Arxiu de la categoria: Cinema

– Roda de premsa Programació GREC 2018 – Palau de la Virreina – 2018.05.04 (temp. 17/18 – RdP 079)

Roda de premsa Programació GREC 2018 – (temp. 17/18 – RdP nº 79)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Poques hores després de la nostra arribada a Barcelona, d’un període de vacances de dues setmanes a Mallorca, on hem estat força allunyats de les Arts Escèniques, vaig poder assistir ahir al matí a la presentació de la programació del Festival GREC 2018, que es va celebrar al Palau de la Virreina.

La presentació la va efectuar el director artístic del Festival, Francesc Casadesús, prèvies paraules de l’alcaldessa Ada Colau i del comissionat de Cultura, Joan Subirats, que van celebrar la diversificació de propostes per tota la ciutat. Malgrat tot, els espectacles es continuaran representant a Montjuïc i al centre de la ciutat, i algunes de les accions complementàries es realitzaran a les biblioteques, als centres cívics o a les fàbriques de creació.

Una Roda de premsa on gairebé no faltava ningú i que principalment va servir per al retrobament de directors, actors i mitjans de comunicació i on es va voler presentar amb massa premura tot el programa d’aquesta 42a edició del Festival, en la que es podran veure fins a 83 espectacles.

Per acabar-ho d’adobar, el dossier de premsa que se’ns va facilitar, estava dissenyat en funció dels espais on es podran veure els espectacles (Teatre GrecGrec MontjuïcGrec Ciutat) … i en canvi la presentació que va fer en Cesc Casadesús, va estar enfocada en funció dels diferents itineraris, que ell va subdividir en:

  • Viatgers de la Ruta de la Seda
  • Pels que viatgen amb guia
  • Exploradors de Nous sabors
  • Caçadors de bones estones

Continua llegint

– Teatre al Cinema – FOLLIES (🐌🐌🐌🐌🐌) – (National Theatre) – Yelmo Comèdia – 2018.02.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 202)

FOLLIES (temp. 17/18 – espectacle nº 202)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia molts mesos que havíem comprat les entrades per veure la retransmissió a les pantalles de cinema espanyoles d’aquesta producció de National Theatre i per tant teníem potser unes expectatives massa inflades. Ahir per fi va arribar el dia tan esperat i malgrat que el vàrem gaudir de valent, especialment per la música del mestre Stephen Sondheim, potser esperàvem una mica més del que vàrem veure; malgrat tot, com heu vist, la valorem amb la màxima puntuació “voltaire”.

FOLLIES, de Stephen Sondheim, la llegendària figura dels musicals, s’ha escenificat, per primera vegada al National Theatre i ha estat retransmès als cinemes d’arreu del món.

FOLLIES és un musical estrenat a Broadway el 4 d’abril de 1971 dirigit per Harold Prince i Michael Bennett. Va ser nominat per a onze premis Tony i en va guanyar set. La producció original, la més cara feta a Broadway fins aquella data, va oferir més de 500 representacions.

En aquesta producció del National Theatre, FOLLIES presenta un repartiment de 37 intèrprets i una orquestra formada per 21 músics. Dirigida per Dominic Cooke compta amb Tracie Bennett (Carlotta), Philip Quast (Ben), Peter Forbes (Buddy), Janie Dee (Phyllis) i Imelda Stauton (Sally) com a principals protagonistes d’aquesta producció.

Estem a Nova York, l’any 1971, i hem estat convidats a presenciar el retrobament de “Follies” veteranes en el marc del Weismann Teatre, un icònic edifici que ha de ser enderrocat. Trenta anys després de la seva última actuació, les noies del “Weismann’sFollies”, una revista musical basada en “les bogeries de Ziegfeld”, es retroben. Aquesta revista s’havia representat en aquest teatre entre les Guerres Mundials.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.01.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per nosaltres i suposem que per molts de la nostra generació la pel·lícula WEST SIDE STORY va ser el descobriment del gènere Musical; 55 anys més tard de la seva estrena, creiem sincerament que cap altre Musical, ni en cinema ni en Teatre ha aconseguit superar tot el que ens va oferir aquella extraordinària proposta.

Aquest cap de setmana l’Auditori ha programat la projecció d’aquesta pel·lícula, en versió original, subtitulada en català i amb la música interpretada en directe per l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). … i ho ha fet per celebrar el Centenari del naixement de Leonard Bernstein.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Desconec com tècnicament la productora aconsegueix emmudir la música orquestral de la banda sonora de la pel·lícula, per tal que aquesta pugui ser interpretada en directe per diferents orquestres de tot el món; intueixo que l’àudio està gravat digitalment en diferents capes i és possible extreure una d’elles.

És realment digne de veure al mestre Ernst van Tiel, dirigir l’orquestra amb dues partitures davant seu, una en paper com de costum i l’altre a través d’una petita pantalla digital, connectada a la projecció de la pel·lícula, on li venen donades les entrades i carències dels diferents instruments.

Nosaltres, feia molt de temps havíem comprat entrades per ahir dissabte, a les darreres fileres del segon amfiteatre i hem de dir que amb una visibilitat i sonoritat perfectes. Vàrem poder gaudir d’un concert realment extraordinari, que fins i tot en alguns moments ens va arribar a emocionar, a puntíssim d’arrencar el plor … i no pas per la història que s’explica, sinó per la seva música, les seves conegudíssimes cançons i per les seves atrevides coreografies de dansa, que van trencar tots els motlles coneguts fins aleshores.

Continua llegint

– Teatre al cinema – ANGELS IN AMERICA – PERESTROIKA (segona part) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Yelmo Comedia – 2017.11.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 109)

ANGELS IN AMERICA – PERESTROIKA (segona part)  (temp. 17/18 – espectacle nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una setmana després, tornem a estar a la sala 4 del Yelmo Comèdia per veure la segona part d’aquesta producció del National Theatre Live, ANGELS IN AMERICA.

Amb una durada total entre la primera i segona part, de set hores i mitja, hem tingut l’enorme sort de gaudir d’una producció teatral èpica. Aquesta segona part té una durada de 4 hores i 40 minuts.

Per sort, aquesta segona part l’hem gaudit moltíssim mes, potser perquè en aquesta impera el surrealisme i l’espectacularitat de la posada en escena, amb moments d’un intimisme i tendresa aclaparadors.

Tony Kushner, l’autor del text, va batejar aquesta obra com “A gay fantasia on national themes“, en un text provocador i estrany on les al·lucinacions salvatges conviuen amb els arguments polítics. Una obra que ens parla d’un període de la història americana, sota la presidència de Ronald Reagan, la seva retòrica, la seva manera d’enfrontar els problemes i sobretot l’enorme lentitud en la resposta davant de la crisi humanitària que va plantejar la irrupció de la SIDA.

Amb bones dosis d’humor, ens planteja temes d’immigració, d’acceptació de valors religiosos dels altres, discriminacions per identificacions sexuals o per idees polítiques.

Roy Cohn, interpretat per un magnífic Nathan Lane (una superestrella de Broadway) encarna en el seu personatge totes les contradiccions alhora i el seu comportament és canviant en funció de les seves arrelades conviccions i de la persona que té al davant. Un advocat hipòcrita que manega els fils del poder a la seva conveniència, fins i tot des d’un llit d’hospital.

En aquesta segona part l’àngel, que va aparèixer a l’escena final de la primera part, té un paper destacat, interpretat per Amanda Lawrence que surt a escena com un titella humà on les seves enormes ales són accionades per altres actors a l’ombra. Veu en Prior un profeta i qüestiona al mateix Déu i la seva obra.

Continua llegint

– Teatre al cinema – ANGELS IN AMERICA – MILLENNIUM APPROACHES (primera part) (🐌🐌🐌) – Yelmo Comedia – 2017.11.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 101)

ANGELS IN AMERICA – MILLENNIUM APPROACHES (primera part)       (temp. 17/18 – espectacle nº 101)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Els cinemes Yelmo continuen oferint la possibilitat de veure representacions teatrals en diferit des del National Theatre Live, amb nou representacions, i des de la Comédie Française amb cinc representacions. I a més a més, aquest any s’incorporen a la proposta els Yelmo Comèdia, en ple centre de Barcelona, a Passeig de Gràcia – Gran via.

Aquest dijous vam poder anar a veure la primera part d’aquesta obra de Tony Kushner, ANGELS IN AMERICA.

Abans d’entrar a la sala 4 dels Yelmo Comèdia, ens van advertir que a les còpies distribuïdes hi havia un problema de sincronització de veu en el tercer acte, que resultava una mica o molt incòmode. Ens van donar l’opció de què ens retornessin els diners i, com vam decidir entrar, ens van compensar amb una entrada gratuïta per anar al cinema un altre dia. Fet que és d’agrair.

Molt pocs espectadors a la sala, fet que no augura un bon futur per aquestes propostes, i tant de bo ens equivoquem, perquè suposen una oportunitat única.

Aquesta primera part és la que vam poder veure l’any 1996 a la inauguració del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Flotats i on Josep Maria Pou feia el paper de Roy, Ramon Madaula el de Joe, Sílvia Munt el de Harper, i també treballaven Anna Maria Barbany, Pere Arquillué, Francesc Orella, Vicenta Dnogo, Montserrat CarullaLloll Bertran, Joan Borràs, Pere Eugeni Font, Núria Mampel, Pep Martínez, Pep MiràsCloti Miró, Pep Planas, Xavier RiberaAlexis Valdés. Un repartiment excepcional per una proposta escènica que recordarem sempre … i que nosaltres creiem va ser una proposta immillorable per inaugurar aquest Teatre de caràcter Nacional.

Per cert, ens va agradar molt veure a la Sala del Cinema a en Josep Maria Pou.

 – ANGELS IN AMERICA PART ONE: MILLENNIUM APPROACHES 

Estats Units a mitjans dels anys 80, plena crisi de la SIDA i amb un govern conservador sota la presidència de Ronald Reagan. Els ciutadans americans viuen en un constant estat de negació sexual. A l’obra hi ha dos exemples d’aquesta negació, d’una banda Roy M Cohn (magnifica interpretació de Nathan Lane), un poderós advocat que manega, com vol, els fils del poder i les influencies i refusa l’etiqueta d’homosexual, dient que ell és un hetero que té relacions amb homes. Fa un genial canvi de registre quan li diagnostiquen la SIDA.

D’altra banda Joe Pitt (Russell Tovey), un home casat, mormó, que sap que és homosexual però que no vol assumir-ho perquè la seva religió no li permet. La seva dona Harper (Denise Gough) és una addicta als valium i a les al·lucinacions.

Continua llegint

Celebrem el 7è aniversari de VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 24.10.2017

Volem celebrar i compartir amb vosaltres el goig que ens fa, que avui 24.10.2017, ja fa 7 anys que vàrem començar aquesta aventura d’escriure aquest Blog.

El nom inicial de “Voltar i Voltar” el vàrem escollir per tal que el nom fos fidel reflex de la nostra inquietud de “no parar quiets”, d’anar gaudint al màxim la Cultura del nostre entorn i molt especialment tot el que fa referència a les Arts Escèniques, ja que aquest és un tema que ens apassiona tant a l’Imma com a mi, i que compartim amb la mateixa intensitat.

Ja fa temps que el Blog es dedica gairebé en exclusivitat a tot allò que tingui a veure amb les Arts Escèniques i va passar a anomenar-se:

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

D’ençà que vàrem començar aquesta temporada 2017/2018, l’1 de setembre del 2017, ja hem pogut veure i valorar 81 propostes escèniques, a les que hem de sumar l’assistència a 23 rodes de premsa, que també hem explicat en aquest Blog.

Estem molt satisfets de la quantitat d’informació que hem anat recopilant en aquests 7 anys de vida i del reconeixement que a hores d’ara comencem a tenir en aquest sector cultural.

També fa uns anys publiquem les nostres cròniques de “Teatre” en altres fòrums de les xarxes socials:

En aquests 7 anys hem escrit al Blog 2.118 apunts i hem rebut de forma directa més de 506.000 visites, a les que s’ha d’afegir un bon grapat de milers de lectures a través de Facebook, Twitter o del portal TeatreBarcelona.

Continuarem donant suport a la CULTURA des d’aquest petit espai, mentre tinguem salut i ganes. Esperem que aquestes ganes ens durin una bona pila d’anys.

Gràcies a tots els nostres seguidors “Voltaires”

– Exposició interactiva – BJÖRK DIGITAL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CCCB – 2017.10.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 70)

BJÖRK DIGITAL – (temp. 17/18 – espectacle nº 70)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja en el temps de pròrroga, i de fet en la seva última setmana hem anat a veure aquesta exposició immersiva de realitat virtual de l’artista islandesa Björk Guðmundsdóttir coneguda arreu del món com a Björk.

L’exposició és un recorregut per alguns dels temes principals de Vulnicura, un dels àlbums més íntims i lloats de la cantant, que va crear després de la separació de la seva parella, el videoartista Mathew Barney que després de quinze anys de convivència, va iniciar una relació amb una de les seves col·laboradores. 

Björk Digital és un recorregut per la muntanya russa de la seva caiguda, mort i resurrecció.

En aquesta exposició es presenten les obres digitals i de vídeo produïdes per les col·laboracions de la icònica artista amb alguns dels millors artistes visuals del món.

Tecnologies com el vídeo panoràmic, el so envolupant, la realitat virtual 360°, les imatges 3D o els comandaments i cascos d’RV permeten a l’espectador desconnectar de la seva realitat per interactuar amb l’univers de l’artista.

En paraules de la mateixa Björk: La realitat virtual no és només una continuïtat natural del vídeo musical, sinó que té un potencial teatral encara més profund, ideal per a aquest viatge emocional.

Continua llegint