Un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha agradat encara mes, es tracta de la primera novel·la d’aquest escriptor que s’havia dedicat fins al moment, al relat breu.

Un llibre clarament diferenciat en dues parts i amb una estructura narrativa que s’allunya totalment dels canons habituals. Sorprenent d’entrada, et va atrapant en una història apassionant.

A la primera part del llibre ens trobem un condemnat a mort que decideix escriure la història de la seva estranya vida amb la intenció de què es conegui el perquè de la seva condemna.

El seu relat comença amb un somni en el qual es veu a si mateix dins d’un cub transparent que sura a l’espai. Aquest somni, que li ha acompanyat al llarg de la seva vida, és un reflex de la seva absoluta incapacitat per relacionar-se amb els altres.

T’imagines despertares ser el conillet d’índies d’un científic sense escrúpols i trobar-te atrapat al teu propi món interior?… t’imagines?

El protagonista ens explica la seva inicial incomprensió del món en el qual li ha tocat viure, on és tractat com un animal de laboratori i on interacciona amb ximpanzés i sinistres infermers que el porten a aïllar-se per no patir i deixar que les coses passin sense qüestionar-les.

Una gran capacitat intel·lectual acabarà despertant en ell la necessitat de conèixer, de saber, de ser. I nosaltres l’acompanyem en aquest descobriment amb ganes de córrer més que ell, d’avisar-lo, d’ajudar-lo.

A la segona part del llibre, l’autor ens relata episodis de la història del protagonista explicada per alguns dels personatges que han tingut una participació important. Tot va encaixant, de mica en mica l’Eduardo ens va descobrint tota la trama i va desvetllant la intriga que m’ha mantingut lligada al llibre fins al sorprenent final.

Un llibre que recomano per la valentia del seu plantejament i la forma d’escriure àgil i contundent, que enganxa quasi des de les primeres pàgines, superada la sorpresa inicial.

Eduardo Alzola Echazarra va néixer a Bilbao el 1970. És doctor en ciències químiques i expert en temes ambientals. Després de la publicació de nombrosos articles científics i tècnics relacionats amb la seva carrera acadèmica i professional arriba a la narrativa en 2009 amb el relat breu “Per favor, que no hagi estat un somni”, “Un lloc millor i altres relats”, Edicions Beta.

“Un billete para el infinito” és la seva primera novel·la i va estar publicada el 2013.