Per Imma Barba

Tenia ganes de llegir aquest llibre que la mateixa autora havia definit com un thriller costumista i alhora com una novel·la històrica, que recrea la Barcelona dels anys 40-50 i mostra les ganes de prosperar derivades de la misèria que va existir durant la postguerra.

La “nostra” protagonista es Eulàlia Rovira, té vint-i-set anys i fa tres anys que està casada amb en Tomàs. Ha pres la decisió de separar-se’n i ara té por del Tomàs que queda molt lluny del seu amic d’adolescència i joventut.

L’Eulàlia ha tingut des de petita el somni de ser una gran maniquí. Durant la infantesa una greu malaltia la va tenir reclosa a casa, lluny de l’escola, dels seus germans i sense possibilitat de fer amics. Les revistes atrotinades de moda que arribaven a les seves mans eren el seu tresor i la seva finestra al món.  Quan finalment es recupera comença a treballar com a dependenta en els magatzems Jorba, on el seu pare treballa de comptable. De mica en mica s’introduirà en el món de la moda, primer participant en les desfilades prêt-à-porter dels mateixos magatzems per acabar treballant com a maniquí d’un dels dissenyadors més importants del moment: Manuel Pertegaz.

La novel·la situa l’acció entre Manresa (on viuen els germans, avis i tiets de l’Eulàlia) i Barcelona (on viu ella amb els seus pares). Temporalment comença l’any 1940, a penes acabada la guerra civil i acaba l’any 1959 quan s’albiren temps menys restrictius.

Continua llegint →