Per Imma Barba

L’ANIVERSARI, un llibre que vaig rebre per Sant Jordi cortesia de Columna Edicions i que m’ha atrapat de tal forma que l’he llegit en dos dies.

Ja coneixia a l’autora de la qual he llegit diverses obres: “No se sap mai”, “Com unes vacances”, “Tot un caràcter”, “Un home de paraula” i “La dona veloç” ….. no cal dir doncs que m’ha fet especial il·lusió poder llegir aquesta obra, la seva setena novel·la, acabada de publicar.

Es tracta d’un thriller i poca cosa es pot explicar de l’argument, una parella, Mateu i Raquel voregen la cinquantena, fa anys que són casats i tenen dos fills, bessons, que ja estan emancipats.

L’avorriment s’ha apoderat de les seves vides i ella el repta a fer servir la imaginació per sorprendre-la, ell és un home apocat i amb poca inventiva. Ella, de forma constant, fa rimes i jocs de paraules mentals. Entre ells, les paraules prenen un significant diferent i els aboca a discussions constants.

Decideixen continuar junts i deixar de parlar-se durant un temps…

“Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar”.

Ell decideix una manera especial de celebrar un aniversari ……

Una segona trama alterna amb aquesta i fins al final no descobrirem si hi ha connexió entre ambdues històries. La Carmina viu en una casa al mig del bosc amb el seu fill i l’amic del seu fill, que fa estades amb ells. Els dos nens utilitzen els llibres com a palanca de les seves vides i els porten a la realitat en els seus jocs convertint-se en els personatges que han llegit revivint les històries dels llibres que han memoritzat.

En les dues parelles, la del matrimoni i la dels nens, el denominador comú és el diferent nivell d’imaginació dels dos membres i el seu interès per la ficció.

Un llibre electritzant on et quedes atrapat davant la perversitat dels personatges, perversitat entesa com la necessitat de portar les coses al límit, provocar accions de risc i perill per tal de sorprendre o gaudir. Són personatges que sorprenen, diferents dels personatges d’altres novel·les del gènere, d’entrada els trobes estranys i llunyans, però els acabes fent teus i pensant el que ells pensen.

Una parella en crisi. Un bosc inquietant. I dues criatures que entren en escena…

Un llibre que m’ha agradat molt.

Imma Monsó va néixer a Lleida, l’any 1959 i va publicar la seva primera novel·la el 1996. Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d’Estrasburg i Caen.

Ha estat guardonada amb nombrosos premis literaris i la seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès.