– Grec2017 – Teatre (300) – WHO IS ME. PASOLINI (🐌🐌+🐚) – Institut del Teatre – 14.07.2017

WHO IS ME. PASOLINI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn – 

Al vestĂ­bul de l’Institut del Teatre, esperem unes 30 persones per veure aquesta proposta dirigida per Àlex Rigola. Abans de baixar al segon soterrani i entrar dins la capsa on ens espera Pier Paolo Pasolini, ens expliquen que desprĂ©s de la mort de Pasolini, endreçant els seus papers, es va trobar un poema autobiogrĂ fic inacabat. Un text que ara, nosaltres, coneixerem.

Presentat a Temporada Alta 2016, amb aquesta proposta, Alex Rigola ha decidit apropar-se a la figura del poeta i cineasta italià.

Descobrir, a travĂ©s de les seves paraules, com era el seu mĂłn, la seva relaciĂł amb el cine i com de necessĂ ries sĂłn, encara ara, les seves idees. El punt de partida Ă©s “Poeta de les cendres”, un descarnat poema autobiogrĂ fic que Pasolini va escriure (sense acabar) poc abans del seu assassinat. Una brutal confessiĂł pĂČstuma trobada en un calaix.

Un muntatge íntim, molt proper als espectadors, dins d’una capsa de fusta de les que es fan servir per transportar les obres d’art. Tots 30 espectadors (creiem que ahir Ă©rem solament 29) asseguts en una Ășnica filera en forma de U, al voltant d’un Ășnic intĂšrpret.

Gonzalo Cunill, vestit de futbolista, dona puntades de peu a una pilota que estavella una vegada i una altra a la paret de fusta. Ell es Pasolini i ens parla de polĂ­tica, d’amor, de literatura, del seu pare, de la seva mare, del seu germĂ , del seu cinema, …

A partir del text, el muntatge presenta a un Pasolini que respon a un entrevistador imaginari dels EE.UU. i l’artista es dirigeix al pĂșblic nord-americà que no el coneix i és per aixĂČ que repassa els moments de la seva vida que van ser decisius per a les seves creacions, la relaciĂł amb la mare, l’assassinat del seu germĂ  o la relaciĂł amb el seu pare que simpatitzava amb els feixistes.

En un moment donat ens parla del seu mĂ­tic TEOREMA, i ho fa a partir d’un dibuix que ens fa en directe i que penja a la paret per tal d’explicar-nos didĂ cticament la histĂČria d’aquell jove que Ă©s convidat a la llar d’una famĂ­lia benestant i la destrueix posseint als seus membres un per un.

Si mes no, aquella escena va provocar en nosaltres unes ganes immenses de tornar a veure aquella pel·lĂ­cula (declarada immoral per l’EsglĂ©sia catĂČlica), que vĂ rem veure quan Ă©rem molt joves i que llavors vĂ rem menysprear per desconeixença.

This slideshow requires JavaScript.

Una gran oportunitat que ens ha permĂšs acostar-nos a la figura de Pasolini des de Pasolini. Ens ha agradat molt la interpretaciĂł en solitari que ha fet del personatge, l’actor argentí Gonzalo Cunill.

Una proposta interessant que ha quedat força “tocada” per la incomoditat dels seients i sobretot per la insuportable i asfixiant calor que hem patit dins la capsa de fusta i que ens feia desitjar sortir d’ella com mĂ©s aviat millor.

En sortir escopetejats, ens creuem amb l’Àlex Rigola que ens demana disculpes per aquest fet, “ho sento“, ens diu; desprĂ©s un responsable tĂšcnic del Mercat ens comenta que han intentat resoldre el problema, perĂČ encara no han trobat una soluciĂł que sigui realment efectiva.

Amb aquesta proposta escĂšnica nosaltres arribem a la xifra de 300 representacions d’arts escĂšniques diferents que hem vist durant aquesta temporada 2016 / 2017.

Autor: Pier Paolo Pasolini
TraducciĂł: Fernando GonzĂĄlez GarcĂ­a
Direcció i adaptació: Àlex Rigola
Dramaturgia: Carlota SubirĂłs
InterpretaciĂł: Gonzalo Cunill
Escenografía: Max Glaenzel \ Vestuari: Silvia Delagneu \ Ajudantía de direcció: Alba Pujol \ Construcció escenografia: Carles Hernàndez “Xarli”
Idioma: CastellĂ  – Durada: 60 minuts

 

Leave a Reply