Arxiu d'etiquetes: AIXÒ NO ÉS AFRICÀ

– Cinema documental – TCHINDAS (🐌🐌🐌🐌) – Aribau multicines – 02/11/2015

Dilluns al matí, l’Imma va rebre un missatge directe de l’escriptor i periodista Marc Serena, en el que ens convidava aquella mateixa tarda a l’estrena de la pel·lícula TCHINDAS, dins del Festival IN-EDIT (Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona) que s’està celebrant aquesta setmana del 29 d’octubre al 8 de novembre.

L’Imma no està en condicions, ara per ara de bellugar-se de casa a causa de l’accident que la té lligada a una cadira de rodes, però em va animar a veure aquesta pel·lícula documental, en nom seu. Ella, va escriure en aquest mateix Blog, una entrada del llibre “Això no és africà” de Marc Serena, (veure aquesta entrada) … en la que parla de la dramàtica situació que els homosexuals, lesbianes i transsexuals, es troben a tot el continent africà, ja que arriben a ser perseguits pel sol fet de ser-ho a 36 països d’aquest continent, i fins i tot en algun d’ells sota l’amenaça de pena de mort.

A conseqüència d’un dels capítols d’aquest llibre, en el que l’autor ens explica el dia que va conèixer a la cantant Cesária Évora, poques hores abans de la seva mort, va néixer la idea de filmar-la.

Continua llegint →

– Voltar per la literatura : Això no és africà

13 respostes

Per IMMA BARBA …

El dia de Sant Jordi, vam coincidir a la llibreria Altair amb en Marc Serena (Manresa 1983), escriptor i periodista que es dedica a viatjar per escriure i que ja ha publicat dos llibres : “La Volta dels 25” i aquest que acabo tot just de llegir i que vam comprar aquell dia.

A mes tal com vam indicar en el post de la diada, el tenim dedicat ….

A la contraportada podem llegir :

«Això no és africà!», diuen molts habitants, del Caire a Ciutat del Cap, quan se’ls parla dels amors que no són entre un home i una dona. Aquest és també el pretext perquè hi hagi persones perseguides, amenaçades, expulsades de les seves pròpies families, empresonades o tingudes per “posseïdes pel diable”…..

……Aquesta es la lluita per la llibertat i pels drets humans de gent rica i pobra, profundament religiosa i agnòstica, d’enormes metròpolis i de tribus remores. Un viatge a través de quinze països per saber si és cert que, per a algunes persones, Àfrica és el pitjor lloc on es pot nèixer.

Aquest llibre conté 15 testimonis inèdits d’homes i dones que viuen la seva sexualitat de forma amagada en països on ser diferent està perseguit i fins i tot castigat amb la pena de mort. Segons ens indica el Marc totes les històries són certes, encara que el nom d’alguns dels protagonistes és fictici.

Un viatge de nord a sud del continent africà, del Caire a Ciutat del Cap, realitzat de setembre del 2011 al abril del 2012 a través de quinze països.

No es tracta d’un llibre de viatges ni tampoc és com el seu altre llibre un recull d’entrevistes, cada història esta explicada de forma diferent, una descripció de l’experiència compartida amb cada un dels protagonistes, ple d’anècdotes que fa mes fàcil la seva lectura tot i la gravetat de algunes de les situacions que descriu.

L’homofòbia imperant en el continent africà fa que gais, lesbianes, transsexuals o intersexuals es vegin obligats a viure en la marginalitat i el silenci. Com constata el Marc en el seu llibre ni tan sols sembla que les ONG internacionals com Amnistia Internacional, que treballen en el continent reparin massa en ells. A aixó caldria afegir la dada de que el 70% dels malalts de sida en el món estàn a l’Africa.

Continua llegint →

– SANT JORDI 2013 – com l’hem viscut

6 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

El “nostre” Flatiron Voltaire

És veritablement difícil fer arribar a través d’un Blog i d’unes quantes paraules el que representa per Catalunya el dia de SANT JORDI. Encara ho és mes, si les persones que ho llegeixen viuen fora de Catalunya, i és que els sentiments i les sensacions que es viuen i en directe mai es poden transmetre per altres mitjans. Però ho intentaré a traves d’una selecció de fotografies que vaig poder fer aquesta diada de Sant Jordi 2013.

El dimarts, dia de SANT JORDI, vaig decidir agafar un dia de vacances, per tal de passejar com es mereix pels carrers de Barcelona…. i crec que a partir d’ara ho faré cada any… perquè realment es tracta d’un dels dies de l’any que es mereixen viure’ls amb tota la intensitat possible. L’Imma no ha pogut fer-ho, però a la sortida de la seva feina ens hem retrobat i hem acabat de recórrer tots els indrets de la ciutat on mes es viu aquest extraordinari ambient.

Vaig decidir sortir a primera hora del mati, per tal de veure “la plantà” de les taules amb les roses i els llibres pel meu barri de Vallcarca /Putxet…. i vaig anar baixant a poc a poc cap el Centre… República Argentina avall, Pça Lesseps on varem viure mes de 20 anys…. i xino xano, carrer Gran de Gràcia avall on una mica mes de les 9 del mati ja es començava a apreciar que el dia era diferent als altres.

Molta gent ja portava la Rosa a les mans i les gitanes…. o les xineses fins i tot amb el carret de la compra disfrassat de senyera… t’anaven perseguint de bon mati perquè li compressis a ella les roses per la gent que estimes.

Continua llegint →