Arxiu d'etiquetes: Columna Edicions

– 376 – Voltar per la Literatura  – PASSATGE AL NOU MÓN de Tània Juste (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 (temp. 18/19 – llibre nº 025)

PASSATGE AL NOU MÓN de Tània Just  (temp. 18/19 – llibre nº 025)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el cinquè llibre d’aquesta escriptora de la qual no havia llegit res, i que m’ha encisat amb la seva manera tan poètica d’escriure.

PASSATGE AL NOU MÓN ens parla de dues dones desconegudes, la Berta Casals i la Irina Alexandrovna, que viatgen, l’any 1918, a bord del transatlàntic Reina Victoria Eugenia, anant cap a Buenos Aires. I de com, no només compartiran la travessia, sinó que compartiran converses, complicitats i el seu destí.

La Berta se’n va a Amèrica per no tornar. Un ric ramader argentí que gairebé no coneix, l’espera per casar-se amb ella, convertir-la en la Sra. Mitchell i establir la seva llar a la Patagònia. Ha deixat el seu pare, que s’acaba de tornar a casar,  al port de  Barcelona.

La Irina és filla de la Maya Demianova, una cèlebre ballarina de Rússia imperial que ja no pot ballar. Viu i viatja amb ella sotmesa als seus capricis i arbitrarietats.

Elles viatgen en primera classe, rodejades de luxe i comoditats. A la coberta, la Berta es retroba amb l’Abel, un antic company d’infantesa que viatja en segona i amb qui descobrirà el món dels que viatgen en tercera classe.

Setanta anys després la Berta explica a la seva néta la veritable història d’aquella travessia.

Un llibre que ens porta a la mentalitat de les dones de principis del segle XX, unes dones que es qüestionen el seu rol a la societat. És també una reflexió sobre la relació entre mares i filles.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – A PUNT D’ESTRENA (🐌🐌🐌) de Maria Carmen Roca

Per Imma Barba

Tenia ganes de llegir aquest llibre que la mateixa autora havia definit com un thriller costumista i alhora com una novel·la històrica, que recrea la Barcelona dels anys 40-50 i mostra les ganes de prosperar derivades de la misèria que va existir durant la postguerra.

A punt d'estrena

La “nostra” protagonista es Eulàlia Rovira, té vint-i-set anys i fa tres anys que està casada amb en Tomàs. Ha pres la decisió de separar-se’n i ara té por del Tomàs que queda molt lluny del seu amic d’adolescència i joventut.

L’Eulàlia ha tingut des de petita el somni de ser una gran maniquí. Durant la infantesa una greu malaltia la va tenir reclosa a casa, lluny de l’escola, dels seus germans i sense possibilitat de fer amics. Les revistes atrotinades de moda que arribaven a les seves mans eren el seu tresor i la seva finestra al món.  Quan finalment es recupera comença a treballar com a dependenta en els magatzems Jorba, on el seu pare treballa de comptable. De mica en mica s’introduirà en el món de la moda, primer participant en les desfilades prêt-à-porter dels mateixos magatzems per acabar treballant com a maniquí d’un dels dissenyadors més importants del moment: Manuel Pertegaz.

La novel·la situa l’acció entre Manresa (on viuen els germans, avis i tiets de l’Eulàlia) i Barcelona (on viu ella amb els seus pares). Temporalment comença l’any 1940, a penes acabada la guerra civil i acaba l’any 1959 quan s’albiren temps menys restrictius.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – “L’ANIVERSARI” (🐌🐌🐌🐌) d’Imma Monsó

Per Imma Barba

L’ANIVERSARI, un llibre que vaig rebre per Sant Jordi cortesia de Columna Edicions i que m’ha atrapat de tal forma que l’he llegit en dos dies.

Ja coneixia a l’autora de la qual he llegit diverses obres: “No se sap mai”, “Com unes vacances”, “Tot un caràcter”, “Un home de paraula” i “La dona veloç” ….. no cal dir doncs que m’ha fet especial il·lusió poder llegir aquesta obra, la seva setena novel·la, acabada de publicar.

L'ANIVERSARIEs tracta d’un thriller i poca cosa es pot explicar de l’argument, una parella, Mateu i Raquel voregen la cinquantena, fa anys que són casats i tenen dos fills, bessons, que ja estan emancipats.

L’avorriment s’ha apoderat de les seves vides i ella el repta a fer servir la imaginació per sorprendre-la, ell és un home apocat i amb poca inventiva. Ella, de forma constant, fa rimes i jocs de paraules mentals. Entre ells, les paraules prenen un significant diferent i els aboca a discussions constants.

Decideixen continuar junts i deixar de parlar-se durant un temps…

Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar”.

Ell decideix una manera especial de celebrar un aniversari ……

Continua llegint