Arxiu de la categoria: Cinema

–  211 – Cinema – Festival cinema Alemany ( … i 2) — COUP (🐌🐌🐌+🐚) – MI FINAL. TU COMIENZO (🐌🐌🐌🐌) – 2020.06.09

Festival cinema Alemany ( … i 2) – COUP – MI FINAL. TU COMIENZO

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I continuant amb el 22 Festival de Cinema Alemany, organitzat per German Films i a través de la plataforma Filmin, hem pogut veure els altres dos llargmetratges presentats: “COUP” de Sven O.Hill i “MI FINAL. TU COMIENZO” de Mariko Minoguchi.

———————————————-

  1. COUP  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula està dirigida per Sven O.Hill, un especialista en documentals que s’estrena en la ficció amb una història basada en fets reals.

L’estiu del 1988 un empleat de banca aficionat a les motos, al billar i a les sortides nocturnes amb els amics descobreix un “forat” en el sistema de seguretat del seu banc. Conviu amb la seva núvia i tenen un fill en comú.

Amb un dels seus amics planeja un robatori al banc en el qual treballa i es fan amb un botí de 2,5 milions de marcs alemanys. Fugen amb els diners a Austràlia i des d’allà intentarà que la seva parella, que no estava assabentada dels seus plans, es traslladi a Austràlia. La sorpresa per ell és que ella es nega.

La seva vida de luxe en un hotel a Sidney es converteix en quelcom monòton i asfixiant tant per ell com per al seu company de fuga, ja que enyoren la família, les seves llars, els seus amics, el seu país.

Han de decidir si volen tornar a l’odiada vida mediocre, però al costat de la seva família, o si volen continuar la vida de milionari amb tots els luxes… Però, com seria tornar?

Una pel·lícula que combina elements documentals i recull parts de les entrevistes mantingudes amb el protagonista real de la història.

FITXA:

Títol: COUP

Direcció i guió : Sven O. Hill

Repartiment: Daniel Michel, Paula Kalenberg, Tomasz Robak, Rocko Schamoni, Laurens Walter, Fabienne Hollwege, Michael Ransberg

Gènere: Comedia – Any: 2019 – Durada: 81 minuts

———————————————- 

  1. MI FINAL. TU COMIENZO  (🐌🐌🐌🐌)

Aquesta pel·lícula significa el debut en la direcció de Mariko Minoguchi i ens ofereix una història on s’agermanen el romanticisme i la ciència-ficció.

La Nora (Saskia Rosendahl) és una jove caixera en un supermercat, quan una nit de pluja, coneix a Aron (Julius Feldmeier) un estudiant de física i s’enamoren a primer cop d’ull.  Viuen junts i dos anys més tard, ell perd la vida en un atracament a un banc. El temps queda aturat per a la Nora. La seva vida es trenca.

En Natan (Edin Hasanovic) treballa de vigilant de nit en el mateix supermercat i perd la feina just quan la seva filla, Ava (Marta Bauer) ingressa a l’hospital, està malalta i necessita un costós tractament de quimioteràpia a l’espera d’un donant compatible de medul·la.

Una nit, en passar pel banc on va morir l’Aron, la Nora coneix en Natan. Tots dos perduts i desorientats, inicien una mena de relació i a mesura que es van coneixent una mica més, ella té la sensació que ja es coneixien d’abans. Mentrestant, la policia continua investigant l’atracament.

Algun cop hem viscut un déjà-vu??

La història d’un primer amor i del poder del destí. Dues històries entrellaçades. Una pel·lícula que juga amb flashbacks entre passat i present amb una magistral interpretació de l’actriu protagonista que parla amb la seva mirada.

FITXA:

Títol: MI FINAL. TU COMIENZO. (Mein ende dein anfang)

Direcció i guió : Mariko Minoguchi

Repartiment: Saskia Rosendahl, Edin Hasanovic, Julius Feldmeier, Emanuela von Frankenberg, Hanns Zischler, Marta Bauer

Gènere: Drama – Any: 2019 – Durada: 111 minuts

———————————————- 

–  209 – Cinema – Festival cinema Alemany (1) —– UN PAIS LIBRE (🐌🐌🐌🐌) – EL ESPACIO ENTRE LAS LINEAS (🐌🐌🐌+🐚) – EN EL FUEGO (🐌🐌🐌🐌) – 2020.06.07

Festival cinema Alemany (1) – UN PAIS LIBRE – EL ESPACIO ENTRE LAS LINEAS – EN EL FUEGO

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El 22 Festival de Cinema Alemany, organitzat per German Films es pot veure a través de la plataforma Filmin des del divendres 5 de juny al dijous dia 11. Programació que compren 5 llargmetratges, 3 documentals, 2 pel·lícules infantils i 1 per a adolescents, en total 11 propostes.

Divendres vam poder veure la pel·lícula inaugural “ UN PAIS LIBRE” de Christian Alvart, i “EL ESPACIO ENTRE LINEAS” de Vanessa Jopp, i dissabte la pel·lícula “EN EL FUEGO” de Daphne Charizani. Fem una breu ressenya de cada una d’elles.

  1. UN PAÍS LIBRE (FREIES LAND)  (🐌🐌🐌🐌)

Un remake de la pel·lícula espanyola “La isla minima (2014) guardonada amb 10 premis Goya en 2015, però ambientada a la tardor del 1992, dos anys després de la reunificació d’Alemanya. Christian Alvart respecta al màxim el guió original.

En la tardor de 1992, dos inspectors de Policia, molt diferents entre si, Patrick Stein (Trystan Pütter) i Markus Bach (Felix Kramer) tenen per missió investigar la desaparició de dos adolescents en una zona remota del país. Troben els seus cadàvers i comproven que van ser brutalment violades i assassinades. S’obren llavors tota una sèrie d’incògnites amb implicacions que van més enllà de les aparences.

Una pel·lícula basada en la interpretació dels dos protagonistes amb una fotografia molt cuidada del mateix Alvart i una banda sonora de Christoph Schauer, que acompanya perfectament l’acció. Nosaltres no hem vist la pel·lícula espanyola i no podem opinar, però hem llegit que aquest remake està massa basat en la pel·lícula espanyola i no ha sabut aprofundir i desenvolupar  una forma personal d’explicar la història.

Per a nosaltres ha estat una bona pel·lícula que es va desenvolupant a mesura que van apareixent les peces del trencaclosques que finalment acaben encaixant.

Continua llegint

– 209 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (12 i darrer) —— LA NOVA ESCOLA (🐌🐌🐌+🐚) – FORMAN VS FORMAN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.31

Festival DOCSBarcelona 2020 (12 i darrer) – LA NOVA ESCOLA – FORMAN VS FORMAN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I tot arriba al seu final, la 23a edició dels DOCS Barcelona que va començar el passat dia 19, acaba avui dia 31 de maig amb l’entrega de premis.

Ahir dissabte vam poder veure els dos últims documentals:

  1. LA NOVA ESCOLA  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest és el documental que segueix tot el procés de creació de les bases de la nova realitat educativa catalana, generada a partir del programa Escola Nova 21, un nou model creat fa tres anys.

Dirigit per Ventura Durall, es va rodar durant tot un curs a un grup d’alumnes de dos centres educatius adscrits al programa, l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) i l’Institut Pla Marcell (Cardedeu) per copsar els resultats, i ho va complementar amb entrevistes als impulsors d’aquest nou model d’aprenentatge.

Escola Nova 21 ha estat una aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat que s’ha dut a terme entre 2016 i 2019, responent a l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu per possibilitar el canvi de paradigma educatiu.

Escola Nova 21 està dirigit a desenvolupar les competències dels alumnes per a la vida, amb una metodologia d’aprenentatge empoderador, que els permeti desenvolupar el seu projecte personal i professional amb sentit.

Aquest documental posa en imatges en què consisteix aquest aprenentatge competencial desenvolupant la capacitat de treballar en equip, parlar en públic o fomentant la creativitat. El model defensa que els alumnes no han d’aprendre-ho tot al mateix ritme i cal respectar els processos personals d’adquisició de coneixements. Desenvolupar la confiança en un mateix és un dels pilars del model.

FITXA:

Títol: LA NOVA ESCOLA

Direcció: Ventura Durall

Any: 2020 – País: Catalunya

Idioma: català i castellà – Durada: 85 minuts

 —————————————————— 

  1. FORMAN VS. FORMAN   (🐌🐌🐌🐌)

Aquest és el documental seleccionat per l’organització del Festival com a film de clausura. Un documental dirigit pels documentalistes xecs Helena Třeštíková i Jacub Hejna que ens parla del director xec Miloš Forman des del doble vessant de creador i d’ésser humà.

El llargmetratge és un collage format per materials d’arxiu inèdits i relats autobiogràfics, que ens apropen a la persona de Forman i és alhora una crònica del procés d’independència de la República Txeca i una visió molt particular del comunisme.

Miloš Forman (Čáslav 1932- Connecticut 2018) va quedar orfe durant l’ocupació nazi. Tenia onze anys i va passar la seva infantesa amb diverses famílies d’acollida i després va estar internat a l’escola Krále Jiřího a la ciutat de Podebrady, on va fer amistat amb un dels seus companys d’estudi, Václav Havel.

Posteriorment, va estudiar direcció cinematogràfica a l’Escola de Cinema de Praga. Les seves primeres pel·lícules van cridar l’atenció de la crítica i de festivals de cinema internacionals.

A finals de la dècada dels seixanta, deixant a Praga dona i fills, s’exilia als EUA i va viure tancat i deprimit durant més d’un any dins una habitació del Chelsea Hotel, després del fracàs de la seva primer pel·lícula rodada allà, “Taking Off“, el 1971.

A partir d’aquell moment va decidir que ell no escriuria més guions.

La resta del documental es dedica a repassar l’obra del cineasta des del seu punt de vista, a partir dels seus propis records. Les pel·lícules rodades a Txecoslovàquia com “Pedro el negro“, “Los amores de una rubia” o “Al fuego, bomberos” denunciaven, amb una important carrega satírica, la falta d’horitzó en l’Europa comunista. Les pel·lícules americanes presenten la lluita de l’home contra el sistema que el vol sotmetre, “Alguien voló sobre el nido del cuco“, “Ragtime“, “Hair“, “El escándalo de Larry Flint” o “Amadeus“.

Al final del documental, Forman, amb una nova família americana, confessa que finalment sent que forma part del seu país d’acollida reconeixent que l’anomenat “somni americà” no ha estat un camí de roses per ell.

La de Miloš Forman va ser una vida netament excepcional. Una vida que Třeštíková i Hejna han volgut retratar amb detall, cura i una manifesta admiració, en aquest documental.

FITXA:

Títol: FORMAN VS FORMAN

Direcció: Helena Třeštíková i Jacub Hejna

Música: Gilles Sivilotto \ Fotografía: David Cysar

Any: 2019 – País: Txèquia i França

Idioma: Txec, anglès i francès – Durada: 78 minuts

 ——————————————————  

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del Festival Docs Barcelona, relacionem els documentals que hem vist (en realitat tots els d’aquesta edició) …. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. Letter from Masanjia (🐌🐌🐌🐌)
  2. HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚)
  3. Solo  (🐌🐌🐌+🐚) PREMI NOU TALENT
  4. Rising for the tsunami (🐌🐌🐌🐌)
  5. ¿Puedes oirme? (🐌🐌🐌🐌🐌) PREMI DEL PÚBLIC
  6. Songs of repression (🐌🐌🐌+🐚)
  7. The letter (🐌🐌🐌🐌) MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT
  8. Space Dogs (🐌🐌🐌🐌)
  9. The hypnotist (🐌🐌)
  10. El gran viaje al país pequeño (🐌🐌🐌🐌+🐚) PREMI LATITUD DOCSBARCELONA
  11. Constel.lació Comelade (🐌🐌🐌+🐚)
  12. Il Varco (🐌🐌+🐚) PREMI WHAT THE DOC!
  13. Vivos (🐌🐌🐌🐌)
  14. Suspensión  (🐌🐌🐌🐌)
  15. Winter journey (🐌🐌🐌+🐚)
  16. Advocate (🐌🐌🐌+🐚)
  17. Bonita vida (🐌🐌)
  18. I am a sex worker (🐌🐌🐌+🐚)
  19. Jorge, retrato de un volcán (🐌+🐚)
  20. Mareas ocultas (🐌🐌🐌🐌) PREMI DOC-U
  21. El viaje de Monalisa (🐌🐌🐌🐌)
  22. Salka en la tierra de nadie (🐌🐌🐌🐌)
  23. Overseas (🐌🐌🐌+🐚) PREMI AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA
  24. Zona árida (🐌🐌🐌+🐚)
  25. Personaje Personaje (🐌🐌🐌🐌)
  26. Raices (🐌🐌🐌)
  27. This is Bosnia (🐌🐌🐌+🐚)
  28. Faith (🐌🐌🐌🐌) –PREMI MILLOR PEL.LICULA
  29. The magic life of V (🐌🐌🐌+🐚)
  30. That which does not kill (🐌🐌🐌) PREMI JURAT JOVE RETEENA
  31. La nova escola (🐌🐌🐌+🐚)
  32. Forman Vs. Forman (🐌🐌🐌🐌)

– 208 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (11) ————— THE MAGIC LIFE OF V (🐌🐌🐌+🐚) – THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌) – 2020.05.30

Festival DOCSBarcelona 2020 (11) – THE MAGIC LIFE OF V – THAT WHICH DOES NOT KILL 

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Acabant el mes de maig, divendres dia 29, dos documentals més:

  1. THE MAGIC LIFE OF V  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula documental de Tonislav Hristov ens parla dels jocs de rol d’acció en viu, on els jugadors interpreten personatges com si fos la vida real, però ens parla també de l’alcoholisme i l’impacte d’aquesta addicció en el si d’una família.

Veera utilitza els jocs de rol per fugir del seu trauma infantil i convertir-se en heroïna de la seva pròpia història. Quan Veera es transforma en V entra en un espai de llibertat que l’ajuda a superar els seus problemes. Ella té un germà dos anys més gran, intel·lectualment discapacitat, al que vol protegir. Ella té un pare maltractador i alcohòlic al que fa quinze anys que no veu.

Veera va començar a participar en els jocs de rol amb onze anys i ha participat en uns 30 jocs en diferents llocs del món. Cada joc li dóna una nova identitat que li permet fugir d’ella mateixa. Lluita per aconseguir implicar el seu germà en aquests jocs i que així aconsegueixi sentir-se un heroi. Vol evitar que l’acabin internant en una institució per persones amb discapacitat intel·lectual, amb el problema afegit del seu incipient alcoholisme.

Es van intercalant vídeos de la seva infantesa amb sessions de teràpia on Veera parla de quan era petita  i de la seva infinita tristor i inseguretat. El fet de convertir-se en altres persones l’ajuda a enfrontar-se amb els seus dimonis. Finalment decideix anar a veure al seu pare.

Documental força interessant, més que res pels sentiments d’amor, però també d’odi,que traspuen en aquesta història.

FITXA:

Títol: THE MAGIC LIFE OF V

Direcció: Tonislav Hristov

Música: Petar Dundakov \ So: Jacques Pedersen

País: Finlàndia, Dinamarca i Bulgària – Any: 2019

Idioma: finès i anglès – Durada: 82 minuts

————————————————– 

  1. THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌)

 Un documental de la jove Alexe Poukine que ha estat premiat en nombrosos festivals per la seva innovació.

Ada, de dinou anys, queda per a sopar a casa d’un conegut. Va ser violada i ella no es va defensar, tot va passar molt de pressa. Decideix citar-se de nou amb el seu agressor per buscar respostes. Dues cites, dues noves violacions. Tot en una mateixa setmana.

Nou anys més tard Ada coincideix amb la cineasta Alexe Poukine i li explica la seva experiència. A priori la història li va semblar molt estranya … ella havia tornat a quedar amb el seu violador!!!.

Després de confrontar-ho amb altres persones va descobrir que Ada no era l’única i va decidir crear aquest documental on dotze dones i dos homes reciten el testimoni de l’Ada desencadenant records i reaccions diferents en cadascun d’ells.

Una pel·lícula coral que exposa les sensacions contradictòries i les conseqüències que una violació o agressió sexual desencadenen en la persona que la pateix o en l’abusador quan es fa conscient de la seva acció.

Com diu una de les protagonistes d’aquest documental, sobreviure a una agressió sexual no et fa més fort, al contrari, destrueix la confiança, el desig i la capacitat d’establir vincles.

Sempre pensem en els violadors com uns monstres, però no són monstres, són persones més normals del que semblaria, que existeixen habitualment en el nostre entorn, i que difícilment admeten que el seu comportament sexual ha pogut estar una violació.

THAT WHICH DOES NOT KILL” no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.

FITXA:

Títol: THAT WHICH DOES NOT KILL

Direcció: Alexe Poukine

País: Bèlgica – Idioma: francès

Any: 2019 – Durada: 84 minuts

————————————————– 

– 207 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (10) – ZONA ÁRIDA (🐌🐌🐌+🐚) – PERSONAJE, PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌) – RAICES  (🐌🐌🐌) – THIS IS BOSNIA (🐌🐌🐌+🐚)  – FAITH (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.29

Festival DOCSBarcelona 2020 (10) – ZONA ÁRIDA – PERSONAJE, PERSONAJE – RAICES – THIS IS BOSNIA – FAITH

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 28 de maig vam visionar dos llargmetratges i tres curts del Festival Docs Barcelona, disponibles a la plataforma Filmin:

  1. ZONA ÁRIDA  (🐌🐌🐌+🐚)

Fernanda Pessoa tenia quinze anys quan en 2001 accedeix a fer realitat un somni, anar a estudiar als EUA. Amb un programa d’intercanvi familiar es trasllada a Mesa, al mig del desert d’Arizona, considerada una de les ciutats més conservadores dels Estats Units. Quinze anys més tard decideix tornar per rodar aquest documental, per desmitificar aquella experiència i posar en dubte els valors del model de vida nord-americà.

És una pel·lícula que posa el seu èmfasi en el fet que moltes vegades no tot és blanc o tot és negre, sinó que sempre hi ha un terme mitjà que convé valorar. I just quan ha passat un temps, és potser el millor moment per a intentar fer-lo més encertadament.

A través de les fotografies i experiències que Fernanda rescata del seu passat adolescent als EUA i que es contraposen amb les imatges actuals dels entorns que freqüentava i les entrevistes que realitza als coneguts que retroba, la directora estableix un diàleg intern amb la Fernanda jove i estudiant.

Mesa, continua sent una ciutat conservadora, on ara s’aixequen murs per preservar uns valors tradicionals i dificultar l’arribada dels “hispanos” que distorsionen la societat en la qual “feliçment” viuen. “Sí que em sembla que hi ha una espècie de xenofòbia regular del país, en la qual si véns de fora, ets de fora, és a dir, no ets d’allí, ets un Allien. I els és igual si véns del Brasil o de Mèxic. Signifiques la mateixa cosa per a ells.”

Un documental molt interessant amb una magnífica fotografia.

FITXA:

Títol: ZONA ÁRIDA

Direcció: Fernanda Pessoa

Any: 2019 – País: Brasil

Idioma: anglès i portuguès – Durada: 76 minuts

————————————————

  1. PERSONAJE PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental de curta durada realitzat per Renata Rezende i Begoña Izquierdo, dues estudiants de l’ESCAC. Ens ofereix el retrat d’un jove transformista queer, Juan Diego nascut a l’Equador que viu a Barcelona.

Ens apropem a la persona i al personatge a través de la seva intimitat i de les seves transgressores performances, un estil de vida que ell basa en l’autoconeixement, la introspecció i la construcció de la pròpia identitat.

Una pel·lícula d’una gran sensibilitat, on descobrim a Juan Diego, una persona que ens ha enamorat per la seva gran tendresa i la seva valentia en la forma d’enfocar la seva lluita constant en la recerca d’ell mateix i sobretot en aconseguir trobar el lloc que li pertoca en la societat en la que viu.

FITXA:

Títol: PERSONAJE, PERSONAJE

Direcció: Renata Rezende i Begoña Izquierdo

Direcció fotografía: Diego Galarza Marmissolle

Universitat: ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)

Any: 2020 – País: Espanya – Idioma: castellà – Durada: 35 minuts

————————————————

  1. RAICES  (🐌🐌🐌)

En aquest curt colombià dirigit per Maria José Zambrano i Daniela Trejo, dues estudiants de la Universitat d’Antioquia, ens parlen de Luis Fernando Ospina.

Luis Fernando és un artesà resident a la ciutat de Medellín. Viu sol i en precarietat i per la conversa que manté amb la seva mare, està malalt. Passa les hores fent sabates a mà, sabates que ell dissenya i crea en cuir. Treballa en el seu petit taller anomenat RAICES on podem copsar la seva soledat, l’absència de la seva família i les condicions precàries en les que hi viu.

Un ofici, com tants oficis artesanals, a punt de desaparèixer pel desconeixement dels possibles compradors del que implica desenvolupar aquesta feina.

FITXA:

Títol: RAICES

Direcció: Maria José Zambrano i Daniela Trejo

Universitat: Universidad de Antioquia, Colòmbia

Any: 2018 – País: Colòmbia – Idioma: castellà – Durada: 17 minuts

————————————————

  1. THIS IS BOSNIA  (🐌🐌🐌+🐚)

THIS IS BOSNIA, l’altra cara d’Europa” és un curt dirigit per l‘Anna Armengol, estudiant de la Universitat Internacional de Catalunya.

Han passat quasi 25 anys des de la Guerra de Bòsnia, la més sanguinària dels últims 50 anys, però ja no se’n parla…

Pels qui la van patir, les ferides de la guerra són difícils de tancar. Mentre les generacions que van viure el conflicte s’estanquen en el trauma i el rancor, els més joves miren cap al futur amb esperança.

FITXA:

Títol: THIS IS BOSNIA

Direcció: Anna Armengol

Universitat: UIC (Universitat Internacional de Catalunya)

Any: 2019 – País: Espanya – Idioma: anglès, serbocroat i castellà – Durada: 20 minuts

————————————————

  1. FAITH  (🐌🐌🐌🐌)

L’últim documental de la directora Valentina Pedicini, està centrat en la secta dels “Guerreros de la Luz“, fundada fa més de vint anys i formada per unes vint persones, la majoria de les quals són antics campions d’arts marcials. Un documental que es va començar a gestar fa onze anys quan Pedicini va tenir l’oportunitat de fer un curtmetratge sobre aquesta secta, ja que feien actuacions al carrer. Allà va conèixer la Laura, la protagonista d’aquest documental.

Aquest grup d’atletes no se centren únicament en l’esport sinó que tenen estils de vida molt radicals i es preparen per salvar la humanitat el dia que arribi l’apocalipsi.

A finals dels 90, un mestre de kungfu va decidir sacrificar cos i ànima per combatre el Dimoni que aviat regnaria sobre la terra. Dues dècades més tard, FAITH ens proposa un viatge poètic i visceral cap a la seva fe i la dels seus deixebles.

L’entorn, l’aïllament dels membres de la comunitat, la idea que el món exterior a ells és impur, els entrenaments esgotadors, les pregaries, la quasi total absència de contacte social, fa que aquestes persones visquin en una permanent quarantena.

Una mirada radical, en blanc i negre, sobre la devoció que despulla, a cops de puny, la necessitat humana de creure en una força superior.

El documental ha estat filmat amb un equip molt reduït, rodat pràcticament tot en interiors i espais petits i el rodatge va durar quatre mesos (unes 17 hores diàries), temps en què tot l’equip va estar pràcticament en aïllament a prop d’ells.

Un documental molt interessant i molt inquietant, en copsar l’enorme poder que pot tenir sobre la comunitat la figura d’un mestre, d’un messies.

FITXA:

Títol: FAITH

Direcció: Valentina Pedicini

Música: Federico Campana \ So: Simone Brizio i Oscar Stiebits

País: Itàlia – Idioma: italià – Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 206 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (9) – SALKA EN LA TIERRA DE NADIE (🐌🐌🐌🐌) –  OVERSEAS (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.28

Festival DOCSBarcelona 2020 (9) –  SALKA EN LA TIERRA DE NADIE – OVERSEAS

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 27 de maig i dos documentals més del Festival DOCS Barcelona … i amb aquests en portem 23 !!! …

  1. SALKA EN LA TIERRA DE NADIE  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental del català Xavi Herrero ficciona la realitat sobre la immigració i la situació de la dona a Mauritània a través d’un viatge a bord del tren del Sàhara, considerat el més llarg del món (no pas en quilòmetres de recorregut, sinó en nombre de vagons).

Mauritània és un dels països més pobres del món, amb grans desequilibris socials, una terra inhòspita i àrida on les màfies i el contraban imperen amb llibertat i fan encara més evidents les desigualtats i la manca d’oportunitats.

Un dels països menys visitats de l’Àfrica i un dels més complicats a l’hora de viatjar i fer fotografies. De fet Xavi Herrero, el primer occidental que ha realitzat aquest trajecte de tren d’anada i tornada, ha comentat que va tenir problemes amb les filmacions de les piragües, va estar detingut i el van obligar a esborrar imatges de les barques i el port.

La protagonista en teoria és Salka, que decideix emigrar a Europa i es disfressa de noi per creuar el desert del Sàhara a bord del tren de la SNIM  en un viatge de 1.400 quilòmetres fins a la costa atlàntica. Hem de dir que és una protagonista tan anònima que pràcticament no l’hem identificat. El trajecte del tren envolta la “terra de ningú”, una conflictiva zona fronterera entre Mauritània i el Sàhara Occidental amb constants incursions de l’exèrcit marroquí.

Un documental amb unes imatges hipnòtiques, una esplèndida fotografia i el magnífic so de les vies del tren. De ben segur és un documental que no agradarà a tothom, perquè no té un argument clar i gairebé es veuen escenes únicament de com el tren travessa el desert, que es converteix en el real protagonista; tot sense diàlegs i algunes frases de contes tuaregs, que el narrador diu en veu alta. Al Miquel aquest muntatge l’ha arribat a fascinaren canvi a l’Imma l’ha avorrit….. per tant aquesta vegada divisió d’opinions.

En la producció d’aquest documental hi ha col·laborat l’ONG “NAD i Proyecto colibrí-Un lapiz, un dibujo” i el 20% dels beneficis de la pel·lícula seran per l’orfenat de NAD en Nouadhibou a Mauritània.

FITXA:

Títol: SALKA EN LA TIERRA DE NADIE

Direcció: Xavi Herrero Fontanet

País: Mauritània i Espanya – Idioma: àrab, català i francès

Any: 2019 – Durada: 67 minuts

————————————————

  1. OVERSEAS  (🐌🐌🐌+🐚)

La directora de fotografia i artista francesa nascuda a Corea del Sur, Sung-A Yoon ha fet aquest documental centrat en el procés de migració instaurat pel govern filipí per a totes les ciutadanes que han de sortir del país per treballar.

Cada any, 200 000 dones abandonen Filipines i són enviades a països rics i industrialitzats de tot el món per a convertir-se en empleades domèstiques. Abans de deixar el seu país, han d’assistir a un programa de formació general, validat per un certificat nacional.

Considerades unes heroïnes per les autoritats, Filipines manté tota una veritable xarxa de treballadores domèstiques, empleades eficients i dòcils, motivades per la possibilitat de guanyar a l’estranger el doble o el triple del que podrien esperar guanyar al seu país.

OVERSEAS ens mostra durant uns dies un centre de formació especialitzat, on a través de jocs de rol les dones juguen a ser treballadores domèstiques o “jefas”.

Algunes ja han treballat a l’estranger i reviuen experiències viscudes. En aquest centre, les dones joves aprenen l’art de servir com parar taula, cuidar als nens, dirigir-se als amos de la casa…..  Però també aprenen, i potser és el més important, com fer front a possibles assetjaments, amonestacions o agressions dels quals poden ser víctimes.

Un documental amb una pinzellada d’humor per denunciar aquesta forma encoberta d’esclavitud, ja que la majoria dels contractes les obliguen a passar un mínim de dos anys sense poder tornar a Filipines i sense poder veure la família i els fills que han deixat enrere, moltes vegades per cuidar-se dels fills de parelles del primer món.

Malgrat que està basat en fets reals, creiem que la dramatúrgia que s’ha emprat per fer la filmació, poques vegades és creïble. Una llàstima, perquè la denuncia per efectivitat.

FITXA:

Títol: OVERSEAS

Direcció: Sung-A Yoon

País: França i Bèlgica – Idioma: Tagàlog i anglès

Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 205 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (8) – BONITA VIDA (🐌🐌) – I AM SEX WORKER (🐌🐌🐌+🐚) – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN  (🐌+🐚) – MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌) – EL VIAJE DE MONALISA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.27

Festival DOCSBarcelona 2020 (8) –  BONITA VIDA – I AM SEX WORKER – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN – MAREAS OCULTAS – EL VIAJE DE MONALISA

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts vàrem poder veure quatre dels set documentals de petit format que es presenten dins de l’espai DOC-U dedicat al talent documental dels centres d’estudis superiors de Catalunya, i un dels llargmetratges pujats el mateix dia a la plataforma Filmin.

  1. BONITA VIDA  (🐌🐌)

Un documental signat per cinc estudiants del TecnoCampus Mataró-Maresme i que ens presenta a tres dones de diferents generacions que han perdut a un ésser estimat per suïcidi.

Tres dones que han patit un trauma davant la decisió presa per la persona que estimaven, de      posar fi a la seva vida. Han passat un procés de dol i a poc a poc aconsegueixen superar la tristor i el sentiment de culpa que aquests fets sempre porten associats.

Decideixen crear una associació per acompanyar les persones que es troben en la mateixa situació i descobreixen que no estan soles i que la seva experiència pot ajudar a altres persones.

Un documental que aposta per trencar el silenci i compartir experiències amb altres persones com una teràpia sanadora.

Bona la idea, especialment pel tema tractat, però no tant per la realització del documental amb mancances evidents en les seqüències i un so força deficient.

FITXA:

Títol: BONITA VIDA

Direcció: Natalia Ayala, Paloma Martínez, Christian Medrano, Natalia Rabaneda i Laia Sanz

Universitat: TecnoCampus Mataró-Maresme – Any: 2019

Idioma: català i castellà – Durada: 27 minuts

———————————————–

  1. I AM A SEX WORKER  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest interessant documental signat per cinc estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla de la Tiffany i el Peter, una parella d’estrangers que han fet del sexe la seva professió.

S’han conegut a Barcelona, on viuen, i forgen una gran amistat quan descobreixen que els dos són treballadors sexuals, i que ho fan perquè és el que volen fer. Una conversa entre ells dos on parlen de les seves experiències, al mateix temps que veiem les desigualtats entre homes i dones també en el negoci del sexe.

Ell mostra en tot moment la seva cara, ella se n’amaga perquè diu que té por a agressions.

Filmada en escassos plànols cinematogràfics fixos, on la conversa pren protagonisme sobre la imatge.

Documental interessant i sobretot valent pel tema tractat, amb un curiós tractament de càmera fixa.

FITXA:

Títol: I AM SEX WORKER

Direcció: Jorge Pérez, Daniela Reyes, Jocelyn Hardman, María Prada i Ferran Coscuella

Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona – Any: 2020

Idioma: Anglès – Durada: 39 minuts

———————————————–

  1. JORGE, RETRATO DE UN VOLCÁN  (🐌+🐚)

Un curtíssim documental dirigit per Antón Surís, estudiant a l’Escola de cinema Bande à Part, i protagonitzat per Jorge Lajos, un xaval d’un barri de Vigo.

Jorge Lajos és un noi atrapat entre la marginalitat i la rutina amb una estranya fascinació pels volcans. L’únic que desitja és que el seu pare se senti orgullós d’ell.

Una proposta experimental, que ens parla de la falta d’oportunitats, però que no ens ha agradat gaire,

No hem acabat d’entendre el que volia reflectir, malgrat que reconeixem que posseeix algunes escenes estèticament bellíssimes.

FITXA:

Títol: JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN

Direcció: Antón Suris – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 11 minuts

———————————————–

  1. MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌)

Molt curt, però bellíssim documental, dirigit per Mónica Cambra que vol ser un homenatge a la mar.

Una barca de pescadors de l’Atmella de Mar, lluita per combatre la contaminació marina recollint entre les xarxes les deixalles que hem estat capaços de llençar al mar.

Una mar que ha vist pertorbada la seva bellesa per la contaminació. De curta durada és un documental amb unes imatges realment impactants.

Cal destacar una extraordinària fotografia i un bon tractament de plànols cinematogràfics.

FITXA:

Títol: MAREAS OCULTAS

Direcció: Mónica Cambra

Universitat: Pompeu Fabra – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 10 minuts

———————————————–

  1. EL VIAJE DE MONALISA   (🐌🐌🐌🐌)

És a través de Monalisa que Iván comença a ser el que vol ser. El documental “EL VIAJE DE MONALISA” de la realitzadora xilena Nicole Costa ens parla de la vida quotidiana d’aquest artista i del camí recorregut per arribar on és ara.

Iván Monalisa Ojeda (Xile, 1966), un prometedor artista, escriptor i dramaturg xilè viatja a Nova York a finals dels anys 90, amb una beca. Enlluernat pel costat salvatge de la gran ciutat, descobreix la prostitució i la vida nocturna com una forma de vida i decideix quedar-s’hi a viure.

Acabava de néixer Monalisa, expressió de la seva identitat home-dona. Durant més de 17 anys va viure  com a immigrant indocumentat.

Nicole Costa, la directora del documental, havia estat companya de l’escola de teatre i l’any 2012 decideix contactar amb ell. Fascinada per la seva personalitat  decideix emprendre el    “viatge” que les ajudi a entendre els motius que van portar a Ivan a marxar del seu país i construir la seva identitat.

Aquest nou vincle portarà noves oportunitats a Monalisa com a intèrpret, performancer i escriptor mentre lluita per legalitzar la seva situació al país. Amb ajuda de Nicole publicarà el seu primer llibre de petits relats “La mateixa Nota Forever” (Sagnia Editora). Recentment ha publicat un segon llibre “Les Biuty Queens” (Editorial Alfaguara).

Un documental que recull les converses telefòniques entre elles dues, imatges d’arxiu de la seva època a l’escola xilena i fragments del seu llibre i que ens apropa a la personalitat d’aquesta persona que defineix la seva identitat com “Two spirit trangender” i que pot ser ell o ella segons el moment del dia. Com ell confessa, a Xile es considerava gai perquè era l’única opció coneguda, va ser a Nova York on l’Ivan es va trobar amb Monalisa. Al seu document d’identitat figura Ivan com a nom i F quan indica el sexe.

Un interessant llargmetratge documental que ha requerit set anys de gravació i que ha estat finançat amb fons de l’estat xilè.

FITXA:

Títol: EL VIAJE DE MONALISA

Direcció: Nicole Costa – Música: Kato Hideki

Any: 2019 – País: Xile

Idioma: castellà i anglès – Durada: 98 minuts

———————————————–

– 204 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (7) – WINTER JOURNEY (🐌🐌🐌+🐚) – ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (7) –  WINTER JOURNEY – ADVOCATE

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Comencem una altra setmana, dilluns 25 de maig, i de nou aprofitem per veure dos dels documentals del Festival DOC’S Barcelona d’enguany, a través de la plataforma Filmin.

  1. WINTER JOURNEY  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental danès dirigit per Anders Østergaard és l’últim llargmetratge protagonitzat per l’actor suís Bruno Ganz (1941-2019).

WINTER JOURNEY és una barreja de realitat, recreació i ficció. Recreacions dramàtiques, escenes de ficció i material d’arxiu per adaptar el llibre “The inextinguishable symphony“, traducció literària de l’entrevista en què el locutor de ràdio Martin Goldsmith (Misuri, 1952) estira del fil de la memòria del seu pare.

Un film que ens vol fer entendre la complexitat de l’Alemanya dels anys 30 i la pujada de Hitler al poder.

Martin Goldsmith es va criar en una zona residencial d’Arizona i els seus pares, dos músics jueus emigrats als EUA, no li parlaven mai del seu passat. Ell comença a investigar i acaba convencent al seu pare, ja vidu, per fer.li una entrevista. Així descobrirà l’existència de la Lliga Cultural Jueva (Jüdischer Kulturbund), una organització de jueus alemanys que van gaudir de la protecció del ministre de propaganda nazi Goebbels. Una organització que oferia espectacles fets per jueus per un públic també jueu.

Un interessant documental en el límit entre la realitat i la ficció on destaquem la memorable interpretació d’en Bruno Ganz.

FITXA:

Títol: WINTER JOURNEY

Director: Anders Østergaard – Intèrpret: Bruno Ganz

País: Dinamarca – Idioma: Anglès i alemany

Durada: 87 minuts

————————————————-

  1. ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚)

ADVOCATE, el llargmetrage de Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche ens presenta a l’advocada israeliana Lea Tsemel que va passar de lluitar amb l’exèrcit israelià en la Guerra dels Sis Dies a qüestionar la política d’ocupació d’Israel i enfrontar-s’hi als tribunals on continua defensant, en nom dels drets humans, els palestins acusats de terrorisme.

Aquesta advocada israeliana és una d’aquelles veus que no callen i el seu àmbit de treball és defensar els presoners polítics palestins.

En aquest documental veiem la seva activitat judicial amb el desenvolupament de dos casos, el d’Ahmad, un nen de tretze anys, acusat de participar en un apunyalament d’un noi israelià i el de Israa Jaabis, acusada pels oficials israelians d’un intent frustrat d’atemptat suïcida.

Mentre assistim a la preparació i el desenvolupament de les dues defenses, anem coneixent una mica més la persona i la seva vida, la seva lluita, el seu matrimoni, els seus fills, la seva forma de treballar i enfrontar-se a la premsa.

Lea Tsemel (Haifa, Israel, 1945) està convençuda de què el govern d’Israel també és culpable de la violència que sacseja el país. Sense pèls a la llengua, accepta representar acusats palestins, hagin o no comés delictes sota la revolucionària idea i forta convicció que la repressió que pateixen justifica la seva lluita per alliberar-se.

Ens ha interessat força pel tema tractat, malgrat que l’hem trobat massa llarg. Creiem que li caldria una petita retallada per acabar de deixar-ho rodo.

FITXA:

Títol: ADVOCATE

Direcció: Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche

País: Israel, Canadà i Suïssa

Idioma: Hebreu, àrab i angles – Durada: 108 minuts

————————————————-

– 203 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (6) – IL VARCO (🐌🐌+🐚) – VIVOS (🐌🐌🐌🐌) – SUSPENSIÓN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (6) –  IL VARCO – VIVOS – SUSPENSIÓN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 24 de maig, últim dia de la fase 0,5, dilluns Barcelona entra a la fase 1 del desconfinament …. encreuem els dits. Tarda de documentals del Festival DOC’S BARCELONA.

  1. IL VARCO  (🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula de Federico Ferrone i Michele Manzolini, que combina material d’arxiu documental i ficció. IL VARCO, presentada en el Festival de Venècia, ens situa l’any 1941 quan un soldat italià es dirigeix al Front Oriental en els primers dies de la segona Guerra mundial.

Juny de 1941, en el marc de l’Operació Barba-roja, l’exèrcit alemany envaeix la Unió Soviètica i, un mes després, Itàlia envia els seus primers soldats al front d’Ucraïna. Un soldat italià, fill de mare russa, és cridat al front de l’Est. Mentrestant, els records i els traumes de la guerra de cinc anys enrere a Etiòpia el persegueixen.

Una narradora, la música i escriptora Emidia Clementi, dóna veu a les emocions i pensaments dels soldats que recorden la seva infantesa evocant imatges poètiques i somnis.

El material documental d’arxiu s’adequa a la    narració amb la música de Simonluca Laitempergher composta per aquesta pel·lícula. En alguns moments de la pel·lícula es mostren imatges en color de la Ucraïna actual mentre es va desenvolupant la història ficcionada que acompanya els documents històrics reals.

Setanta anys més tard, els mateixos escenaris on van tenir lloc aquests enfrontaments, … la guerra, la destrucció i la mort segueixen estan presents.

Un documental que se’ns ha fet llarg, per nosaltres poc interessant i una mica avorrit.

FITXA:

Títol: IL VARCO

Direcció: Federico Ferrone, Michele Manzolini – Narradora: Emidia Clementi

País: Italia – Any: 2019

Idioma: italià i rus – Durada: 70 minuts

——————————————–

  1. VIVOS  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental posa el focus en la massacre d’Iguala (en Ayotzinapa a Mèxic), ocorreguda en 2014, quan estudiants de la Normal Rural van ser víctimes de la policia, 8 estudiants van ser assassinats i 43 van desaparèixer. L’artista xinès Ai Weiwei és el director, el productor i el responsable de la fotografia d’aquest llargmetratge.

El dolor de l’absència incomprensible es fa pales en les entrevistes realitzades als familiars de les víctimes. La lluita d’aquestes famílies que reclamen justícia plens de dolor, d’impotència i de ràbia.

La resposta oficial de l’Estat sobre les desaparicions forçoses d’Iguala, la qual cosa es va dir “la veritat històrica“, va concloure que tot es va tractar d’un conflicte entre dos grups criminals en el qual havia involucrat el mateix alcalde de la ciutat.

Però els familiars de les víctimes i la resta dels estudiants del col·legi rebutgen la resolució. Una informació oficial tergiversada i inversemblant, que segueix sense ser rectificada per a la desesperació dels familiars i els defensors dels drets humans arreu del planeta.

Mèxic, un país on la vida quotidiana està plagada de violència per l’existència del crim organitzat, de les màfies de les drogues que compten amb la col·laboració del govern, de l’exèrcit i d’altres estaments policials. El cas d’aquests estudiants és, doncs, una representació de la violència que la societat mexicana manté clavada en el seu dia a dia. Un país cada cop més impassible davant una violència creixent …. en el mateix documental donen la xifra de 250.000 morts i 40.000 desapareguts en un any !!!.

Aquestes famílies d’Iguala, avui, cinc anys després dels fets, continuen demanant justícia i criden incansables: vivos se los llevaron, vivos los queremos“.

Un documental colpidor i absolutament imprescindible.

FITXA:

Títol: VIVOS

Direcció: Ai Weiwei

País: Méxic i Alemanya – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 122 minuts

——————————————–

  1. SUSPENSIÓN  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental de Simón Uribe explica la història d’un pont que uneix dues muntanyes i no porta enlloc. Una obra, que com d’altres obres públiques a Colòmbia, està sense acabar i s’ha convertit en un monument de ciment i ferro, abandonat a les forces de la natura.

A la selva amazònica colombiana aquest pont és el símbol de dècades de promeses incomplertes.

Una obra que els colombians han convertit en destinació turística per a contemplar de prop l’enorme contrasentit que representa, i fer-se selfies. A l’altre costat de la muntanya l’anomenat “Trampolí de la mort“, una pseudo carretera que connecta Mocoa amb Pasto, una avinguda torrencial que va destruir la població de Mocoa l’any 2017 i on entre les nombroses víctimes va morir l’enginyer, Guillermo Guerrero, que fa de guia en aquest documental.

Una carretera que no ha parat de sumar víctimes sense que les autoritats facin res. A començaments del segle XXI es va construir el pont que formava part d’un projecte faraònic, una variant del Trampolí de la Mort que s’havia de construir al bell mig de la selva. Però el projecte va xocar amb un cost econòmic inassumible per tal de vèncer a la naturalesa.

La pel·lícula segueix una sèrie de personatges a través d’una carretera que no aconsegueix arribar a la seva destinació provocant sentiments i afectes contradictoris. Compleix l’objectiu del director capturant l’atmosfera d’un món en estat de suspensió enmig dels poderosos paisatges de la selva amazònica.

FITXA:

Títol: SUSPENSIÓN

Direcció: Simón Uribe – Fotografía: Andrés Hilarión

País: Colombia – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 202 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (5) – THE HYPNOTIST (🐌🐌) – EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.24

Festival DOCSBarcelona 2020 (5) –  THE HYPNOTISTEL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑOCONSTEL.LACIÓ COMELADE  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 23 de maig, encara en desconfinament fase 0,5 i gairebé tancats a casa, … nova sessió de documentals del festival DOC’s BARCELONA amb la visió de tres noves pel·lícules:

  1. THE HYPNOTIST  (🐌🐌)

Aquesta pel·lícula dirigida per Arthur Franck és una història de política i una història d’hipnotisme.

Olavi Erkki Hakasalo (1930-1988) va ser un dels personatges més populars de Finlàndia durant la Guerra Freda (1947-1991). Conegut com a Olliver Hawk, va “encantar” la nació amb els seus espectacles d’hipnosi.

Urho Kaleva Kekkonen (1900-1986) va ser un polític finlandès que va exercir com a president del seu país al llarg de 26 anys consecutius, gairebé sense oposició, amb el suport incondicional dels ciutadans.

Què tenen en comú l’hipnotitzador i el president del país?

L’encreuament entre la psicologia i el poder, amb el control i la manipulació que impliquen, ens condueixen, en aquest documental, a veure que els dos protagonistes, Olliver Hawk i Urho Kekkonen tenen més relació del que a priori pugui semblar. Una història sobre els vincles entre el poder polític, la manipulació psicològica i els mitjans de comunicació.

… I si els polítics manipulen a les masses fent servir tècniques d’hipnosis? On acaba la veritat i on comença la mentida?

La veritat és que no ens ha interessat gaire i fins i tot ens ha arribat a avorrir.

FITXA:

Títol: THE HYPNOTIST

Direcció: Arthur Franck

País: Finlandia – Idioma: Finès

Any: 2019 – Durada: 72 minuts

————————————————-

  1. EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

La fotògrafa i documentalista uruguaiana Mariana Viñoles va viure en pell pròpia la necessitat d’emigrar quan la crisi econòmica del seu país, l’any 2002, va obligar la seva família a marxar cap a Europa.

L’any 2014 es va assabentar que el govern del seu país natal, presidit per José Mujica, havia engegat un programa per acollir famílies sirianes com a refugiats de Guerra, i va decidir acompanyar, amb la seva càmera, aquestes famílies en el seu trasllat, així com el seu arrelament a través dels anys.

El seguiment de dues famílies beneficiàries d’aquesta ajuda posa en evidencia les dificultats de començar una nova vida en un país que no és el teu, amb idioma i costums totalment diferents i que per tant exigeix un gran procés d’adaptació de tots els membres de les famílies.

El procés de dues famílies sirianes que vivien desplaçades a Beirut i que van lluitar per adaptar-se a l’Uruguai.

Com és possible que els somnis i …. idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció?

Un entranyable i extraordinari documental que Mariana Viñoles va realitzar sola, només acompanyada per María Urruzola que facilitava l’accés a les famílies al Líban i a l’Uruguai.

D’ençà que l’any 2007 vàrem visitar abastament Síria, creiem que coneixem prou bé el país, almenys el que era abans de la guerra; és per això que ens estimem aquest país com si fos una mica el “nostre”; gent afable i acollidora com no ens hem trobat gairebé mai en cap viatge que hem realitzat. Des de llavors, ens interessa molt tot el que fa referència als sirians i el malson que els ha tocat viure.

FITXA:

Títol: EL GRAN VIAJE AL PAÍS PEQUEÑO

Direcció: Mariana Viñoles

País: Uruguay – Idioma: Àrab i castellà

Any: 2019 – Durada: 106 minuts

————————————————-

  1. CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental, dirigit per Luis Ortas Pau s’endinsa en l’univers del músic Pascal Comelade (Montpellier 1955), que confessa que sempre s’ha entès millor amb dibuixants i pintors que amb altres músics.

El documental retrata la seva forma d’entendre l’art i la música a través de les seves reflexions i actuacions, i amb entrevistes a artistes que han col·laborat amb ell en concerts dibuixats o performances, com Miquel Barceló, Pau Riba, Enric Casasses, Hervé di Rosa, Jaume Sisa, Max o Víctor Nubla (aquest recentment desaparegut i al qual està dedicat el documental).

El setembre de 2019, amb el concert que va oferir davant de la Catedral de Barcelona, Pascal Comelade va dir adéu als escenaris, tot i que ell segueix creant, explorant i experimentant en el seu particular univers creatiu.

Un apropament al peculiar univers musical Comelade, un creador a la cruïlla entre mons musicals i culturals. Les seves obres estan en constant procés de construcció i en el documental podem copsar part del seu procés creatiu, ja sigui sol o acompanyat.

Després de quaranta anys actuant arreu del món ha decidit baixar dels escenaris i aquest documental ens dóna una oportunitat única per saber com ha treballat i treballa aquest artista difícil d’encabir en una categoria concreta.

FITXA:

Títol: CONSTEL.LACIÓ COMELADE

Direcció: Luis Ortas Pau

País: Espanya – Idioma:  Francés i Català

Any: 2020 – Durada: 60 minuts

————————————————-