Arxiu d'etiquetes: Carlota Subirós

– Teatre – SOL SOLET (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.03.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 232)

SOL SOLET (temp. 17/18 – espec. nº 232)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre, Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol). Munda (magnífica Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L’arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de Javier Beltrán) trencarà l’aparent equilibri.

Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís) i els personatges de la llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) completen el repartiment.

Continua llegint

– Roda de premsa SOL SOLET – TNC – 2018.03.02 (temp. 17/18 – RdP 066)

Roda de Premsa SOL SOLET – (temp. 17/18 – RdP nº 66)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest divendres passat vaig poder assistir a la presentació del proper espectacle que es representarà al Teatre Nacional de Catalunya, SOL SOLET, una obra escrita per Àngel Guimerà que segons el director artístic del TNC, Xavier Albertí i la directora de la proposta Carlota Subirós, és gairebé desconeguda pel públic.

Comenten que si preguntes a qualsevol persona, si coneix SOL SOLET, et respondran de seguida que si, perquè l’associen a la cançó… i segurament inclús es veuran capaços de cantar-la, almenys la primera estrofa …

sol, solet
vine’m a veure
vine’m a veure
sol, solet
vine’m a veure
que tinc fred ….

Però si li dius que no et refereix pas a la cançó, sinó al text d’en Guimerà, de ben segur que la majoria et respondrà que no en té ni idea.

SOL SOLET és una obra molt fosca, al contrari del que dóna a entendre el seu lluminós títol, i no fa únicament referència a la llum de l’estrella més propera que ens il·lumina i ens dóna vida, sinó al fet que els personatges del text, es troben en solitud, i cada un d’ells està davant la seva existència, “sol, solet”.

Xavier Alberí comenta que a partir de la representació d’una altra obra d’en Guimerà al TNC, que també va dirigir Carlota Subirós, MARIA ROSA, se’n va adonar de la importància del conjunt de la seva obra i es va imposar llegir-la al complet. Ara que ja ho ha fet, pot afirmar que en Guimerà té moltes obres mestres i que és un dels més importants dramaturgs més de Catalunya i segurament del món. Creu que s’ha d’intentar per tots els mitjans donar a conèixer les seves obres al públic, revisar-les i posar-les a escena.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (300) – WHO IS ME. PASOLINI (🐌🐌+🐚) – Institut del Teatre – 14.07.2017

WHO IS ME. PASOLINI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Al vestíbul de l’Institut del Teatre, esperem unes 30 persones per veure aquesta proposta dirigida per Àlex Rigola. Abans de baixar al segon soterrani i entrar dins la capsa on ens espera Pier Paolo Pasolini, ens expliquen que després de la mort de Pasolini, endreçant els seus papers, es va trobar un poema autobiogràfic inacabat. Un text que ara, nosaltres, coneixerem.

Presentat a Temporada Alta 2016, amb aquesta proposta, Alex Rigola ha decidit apropar-se a la figura del poeta i cineasta italià.

Descobrir, a través de les seves paraules, com era el seu món, la seva relació amb el cine i com de necessàries són, encara ara, les seves idees. El punt de partida és “Poeta de les cendres”, un descarnat poema autobiogràfic que Pasolini va escriure (sense acabar) poc abans del seu assassinat. Una brutal confessió pòstuma trobada en un calaix.

Un muntatge íntim, molt proper als espectadors, dins d’una capsa de fusta de les que es fan servir per transportar les obres d’art. Tots 30 espectadors (creiem que ahir érem solament 29) asseguts en una única filera en forma de U, al voltant d’un únic intèrpret.

Gonzalo Cunill, vestit de futbolista, dona puntades de peu a una pilota que estavella una vegada i una altra a la paret de fusta. Ell es Pasolini i ens parla de política, d’amor, de literatura, del seu pare, de la seva mare, del seu germà, del seu cinema, …

A partir del text, el muntatge presenta a un Pasolini que respon a un entrevistador imaginari dels EE.UU. i l’artista es dirigeix al públic nord-americà que no el coneix i és per això que repassa els moments de la seva vida que van ser decisius per a les seves creacions, la relació amb la mare, l’assassinat del seu germà o la relació amb el seu pare que simpatitzava amb els feixistes.

En un moment donat ens parla del seu mític TEOREMA, i ho fa a partir d’un dibuix que ens fa en directe i que penja a la paret per tal d’explicar-nos didàcticament la història d’aquell jove que és convidat a la llar d’una família benestant i la destrueix posseint als seus membres un per un.

Continua llegint

– Teatre – MARIA ROSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 22/01/2016

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa - TNC 1

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint

– Teatre – LA ROSA TATUADA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 11 i 28/12/2013

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA.  Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.

La rosa tatuada - TNC b

Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc.  Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.

Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.

La rosa tatuada - TNC

Una escenografia  de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.

Continua llegint