Arxiu d'etiquetes: Pier Paolo Pasolini

– Grec2017 – Teatre (303) – ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC (🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 16.07.2017

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo PasoliniWHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció i defineixen els personatges.

La irrupció d’un Messies en el si d’una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d’una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d’aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta “ACTES OBSCENS…” el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (300) – WHO IS ME. PASOLINI (🐌🐌+🐚) – Institut del Teatre – 14.07.2017

WHO IS ME. PASOLINI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Al vestíbul de l’Institut del Teatre, esperem unes 30 persones per veure aquesta proposta dirigida per Àlex Rigola. Abans de baixar al segon soterrani i entrar dins la capsa on ens espera Pier Paolo Pasolini, ens expliquen que després de la mort de Pasolini, endreçant els seus papers, es va trobar un poema autobiogràfic inacabat. Un text que ara, nosaltres, coneixerem.

Presentat a Temporada Alta 2016, amb aquesta proposta, Alex Rigola ha decidit apropar-se a la figura del poeta i cineasta italià.

Descobrir, a través de les seves paraules, com era el seu món, la seva relació amb el cine i com de necessàries són, encara ara, les seves idees. El punt de partida és “Poeta de les cendres”, un descarnat poema autobiogràfic que Pasolini va escriure (sense acabar) poc abans del seu assassinat. Una brutal confessió pòstuma trobada en un calaix.

Un muntatge íntim, molt proper als espectadors, dins d’una capsa de fusta de les que es fan servir per transportar les obres d’art. Tots 30 espectadors (creiem que ahir érem solament 29) asseguts en una única filera en forma de U, al voltant d’un únic intèrpret.

Gonzalo Cunill, vestit de futbolista, dona puntades de peu a una pilota que estavella una vegada i una altra a la paret de fusta. Ell es Pasolini i ens parla de política, d’amor, de literatura, del seu pare, de la seva mare, del seu germà, del seu cinema, …

A partir del text, el muntatge presenta a un Pasolini que respon a un entrevistador imaginari dels EE.UU. i l’artista es dirigeix al públic nord-americà que no el coneix i és per això que repassa els moments de la seva vida que van ser decisius per a les seves creacions, la relació amb la mare, l’assassinat del seu germà o la relació amb el seu pare que simpatitzava amb els feixistes.

En un moment donat ens parla del seu mític TEOREMA, i ho fa a partir d’un dibuix que ens fa en directe i que penja a la paret per tal d’explicar-nos didàcticament la història d’aquell jove que és convidat a la llar d’una família benestant i la destrueix posseint als seus membres un per un.

Continua llegint