– Voltar per la literatura : Això no és africà

Per IMMA BARBA

El dia de Sant Jordi, vam coincidir a la llibreria Altair amb en Marc Serena (Manresa 1983), escriptor i periodista que es dedica a viatjar per escriure i que ja ha publicat dos llibres : “La Volta dels 25” i aquest que acabo tot just de llegir i que vam comprar aquell dia.

A mes tal com vam indicar en el post de la diada, el tenim dedicat ….

aixo-no-es-africa

A la contraportada podem llegir :

«Això no és africà!», diuen molts habitants, del Caire a Ciutat del Cap, quan se’ls parla dels amors que no són entre un home i una dona. Aquest és també el pretext perquè hi hagi persones perseguides, amenaçades, expulsades de les seves pròpies families, empresonades o tingudes per “posseïdes pel diable”…..

……Aquesta es la lluita per la llibertat i pels drets humans de gent rica i pobra, profundament religiosa i agnòstica, d’enormes metròpolis i de tribus remores. Un viatge a través de quinze països per saber si és cert que, per a algunes persones, Àfrica és el pitjor lloc on es pot nèixer.

  

Aquest llibre conté 15 testimonis inèdits d’homes i dones que viuen la seva sexualitat de forma amagada en països on ser diferent està perseguit i fins i tot castigat amb la pena de mort.  Segons ens indica el Marc totes les històries són certes, encara que el nom d’alguns dels protagonistes és fictici.

Un viatge de nord a sud del continent africà, del Caire a Ciutat del Cap, realitzat de setembre del 2011 al abril del 2012 a través de quinze països.

No es tracta d’un llibre de viatges ni tampoc és com el seu altre llibre un recull d’entrevistes, cada història esta explicada de forma diferent, una descripció de l’experiència compartida amb cada un dels protagonistes, ple d’anècdotes que fa mes fàcil la seva lectura tot i la gravetat de algunes de les situacions que descriu.

L’homofòbia imperant en el continent africà fa que gais, lesbianes, transsexuals o intersexuals es vegin obligats a viure en la marginalitat i el silenci. Com constata el Marc en el seu llibre ni tan sols sembla que les ONG internacionals com Amnistia Internacional, que treballen en el continent reparin massa en ells. A aixó caldria afegir la dada de que el 70% dels malalts de sida en el món estàn a l’Africa.

Marc SerenaI el Marc ens parla d’un bloguer gai a Egipte, d’una activista lesbiana a Tunísia que ha estat capaç de superar els anys de psiquiatria a la que la va sotmetre la seva família, de les nits als cabarets d’Oran a Algèria, on hi ha homes que canten obertament el seu amor per altres homes.

També ens explica la història d’en Said que des de Marroc va arribar a Canàries amb pastera per poder viure la seva sexualitat en llibertat però que no va tenir sort i sense diners va ser retornat al seu país on, encara ara, amb 45 anys es prostitueix per sobreviure.

I la seva visita a la casa de Cesària Évora, al Cap Verd, acompanyat per uns transsexuals, tot just unes hores abans de la mort de la cantant.

Aixo no es Africa - RutaI te la sort d’estar convidat a una boda gai a Costa d’Ivori, cerimònia clandestina on l’alegria i els nervis és barregen.

O conviure amb una família de Ghana, amb cinc fills, d’una mare lesbiana i el seu marit, gai.

Al Camerun coneix la Alice Nkom, primera dona advocada que decideix defensar de manera altruista als gais empresonats.

A Kènia constata que tot i que els albins són considerats fills del diable i molt sovint assassinats al néixer, és molt pitjor ser homosexual i no diguem quan s’és gai i albí a la vegada.

A Uganda coneix una noia intersexual que no s’atreveix a sortir de casa i a Zàmbia parla amb el primer transsexual zambià que ha passat per quiròfan.

El seu viatge acaba a Sud-àfrica on coincideix amb una de les poques desfilades de l’orgull gai que tenen lloc al continent i puja a la carrossa del primer imam del món que ha manifestat la seva condició homosexual.

Un treball periodístic valent que serveix de denúncia de les condicions de vida dels homosexuals en el continent africà i de com el silenci mediàtic permet la violació dels drets humans d’una forma tan sistemàtica.

Un llibre que cal llegir per tal de no permetre que situacions com las que ens explica quedin amagades, de vegades és mes còmoda jugar a fer l’estruç, amaguem el cap sota l’ala i com no ho veiem …..

Mireu aquest video a partir del minut 8, on en Marc es entrevistat per Elena Garcia Melero al platò de TV3.

http://www.tv3.cat/videos/4624055/Aixo-no-es-africa-un-retrat-de-les-maneres-destimar-a-lAfrica

Gràcies Marc per la teva empenta i valentia i esperem en candeletes el teu tercer llibre.

Cargols aAfrica

 


 

13 thoughts on “– Voltar per la literatura : Això no és africà

    1. Imma Barba

      Es un llibre molt interessant i descriu un panorama aclaparador per a les persones que no poden viure en llibertat la seva sexualitat i la forma en que des.de Europa mirem cap a un altra banda. Ya em diràs. Una abraçada.

      Respon
  1. Mireia

    Gràcies Imma ! Segueixo el vostre blog, bàsicament per llegir què dieu de les obres de teatre.
    Ara sóc una temporada a la Xina, o sigui que no té massa sentit llegir-les, perquè dificilment les podré veure.
    Però avui m’he despertat amb la ressenya del llibre del Marc, ja l’he llegit, és el meu cosí!
    M’ha fet il·lusió!
    Mireia

    Respon
    1. Imma Barba

      Moltes gràcies per ser seguidora del bloc i també per aquest comentari. Al Marc ja fa uns anys el vam conèixer al Primer Congrés de la Volta al món, tot just quan acabava de publicar el seu primer llibre del què també ens vam atrevir a deixar constància en el bloc. Per a mi aquest és un llibre que crec s’ha de recomanar per força perquè hi ha situacions o condicions de les quals no som conscients, tancats com estem a les nostres rutines diàries.
      La Xina, …. no la coneixem però ens fa molta mandra bàsicament per l’idioma.
      Gràcies de nou i una abraçada.

      Respon
        1. Imma Barba

          Crec que vivim tan tancats en el nostre propi món que molt sovint som immunes al que passa al nostre voltant, de vegades per desconeixement, però també de vegades perquè és mes còmode mirar cap a un altra banda. Gràcies a tu pel llibre i pel comentari.

          Respon
  2. Allau

    Imma, com vaig dir en temps ara llunyà, he llegit el llibre i m’ha semblat imprescindible. És un treball periodístic de primera categoria i mereix ser traduït a més llengües, a poder ser africanes.

    Respon
      1. Imma Barba

        Imagino que el que no ens arriba referit a aquest i a altres temes en contra de la llibertat de les persones no ho podem ni imaginar. Sense anar més lluny ho escoltava aquests dies en els jocs d’hivern fets a Rússia.
        Gràcies per deixar el teu comentari i benvinguda a Voltar i Voltar. Salutacions,

        Respon
    1. Imma Barba

      És un llibre colpidor però totalment recomanable. Els llibres d’en Marc tenen a mes el valor afegit de la proximitat i la sinceritat que emana de cada línia. Gràcies per comentar.

      Respon
  3. Retroenllaç: – Cinema documental – TCHINDAS (🐌🐌🐌🐌) – Aribau multicines – 02/11/2015 | Voltar i Voltar

  4. Imma C.

    MIcrocatalunya.Un Viatge pels Pobles més Petits. Marc Serena i Edu Bayer

    El mateix títol ja diu de què va el llibre municipis de menys de 500 habitants, El periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer els han visitat amb una furgoneta, i després n´han fet el relat.
    Recomenable!

    Respon

Leave a Reply