Aquesta és la segona proposta de “Els malnascuts” una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. L’objectiu d’aquesta plataforma és acabar oferint un espectacle al públic d’aquesta Sala creat íntegrament pels joves que integren aquest col·lectiu.

Els membres que van formar part d’aquest segon projecte de “Els malnascuts” han creat una companyia anomenada El Niño Andrés i ens presenten COLLECTIVUS com a primer espectacle.

Els professionals que formen part de “El Niño Andrés” manifesten que “desitgem explorar i experimentar la fusió i la hibridació de diferents disciplines i llenguatges. Descobrir noves realitats escèniques, jugar en diferents codis. Enriquint-nos sense limitacions, oberts, aprofundint en allò que ens commou, ens atrapa i ens inquieta com a jugadors escènics, apostant per un cert risc i unes propostes definides”.

I ara ja situats, comentem l’obra que van estrenar ahir i que ens va agradar molt.

COLLECTIVUS és la història de sis joves que viuen aïllats en la societat actual, una societat que a causa de l’ús i abús de les noves tecnologies i les xarxes socials està afavorint el desenvolupament de persones que viuen aïllades en col·lectivitat.

Els protagonistes són sis joves, iguals i diferents, immersos en un ambient de sexe i droga i on no pots permetre que ningú faci res en el que tu no hi siguis, un fenomen que segons ens indica l’autora ja té nom, FOMO (Fear of Missing Out), la por social de perdre alguna cosa.

Els dubtes són les seus companys de viatge, ja que pateixen desequilibris emocionals i en aquest context és fàcil que es deixin arrossegar per un “líder”. D’una manera o d’un altre tots es volen sentir importants, necessiten ser escoltats, tinguts en compte.

Dos amics sense feina, en Ferran i en Javi, es dediquen a consumir droga i viure, la germana d’un d’ells, la Lisa, i la núvia de l’altre, la Sonia, coincideixen, sense saber-ho, en una clínica on són tractades dels seus desequilibris alimentaris (anorèxia, bulímia?), la germana de la Sonia, la Violeta, viu sola i amargada dedicada a compondre una simfonia…. i entre tots ells el Bruno, que porta un camió i es converteix en el punt de connexió.

Quan hem accedit a la sala 5 dels personatges es bellugaven seguint els mateixos moviments una vegada i una altra. En Bruno que té un pla per tots ells, s’ho mirava tot des de diferents angles. Totes les interpretacions ens han agradat molt, les hem trobat fresques i creïbles en els seus papers.

A tota l’obra un puntet de sentit de l’humor que ens fa més digeribles les situacions realment dramàtiques de cadascú dels personatges.

Al final, un bri d’esperança, com podem abandonar a algú que hem escoltat ???

Proposta teatral molt i molt recomanable.

Dramatúrgia i direcció: Marta Aguilar

Intèrprets : Eloi Sánchez – Bruno, Raül Ferré – Ferràn , Pol Nubiala- Javi, Júlia Molins – Lisa, Marina Prados – Sonia i Núria Florensa – Violeta

Il·luminació : Clàudia Barberà i Pau Torres // Escenografia i vestuari : Gemma Moreno-Asso i Oriol Guanyabens // So : Pau Matas // Coreografia : David Marín // Cos, conciència i creació : Raimundo Morte // Poesia : Luca Leonardi // Fotografia: Clàudia Serrahima // Disseny Gràfic : Gemma Moreno-Asso // Audiovisuals : Clàudia Barberà i Pau Torres //bAjudant de direcció: Laura Pons // Assistent de dramatúrgia : Equip de Collectivus