que ha definit com una performance en moviment.

Es tracta d’una peça coreogràfica que combina performance, so, text, música en directe i imatge. La primera versió d’aquesta proposta, anomenada “Lumox Movitux”  va ser seleccionada per al projecte RE-MOU-TE 2016 organitzat per l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya i la SGAE. Centrada en la recreació de “La carn, el món (l’últim cop)” de Jordi Cardoner.

Continua llegint

– Teatre (319) – DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA (🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 29.07.2017

DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Ens vam assabentar d’aquesta proposta quan estàvem de viatge pel nord d’Europa i tot i això vàrem poder reservar en l’últim espai disponible a la nostra agenda “plena de Grecs” per no perdre l’oportunitat de veure-la.

Aquest dissabte passat doncs, vam fer cap a La Badabadoc Teatre, amb moltes ganes.

DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA és la primera obra de la companyia argentina Primo, de Buenos Aires, i està protagonitzada per la Victoria Casellas, una actriu que ens ha agradat molt per la seva versatilitat i capacitat de comunicació.

Aquesta proposta escènica va ser estrenada en 2014 i ve precedida per un gran èxit a l’Argentina on porta girant tres anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariano Clemente és l’autor de la dramatúrgia i Gonzalo Facundo el director, intervenen també, Atilio Otero en un paper que nosaltres considerem simpàtic però anecdòtic i dos ballarins, Matías Mancilla i Damián Saban. La part coreogràfica de la producció és de Diego Franco integrant de la companyia nacional de dansa contemporània argentina (CNDC).

Continua llegint