QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ? –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia.
Segons ens van comentar a la roda de premsa, aquesta proposta vol ser un homenatge a aquest cantant que fa uns 20 anys va desaparèixer de l’escena, un cantant d’estètica confusa que odiava assajar, perquè sense públic un artista no és res.
Oriol Genís continua fent temps i ens parla del peculiar vestuari d’aquest artista, que es presentava amb un perruquí, un bigoti enganxat amb pega i una falsa piga a la cara. Ens mostra les seves jaquetes amb lluentons i una flor amb els colors de la bandera republicana i els seus pantalons guarnits d’una banda de lluentons negres als laterals i a la bragueta.
…. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no, tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors.
Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva manca de compromís que va marcar la seva fugaç carrera de cantant de varietés. En Marc Rosich, assegut a primera fila, tampoc acaba d’entendre perquè no ha arribat i aconsella a l’Oriol que interpreti alguna de les cançons.
Aquí vam gaudir d’un dels moments més hilarants de la vetllada, la música estava gravada en cassetes i un enorme ràdio casse-te estava a sobre de la taula, però dissabte al vespre va decidir deixar de funcionar, després dels intents infructuosos de l’Oriol, el Marc i el tècnic de sala per activar-ho, amb canvi de piles inclòs. Vam riure de valent.