Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Una forta abraçada a tots els “Voltaires”
Amb un dels seus amics planeja un robatori al banc en el qual treballa i es fan amb un botí de 2,5 milions de marcs alemanys. Fugen amb els diners a Austràlia i des d’allà intentarà que la seva parella, que no estava assabentada dels seus plans, es traslladi a Austràlia. La sorpresa per ell és que ella es nega.
La Nora (Saskia Rosendahl) és una jove caixera en un supermercat, quan una nit de pluja, coneix a Aron (Julius Feldmeier) un estudiant de física i s’enamoren a primer cop d’ull. Viuen junts i dos anys més tard, ell perd la vida en un atracament a un banc. El temps queda aturat per a la Nora. La seva vida es trenca.
En la tardor de 1992, dos inspectors de Policia, molt diferents entre si, Patrick Stein (Trystan Pütter) i Markus Bach (Felix Kramer) tenen per missió investigar la desaparició de dos adolescents en una zona remota del país. Troben els seus cadàvers i comproven que van ser brutalment violades i assassinades. S’obren llavors tota una sèrie d’incògnites amb implicacions que van més enllà de les aparences.
Dirigit per Ventura Durall, es va rodar durant tot un curs a un grup d’alumnes de dos centres educatius adscrits al programa, l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) i l’Institut Pla Marcell (Cardedeu) per copsar els resultats, i ho va complementar amb entrevistes als impulsors d’aquest nou model d’aprenentatge.
Veera utilitza els jocs de rol per fugir del seu trauma infantil i convertir-se en heroïna de la seva pròpia història. Quan Veera es transforma en V entra en un espai de llibertat que l’ajuda a superar els seus problemes. Ella té un germà dos anys més gran, intel·lectualment discapacitat, al que vol protegir. Ella té un pare maltractador i alcohòlic al que fa quinze anys que no veu.
Nou anys més tard Ada coincideix amb la cineasta Alexe Poukine i li explica la seva experiència. A priori la història li va semblar molt estranya … ella havia tornat a quedar amb el seu violador!!!.
És una pel·lícula que posa el seu èmfasi en el fet que moltes vegades no tot és blanc o tot és negre, sinó que sempre hi ha un terme mitjà que convé valorar. I just quan ha passat un temps, és potser el millor moment per a intentar fer-lo més encertadament.
Un documental de curta durada realitzat per Renata Rezende i Begoña Izquierdo, dues estudiants de l’ESCAC. Ens ofereix el retrat d’un jove transformista queer, Juan Diego nascut a l’Equador que viu a Barcelona.
En aquest curt colombià dirigit per Maria José 
“
Aquest grup d’atletes no se centren únicament en l’esport sinó que tenen estils de vida molt radicals i es preparen per salvar la humanitat el dia que arribi l’apocalipsi.
Cada any, 200 000 dones abandonen Filipines i són enviades a països rics i industrialitzats de tot el món per a convertir-se en empleades domèstiques. Abans de deixar el seu país, han d’assistir a un programa de formació general, validat per un certificat nacional.
Tres dones que han patit un trauma davant la decisió presa per la persona que estimaven, de posar fi a la seva vida. Han passat un procés de dol i a poc a poc aconsegueixen superar la tristor i el sentiment de culpa que aquests fets sempre porten associats.
Molt curt, però bellíssim documental, dirigit per 
Iván Monalisa Ojeda (Xile, 1966), un prometedor artista, escriptor i dramaturg xilè viatja a Nova York a finals dels anys 90, amb una beca. Enlluernat pel costat salvatge de la gran ciutat, descobreix la prostitució i la vida nocturna com una forma de vida i decideix quedar-s’hi a viure.
WINTER JOURNEY és una barreja de realitat, recreació i ficció. Recreacions dramàtiques, escenes de ficció i material d’arxiu per adaptar el llibre “
Aquesta advocada israeliana és una d’aquelles veus que no callen i el seu àmbit de treball és defensar els presoners polítics palestins.
El dolor de l’absència incomprensible es fa pales en les entrevistes realitzades als familiars de les víctimes. La lluita d’aquestes famílies que reclamen justícia plens de dolor, d’impotència i de ràbia.
A la selva amazònica colombiana aquest pont és el símbol de dècades de promeses incomplertes.