Ahir 12 de març, nova nit d’estrena al Tantarantana, dins de “El Cicló“, Cicle de Companyies Independents de Barcelona. En aquesta ocasió, sota una enorme expectació per tal de veure el resultat de CAMARGATE, una recreació teatral basada en la famosa conversa en el restaurant La Camarga de la líder del PPC Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3. Aquesta proposta de Teatre-documental ens la presenta la companyia resident Jorge-Yamam / TeatrodeCerca (Catalunya).
Fa menys de 3 mesos, vàrem veure RUZ-BÀRCENAS al Teatre lliure, una obra de teatre “valent”, que ens va agradar força i que té una similitud a la que ahir vàrem poder veure, ja que tractava en format documental, de l’actualitat de la corrupció del partit al poder a l’estat espanyol, el PP o Partit “Popular”…. i que ens mostrava llavors, la trista realitat d’un estat al qual molts ciutadans, entre els que m’incloc, ens fa vergonya pertànyer, sentiment que es va agreujant a mesura que van passant els dies i es van destapant més afers repugnants.
Fa poques setmanes que vaig tenir la sort de tenir accés a través de les xarxes socials al àudio de la conversa de la Camarga i vaig escoltar mitja conversa, fins que l’allau de noms que Victoria Álvarez vomita (no s’escau millor paraula que aquesta, pel que vaig poder escoltar) …. em va fer farragosa l’audició i vaig plegar.
És per això que us puc assegurar que l’equip de la companyia Jorge-Yamam / TeatrodeCerca ha fet un treball intens i immens, en la presentació d’aquesta conversa, amb els diàlegs REALS de la mateixa. A ulls dels espectadors, podria semblar una broma, o un diàleg manipulat per fer riure al públic, però ben us asseguro que no es tracta pas cap comèdia i que no s’ha afegit RES més del que es va dir amb aquella trista trobada entre els dos voltors disfressats de persones respectables, una d’elles que s’autonomena constantment com a “Presidenta”. L’acció del que veiem té un caire gairebé esperpèntic i còmic, però la realitat és que ens mostra cruament com funciona la corrupció, la política en aquest pais i els seus passadissos.
Haig de reconèixer que en algú moment vaig riure de la situació i del que es deien, i és que no hi ha per menys quan els “voltors” entren a parlar del nombre de “polvos, sin sacarla” …o quan es mofen de companys de partit als que menyspreen com a “homes”. Però la riallada es congela ràpidament al rostre, quan t’adones que no és pas una eina teatral que s’utilitza per a què el públic pugui “respirar”, sinó que tot el diàleg és pura realitat; és llavors quan provoca un enorme rebuig i fàstic, especialment de les pressions i presses de la “Presidenta” per fer buidar el pap a la persona que té al davant.