LA DONA DEL 600 (temp. 19/20 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquesta setmana s’ha estrenat, al Teatre Goya, LA DONA DEL 600, la primera coproducció entre Bitó i Minoria Absoluta, escrita i dirigida per Pere Riera. Nosaltres vam anar ahir dia 1 de Novembre amb un teatre ple de gom a gom … quin goig !!!

LA DONA DEL 600 és la història d’una família al voltant d’un cotxe, el SEAT 600, un cotxe que per a moltes famílies va ser molt més que un mitjà de transport i va ser incorporat en el si familiar com un membre més. Un cotxe que va marcar tota una generació per ser un dels primers vehicles a l’abast de la classe treballadora a Espanya i que va canviar la manera de viatjar de l’època.

Una dada curiosa, el 1964 un Seat 600 valia 63.500 pessetes (uns 370 euros), i cal tenir en compte que el salari mínim era de 1.800 pessetes (10,82 euros) al mes.

LA DONA DEL 600 és una intel·ligent barreja entre comèdia i drama, molt ben construïda, on les veritables protagonistes són les emocions.

Estem a casa d’en Tomàs (excel·lent Jordi Banacolocha), ell parla per telèfon amb la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) que diu trucar des de Burkina Faso, ella és metgessa de Metges sense Fronteres, i està emparellada amb un metge alemany. Passa molt temps allunyada de casa. Però en realitat ella parla des de la porta de la casa, ja que ha vingut uns dies de visita i vol fer-li una sorpresa. Tomàs és vidu, té més de setanta anys i viu sol. Havia treballat a la Pegaso i ha estat capaç de construir el cotxe que està al mig de la sala, un Seat 600.

El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme (Mercè Sampietro), la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

La Pilar (Rosa Vila) es funcionaria, germana de la Montse i amb un caràcter totalment oposat al d’ella. S’ha allunyat del pare, a qui no visita i s’ha separat del seu marit (Pep Planas) després de vint anys de matrimoni i sense cap motiu aparent.

Quan les dues germanes descobreixen el cotxe al mig de la sala esclatarà el conflicte i la disparitat d’opinions, que s’ha de fer amb el cotxe ??

Amb LA DONA DEL 600, Pere Riera ens transporta, a través del cotxe que presideix l’escenari, a la vida de la família i ens parla de les seves relacions, dels seus secrets, dels conflictes familiars i sentimentals, del dolor per la pèrdua de la mare i de com aquesta pèrdua afecta a cadascú dels membres de la família. Una proposta amb un equilibri exquisit entre el plor i el riure, entre la tristesa i l’alegria compartida.

Unes interpretacions magnífiques i justes de tots els actors protagonistes, i una acurada posada en escena amb el punt just d’humor que aconsegueix endolcir els moments més tristos de la història. Els flaix backs resulten totalment entenedors ajudats pels jocs de llums de Sylvia Kuchinow, els efectes sonors de Jordi Bonet, el moviment dels elements escenogràfics, inclòs el cotxe, i els vídeos de Francesc Isern. L’escenografia és de Sebastià Brosa i el vestuari de Raquel Bonillo.

Un text ple de matisos i amb converses molt punyents entre les germanes, pare i filles, mare i filles, matrimonis,  …. diàlegs vius i molt propers.

Vam gaudir molt d’aquesta proposta i hem de dir que la trobem absolutament recomanable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Autoria i direcció: Pere Riera

Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila, Pep Planas

Escenografia: Sebastià Brosa \ Vestuari: Raquel Bonillo \ Il·luminació: Sylvia Kuchinow \ So: Jordi Bonet \ Ajudant de direcció: Ota Vallès \ Direcció de producció: Josep Domènech \ Cap de producció: Clàudia Flores \ Màrqueting: Publispec i Bitò
\ Premsa: Lidia Gimenez, Albert López i Bitò \ Distribució: Bitò

Producció:  Bitò i Minoria Absoluta

Idioma: català – Durada: 1h 50’