Arxiu d'etiquetes: Pep Planas

– 019 – Teatre – LA DONA DEL 600 (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – (temp. 19/20 – espectacle 009) – 2019.11.01

LA DONA DEL 600 (temp. 19/20 – espectacle nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquesta setmana s’ha estrenat, al Teatre Goya, LA DONA DEL 600, la primera coproducció entre Bitó i Minoria Absoluta, escrita i dirigida per Pere Riera. Nosaltres vam anar ahir dia 1 de Novembre amb un teatre ple de gom a gom … quin goig !!!

LA DONA DEL 600 és la història d’una família al voltant d’un cotxe, el SEAT 600, un cotxe que per a moltes famílies va ser molt més que un mitjà de transport i va ser incorporat en el si familiar com un membre més. Un cotxe que va marcar tota una generació per ser un dels primers vehicles a l’abast de la classe treballadora a Espanya i que va canviar la manera de viatjar de l’època.

Una dada curiosa, el 1964 un Seat 600 valia 63.500 pessetes (uns 370 euros), i cal tenir en compte que el salari mínim era de 1.800 pessetes (10,82 euros) al mes.

LA DONA DEL 600 és una intel·ligent barreja entre comèdia i drama, molt ben construïda, on les veritables protagonistes són les emocions.

Estem a casa d’en Tomàs (excel·lent Jordi Banacolocha), ell parla per telèfon amb la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) que diu trucar des de Burkina Faso, ella és metgessa de Metges sense Fronteres, i està emparellada amb un metge alemany. Passa molt temps allunyada de casa. Però en realitat ella parla des de la porta de la casa, ja que ha vingut uns dies de visita i vol fer-li una sorpresa. Tomàs és vidu, té més de setanta anys i viu sol. Havia treballat a la Pegaso i ha estat capaç de construir el cotxe que està al mig de la sala, un Seat 600.

El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme (Mercè Sampietro), la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

La Pilar (Rosa Vila) es funcionaria, germana de la Montse i amb un caràcter totalment oposat al d’ella. S’ha allunyat del pare, a qui no visita i s’ha separat del seu marit (Pep Planas) després de vint anys de matrimoni i sense cap motiu aparent.

Quan les dues germanes descobreixen el cotxe al mig de la sala esclatarà el conflicte i la disparitat d’opinions, que s’ha de fer amb el cotxe ??

Continua llegint

– 300 – Teatre – KAREN (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.02 (temp. 18/19 – esp. nº 220)

KAREN (temp. 18/19 – espectacle nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 2 de juny vam fer cap al Teatre Gaudí per veure KAREN la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo.   

KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escenaamb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània.

KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu fill que viu a Colòmbia i es pare de dues filles.

El Mario (Pep Planas) és metge i viu a Austràlia amb el seu fill Marc. Està separat de la seva dona, la Carla (Isabelle Bres) que viu a Barcelona amb l’Abel (Carles Pulido) un noi lleidatà, d’ascendència marroquina, a qui ha afillat.

La Carme (Isa Mateu) és infermera i amiga de les dues famílies.

Com veieu un argument força embolicat, que a nosaltres ens va semblar massa irreal i sobretot a la primera part de la representació ens va fer perdre l’oremus, perquè no enteníem gairebé res, però …

Continua llegint

– Teatre – MCGUFFIN (🐌🐌🐌🐌) – Aquitània Teatre – 2017.11.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 118)

MCGUFFIN (temp. 17/18 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns era un dia de doble estrena, d’una banda una nova època d’una antiga sala de Teatre, AQUITÀNIA TEATRE que ocupa els locals de l’antiga seu de la Filmoteca, a l’avinguda de Sarrià i que l’any 2013 va començar la seva activitat teatral amb l’equip del Teatreneu. Ara, després de dos anys d’inactivitat, Scene Barcelona, fundada per Toni Coll, Xavier Fuster i José María Galilea, se’n fan càrrec de l’espai i després d’una reforma integral, inicien una nova etapa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda Carlos Latre, actor còmic, humorista i imitador s’ha llençat al món de la direcció teatral i dirigeix la seva primera obra.

MCGUFFIN és una comèdia de Mònica Pérez dirigida per Carlos Latre i protagonitzada per Mònica Pérez i Jordi Rios.

Hem de confessar que nosaltres vàrem assistir a aquesta estrena, no confiant massa en el resultat, potser perquè no som especialment proclius a aquest tipus de teatre que es basa en l’humor, i és que sovint ens hem trobat amb produccions mal anomenades “comercials”, que no tenen el suficient suport d’una dramatúrgia elaborada.

Per tant, va ser per nosaltres una sorpresa majúscula, descobrir que MCGUFFIN, és sens dubte un altra cosa i que vol anar molt més enllà de fer riure a la gent, perquè ho fa d’una manera molt pensada i intel·ligent.

Però, que és un McGuffin ???, és un element que fa avançar els personatges dins la trama, que centra l’atenció de l’espectador, i fa mantenir la tensió durant tota l’obra, per descobrir finalment que aquest element no té cap rellevància en el desenvolupament de la història, i, que l’únic que ha fet és mantenir la tensió, i distreure l’atenció del que veritablement era el nus de la trama.

Una expressió “made in Alfred Hitchcock”

La peça que hem vist representada a l’escenari, és un homenatge al cinema de Hitchcock i és a la vegada una comèdia.

Una comèdia que no és només teatre, que és molt més.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’AMANT al Teatre Akadèmia – 25/04/2016

He estat convidat per primer cop a una roda de premsa al Teatre Akadèmia i aquest matí he pogut assistir. Es tracta de l’última producció pròpia del Teatre d’aquesta temporada… L’AMANT de Harold Pinter. Aquesta proposta estarà dirigida pel director italià Guido Torlonia i el títol escollit ha estat un suggeriment de la mateixa directora artística, Mercè Managuerra.

L'AMANT - Teatre Akadèmia - 1

A la trobada amb els mitjans de comunicació han estat presents tots els protagonistes i Mercè Managuerra els ha anat presentant… a la foto d’esquerra a dreta… Mercè Managuerra,Guido Torlonia i els actors Alicia Gonzàlez, Pep Planas i Javier López, que a més a més d’actuar en un petit paper, en aquesta ocasió és l’ajudant de direcció.

Guido explica que l’escenografia on es desenvolupa la història l’ha plantejat com una enorme gàbia, on els dos “ocellets” estan tancats a dins, perquè malgrat que s’estimen molt, viuen excessivament tancats en el seu món i necessiten la fantasia de viure també en uns altres personatges, malgrat que torturin d’aquesta manera a la persona que més s’estimen; els elements escenogràfics són en realitat força simbòlics i un clar exemple està en el gronxador que simbolitza el “equilibri” de la parella protagonista.

Continua llegint