Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Estàvem molt atents de què s’anunciés la data en la que els nostres legítims líders polítics, (forçosament exiliats per la repressió de l’estat espanyol), tornessin a posar els peus a Catalunya, almenys a la Catalunya Nord, que sortosament per estar dins de l’estat francès, encara està lliure de les grapes de la “injustícia” espanyola.
Recordo que vaig veure pel telèfon mòbil i encara al llit, al voltant de les 7 del matí, el correu on s’anunciava que estarien a Perpinyà el dissabte 29 de febrer. Em vaig aixecar ràpidament a la recerca de l’ordinador i vaig entrar a Booking per intentar reservar allotjament a Perpinyà les nits dels dies 28 i 29; la meva rapidesa va tenir premi perquè vaig aconseguir un apartament en ple centre de la ciutat a 200 metres del Castellet, i a bon preu. Al cap de poques hores les places hoteleres s’havien exhaurit.
L’Imma i jo havíem estat també a la trobada a Brussel·les el desembre del 2017, i ara no ens volíem perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment. En aquests dos enllaços podeu veure aquelles ressenyes… ressenya 1 – ressenya 2.
Totes les activitats culturals de Teatre i Música que ja teníem programades a Barcelona les vàrem cancel·lar o posposar ….. i divendres 28 de febrer de bon matí vam sortir amb el nostre cotxe cap a Perpinyà, ciutat que no trepitjaven des de feia massa temps i que ara hem redescobert, gràcies a la celebració d’aquest acte polític en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, actualment eurodiputats i per tant immunes gràcies als vots de la majoria independentista de la que orgullosament formem part.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
No érem els únics que havíem pres aquesta opció, ja que divendres en sortir a passejar per la ciutat, després de dinar a l’apartament, vàrem comprovar que la ciutat estava ja totalment envaïda pels catalans del sud i l’ambient era màgic per la il·lusió que tots teníem i que les expectatives preveien de què l’endemà, l’acte polític seria tot un èxit de participació, com de fet així va ser.
Cavalcada de REIS 2019 – Els voltaires en el seguici del rei Gaspar
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Per tercer any consecutiu, novament l’Imma i jo, en Miquel, hem participat activament a la cavalcada de reis de Barcelona. Aquest 2019 hem acompanyat al rei Gaspar, formant part del seu seguici.
Per això ens vam inscriure fa moltes setmanes, quan estàvem viatjant pel Japó i una bona amiga ens va avisar de què havia sortit la convocatòria de les inscripcions dels voluntaris. Aquesta vegada no creiem pas que ens cridessin, però la sort novament ha estat a favor nostre i pocs dies abans de finalitzar l’any 2018, ens van convocar el dia 2 de gener del 2019, a un assaig a un dels Palaus de l’exposició de Montjuïc, al costat de les fonts.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Va estar l’assaig més llarg que hem fet mai per una cavalcada, perquè va durar 4 hores … i és que encara que nosaltres únicament havíem d’arrossegar una enorme bola transparent que contenia un carrusel, anàvem en mig d’un grup de ballarines i havíem d’actuar amb elles, avançant o retardant la nostra marxa en funció de la coreografia.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
… I per fi, arriba el dia 5 de gener i ja ens veus de nou al Palau de Montjuïc, a dos quarts de tres de la tarda, fent els preparatius de vestuari i maquillatge, per estar super “guais” per pujar als autocars a les 5 de la tarda, que ens traslladarien a l’inici de la cavalcada, darrere de l’estació de França.
Allà ens toca esperar una bona estona i aprofitem per fer l’últim “pipi”, perquè després estarem més de 4 hores sense poder-ho fer…. i veiem les formacions de la cavalcada com es poden en l’ordre que han de sortir i els últims assajos.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A les sis en punt comença la cavalcada i amb l’emoció de sempre ens preparem per viure un dels dies més macos de l’any….
Fragment del rei Gaspar i el seu seguici, de la retransmissió per TVE
Aquest any arribem al final, esgotats, perquè l’enorme bola pesava molt més del que esperàvem i encara sort que una de les esferes es va espatllar abans de la sortida, i el nostre grup que inicialment era de 4 persones, es va ampliar fins a 6. Això ens va permetre fer relleus en alguns trams i les dues persones alliberades van poder gaudir del contacte amb els nens de molt més a prop.
Esgotats, sí. …. Però també una experiència inoblidable, que l’any que ve intentarem tornar a repetir….. a veure si tenim sort !!!
Ahir i avui (10 i 11 de setembre 2018) els “Voltaires” hem celebrat amb passió la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, com de fet ho han fet centenars de milers de catalans (diuen que més d’un milió de persones) que volem decidir el nostre futur com a poble senzillament votant.
Nosaltres, l’Imma i en Miquel desitgem amb totes les nostres forces fer realitat LA REPÚBLICA de CATALUNYA, seguint la voluntat del poble, dels que vàrem votar sota condicions deplorables l’1 d’octubre, però que així i tot vam aconseguir guanyar aquesta opció de forma majoritària i que el Parlament de Catalunya va proclamar el passat 27 d’octubre.
Malauradament la repressió brutal de l’estat espanyol, no va permetre fer efectiva la República que desitgem, però que estem convençuts que aviat ho aconseguirem i recordarem aquests últims mesos com un mal són.
Us deixem un parell de vídeos, de com hem viscut aquestes últimes hores, primer amb la marxa de torxes ahir al vespre fent camí direcció al Fossar de les Moreres.
I també com hem viscut aquesta mateixa tarda la gran manifestació que ha omplert i desbordat l’Avinguda Diagonal. Nosaltres l’hem viscuda al tram 23, cantonada amb Passeig de Gràcia.
Un any més han arribat les dates de les Festes de Gràcia, el barri on vivim i on en el Miquel va néixer i créixer. Avui fa un any del terrible atemptat que va patir la ciutat de Barcelona on van morir a la Rambla un munt de gent innocent. Aquests fets van aigualir les Festes de Gràcia precisament l’any en què se celebrava el 200 aniversari d’aquestes festes i que haurien de ser “especials”.
Cercle catòlic de Gràcia i carrer de Santa Rosa
Nosaltres el primer dia de les festes d’aquesta nova edició (la 201), vàrem voler passar tot el dia passejant pels carrers del nostre barri i veure els 22 carrers que aquesta vegada s’han guarnit. Vàrem aprofitar per conèixer un altre restaurant japonès, el “Kitsuné Sushi Bar” en ple cor del barri, al carrer Montseny …. per després descansar tot veient una pel·lícula de dinosaures als Cinemes Bosque…. gaudir de la rua i del correfoc al carrer Gran de Gràcia i acabar de fer la passejada per la resta de carrers, fins que es va fer de nit.
Volen fer aquesta ressenya pel nostre propi record d’aquest recorregut …
1 – TRAVESSIA DE SANT ANTONI
“Olimp 54” – dins d’un temple grec, l’Olimp dels Deus, en el qual, en la zona de bar les Cariàtides i a la plaçeta d’Anna Frank la recreació de la Sala Apolo. En sortir el cavall alat de Pegàs.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
2 – VERDI DEL MIG (segon premi)
“Ave Verdi” – un apropament a la Roma antiga amb tres espais definits: el Coliseo, l’aqüeducte i el déu Bacus. L’escultura de Marc Aureli dona la benvinguda al carrer.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Enguany pel que sembla ens vàrem despistar i ens vam apuntar un pèl tard com a voluntaris per poder participar a la Cavalcada de Reis de Barcelona, però ens hem inscrit els dos, l’Imma i en Miquel. L’any passat vaig poder participar tot sol i vaig escriure aquesta crònica.
Quan quedàvem pocs dies i ja pensàvem que aquest any no ens tocava pas, una trucada de telèfon ens va donar la sorpresa de què aquest any també, malgrat que no pas com a patges reials, sinó com a simples portadors d’una torre de llums, a la troupe de “Anem a Dormir“, encapçalant la mateixa.
Magrite
No ens ho vam pensar dues vegades i vam acceptar ràpidament; aquest dimarts dia 2 de gener vàrem anar a provar-nos les disfresses al Palau número 7 de la Fira de Montjuïc. La sorpresa és que havíem d’anar amb un vestit de rigorós negre, i amb un barret amb una poma al cap… i unes fulles que ens dificultaven força la visió.
Encara estem intentant esbrinar el significat d’aquesta disfressa, a no ser que es vulgui lligar el “món dels somnis” amb una pintura molt coneguda del pintor belga Magrite.
…i arriba el dia 5 i ja ens tens preparats a l’hora convinguda al Palau de la Fira; són les dues de la tarda i ens han dit que hem de venir dinats i amb la precaució de no beure gaire, ja que un cop comença la cavalcada a les 6 de la tarda … i fins ben bé a les 10 de la nit, no podrem anar al servei.
Malgrat que no és el meu primer any, i no em va sorprendre tant, l’espectacle que es pot veure dins del Palau, es digne de ser viscut, ja que més de 1.300 persones, gairebé tots voluntaris, ens hem de canviar de roba per posar-nos la disfressa que ens ha tocat en sort, maquillar-nos, fer les fotos de grup i acabar de fer els preparatius.
….i un cop disfressat, no puc evitar de fer una passejada i evidentment faig un munt de fotos …
…. i per fi va arribar el dia més esperat del viatge, el 7 de desembre, on oficialment més de 45.000 catalans ens van manifestar per defensar el govern legítim de la Generalitat de Catalunya, als consellers a l’exili i al President Carles Puigdemont. Els que vàrem estar a Brussel·les, creiem que aquestes xifres són totalment insuficients, perquè Brussel·les estava literalment envaïda per catalans i dies després alguns mitjans belgues van duplicar les xifres inicials i parlaven de quasi 100.000 catalans.
Potser va ser el pitjor dia climatològicament parlant, ja que es va aixecar plujos i amb un fort vent gelat, que ens va fer la guitza, ja que vam estar tot el dia al carrer dempeus, sense poder seure ni un moment, en un indret sense serveis de restauració i sense poder anar al servei.
La ruta que havíem de fer estava marcada segons aquest plànol i nosaltres estàvem a sota de l’Arc de triomf una hora abans de començar la manifestació a les 10 del matí.
Dues hores més tard no ens havíem pogut moure del lloc per la quantitat de gent que hi havia, i de sobte la policia belga, diuen que per temes de seguretat, als que encara estàvem en el lloc d’inici, ens van fer sortir enrere, desviant-nos per l’interior del parc, sense poder afegir-nos a la manifestació, directament a la Place Jean Rey, punt final de la manifestació, on es van fer els parlaments.
Va ser realment dur aguantar a peu dret tots els parlaments, però així i tot vaig gravar un munt de vídeos de la que us deixo aquí un resum del més important i el parlament del nostre President Carles Puigdemont.
Sortíem de la Place Jean Rey a quarts de 4 de la tarde, en una esbandida de gent on tots buscàvem desesperadament un bar per poder almenys pixar i de pas també poder portar-nos alguna cosa a la panxa.
Reposant forces
Després, la pluja persistent ens va obligar a refugiar-nos al Metro i tornar a l’hotel per descansar…. perquè estàvem realment esgotats… i és que a la nostra edat segons quines coses ja no es poden fer.
Quin fred !!!! X10
De totes maneres, va ser una jornada inoblidable, en la que vàrem sentir l’escalfor de gent que pensa com nosaltres i això ens calia per anar a les urnes el 21D amb la cara ben alta i amb els ànims per poder guanyar.
8 de desembre – marxem de Brussel·les per anar a Bruges
Avui deixem Brussel·les i potser hauríem de començar a fer el nostre camí de retorn a Barcelona, però no volem deixar Bèlgica sense tornar a BRUGES, una ciutat en la que vàrem estar fa molts anys quan viatjàvem amb els nens petits en caravana, i que gairebé no recordem. Creiem que paga la pena tornar-hi, perquè de ben segur la veurem amb una mirada ben diferent, i a més a més està ben a prop, solament a un centenar de quilòmetres. Ho volem fer amb calma i per això hem reservat hotel per una nit.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Avui a més a més, és el dia que l’Imma celebra la seva onomàstica i volem tenir un bon record d’aquesta diada.
L’atractiu principal de BRUGES és el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. Encara que en gran part està reconstruït, manté intactes la xarxa viària medieval. Excepte els monuments majors (Casa de la Vila, esglésies) la majoria de les estructures arquitectòniques daten del segle XVI.
Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d’altres, Bruges és coneguda com la Venècia del nord, a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En quant arribem a BRUGES ens adonem que aquesta petita ciutat turística està sobrepassada per la invasió de catalans, perquè gairebé no es pot caminar pels carrers principals del cas antic; una ciutat que té més de 100.000 habitants, però que en el seu casc antic viuen únicament 20.000 persones; avui 8 de desembre en els seus carrers únicament se sent parlar català, tothom porta alguna peça de color groc o porta l’estelada com a capa.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Un casc antic que ens torna a enamorar i que pategem durant tot el dia.
Quan es comença a posar el sol, fem una visita guiada a una fàbrica de cervesa que resulta molt interessant i des de la seva taulada gaudim d’unes vistes espectaculars de la ciutat.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Entrem a un restaurant a fer una xocolata desfeta i ens adonem que tots, absolutament tots els clients som catalans i comencem a xerrar… tothom està content i satisfet de la diada d’ahir a Brussel·les.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En sortir la plaça principal de BRUGES està plena de catalans que una i una altra vegada canten “Els Segadors”… i ens afegim… i tornem a demanar la llibertat dels presos polítics.
9 de desembre – segon dia a Bruges
Avui és el dia que hem de començar a fer camí de tornada cap a casa, ja que tenim poc menys de 1.500 quilòmetres de carretera; així i tot, decidim tornar a passar el matí a BRUGES, per acabar de conèixer el que no vàrem poder veure ahir.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Finalment comencem a baixar, però no ens resignem de passar dos dies a l’autopista, fent únicament camí de tornada i fem una llarga parada a REIMS, per veure la seva catedral gòtica, una de les més importants del món i que no recordem pas haver-la vist. També és patrimoni universal de la Unesco.
La Catedral està rodejada d’un enorme mercat de Nadal amb un ambient increïble; per entrar al mercat i apropar-nos a la Catedral hem de passar controls de seguretat i veiem membres de l’exercit francès que està en estat d’alerta per prevenir de possibles atemptats.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En entrar a la Catedral, quedem meravellats de tanta bellesa, i no parem de fer fotografies… és realment impressionant. Serà el últim record, d’un viatge llampec de 8 dies que ens hem “regalat” anticipadament al Nadal.
Arribarem a Barcelona el diumenge 10 de desembre al vespre, després de fer una parada en un hotel de carretera a prop de la ciutat de Sancé-Macon.
Didals de cargol – comprats a BRUGES – Voltar i Voltar
A “Voltar i Voltar” estem molt satisfets dels resultats d’aquestes eleccions convocades il·legítimament pel govern de l’estat espanyol, a través d’un cop d’estat encobert amb la creació d’un article de la Constitució espanyola, prefabricat expressament amb l’única finalitat d’escombrar i intentar substituir el nostre govern, que va ser legítimament escollit pel poble de Catalunya.
Una jugada amb tuf feixista, per aniquilar les idees d’una bona part dels ciutadans d’aquest país, que desitgem assolir l’autogovern, en un nou estat en forma de República, lluny del control interessat d’un estat que ens menysprea i que aniquila les lleis que surten del nostre parlament. Un Estat que va actuar amb una vergonyant repressió, com la que vàrem patir els que vàrem anar a votar en aquell fatídic 1 d’Octubre, una repressió que no oblidarem mai i que no perdonarem.
Malgrat la persecució judicial d’aquest estat, en el que la separació de poders és pura fantasia, malgrat la campanya desigual per la intervenció de l’estat de la Generalitat de Catalunya, malgrat la presó injusta dels líders pacifistes de les entitats civils d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), malgrat la presó de dos membres del nostre govern legítim, Oriol Junqueres i Joaquim Forn, malgrat la ridícula persecució de símbols com la del color groc … Malgrat TOT, els ciutadans que desitgem la independència de Catalunya, hem tornat a guanyar i tornem a revalidar la majoria absoluta en el parlament de Catalunya.
Nosaltres hem confiat sempre i plenament en el govern legítim de la Generalitat i hem participat activament en totes i cada una de les manifestacions pacífiques que s’han celebrat arreu de Catalunya; però el passat 7 de desembre tocava fer un pas mes i anar fins a Brussel·les, per donar suport al President de la Generalitat, Carles Puigdemont i als consellers que l’acompanyen en el seu forçat exili.
Un viatge que ens va representar fer més de 2.900 quilòmetres conduint el nostre cotxe; el viatge d’anada el vàrem iniciar diumenge 3 de desembre i el vàrem decidir fer per Millau, al centre de França, on ens vam trobar força neu i fins i tot alguns trams de l’autopista gairebé impracticables per la neu acumulada, amb un únic carril net …. a 6 graus sota zero i amb l’aparició d’una densíssima boira en quant va desaparèixer la neu. Dos dies de pujada amb una parada per dormir als afores de la ciutat d’Orleans.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Vam arribar a Brussel·les la tarda del dilluns dia 4 i ja després de la posta de sol, vàrem poder començar a passejar pel centre de la ciutat on havíem reservat feia moltes setmanes, l’hotel per 4 nits. Una ciutat que no coneixíem pas, malgrat que feia anys havíem viatjat a Bèlgica i Holanda, però que en aquell moment els nostres coneguts ens havien desaconsellat visitar-la.
Per sort, Brussel·les ens ha sorprès molt favorablement i l’hem gaudit de valent, i molt especialment cada dia dels que vam estar, a les 8 del vespre, hora en què ens trobàvem amb altres desconeguts “secessionistes” com nosaltres a la Gran Place i després de l’espectacle llum i so, reivindicàvem l’alliberament dels presos polítics que l’estat espanyol havia tancat dies abans a presons madrilenyes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
5 de desembre– segon dia a Brussel·les
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Sortim de l’hotel en direcció a la part alta de la ciutat, ja que al matí pretenem conèixer un dels complexos culturals més importants d’Europa, els Musées Royaux des Beaux Arts, que en el seu interior inclou tres interessants museus, el d’Art Ancien, el de Fin-de-Siecle i el museu Magritte.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu d’Art Ancien
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Fin-de-Siecle
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu Magritte
Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.
Crec per error que he perdut el cable per carregar el telèfon mòbil i això ens fa retornar als museus, però no el trobem; és per això que busquem una botiga Apple per comprar un de nou; la llarga caminada no és en va, ja que per aquesta causa coneixem un parell de barris de la ciutat, Le Sablon i Les Marolles.
Des de Le Sablon baixem des de la part alta de la ciutat amb un ascensor de vidre que ens permet veure unes vistes magnífiques de Brussel·les, malgrat que el dia és gris i no acompanya massa a fer turisme.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Les Marolles, ens agrada especialment, un lloc de la ciutat ple de galeries d’Art i de botigues de luxe entre les que visitem una botiga de Tin Tin…. i la xocolateria més famosa del món, Pierre Marcolini, on aprofitem a comprar xocolata negra per portar cap a Barcelona.
En fer-se de nit, tornem a la Gran Place per fer el ritual de cada dia, demanar la llibertat dels presos polítics, cantar els Segadors, sentir l’escalf dels que pensen com nosaltres i donar suport al nostre president Carles Puigdemont.
6 de desembre – tercer dia a Brussel·les
Comencem a estar esgotats de tant caminar i avui decidim agafar el Metro, per dirigir-nos de nou al barri de Les Marolles, per poder fer una passejada pel Mercat de les puces de la Place du Jeu de Balle; després fem una cerveseta a l’antiga caserna de bombers, a la mateixa plaça.
Tornem a utilitzar el Metro, per anar força lluny del centre per tal de veure un dels símbols de la ciutat, el Atomium…. i penetrem en ell per pujar en l’ascensor més ràpid d’Europa per veure unes magnífiques vistes; després podrem bellugar-nos pel seu interior pujant i baixant a través de les diferents esferes on s’esposen diferents exposicions … i com no, una de Magritte…
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Tornem a l’apartament on l’Imma fa uns espaguetis per llepar-se els dits i descansem una estona abans de tornar a sortir per conèixer el barri de la Catedral i la versió femenina del Manneken Pis, abans de tornar-nos a dirigir-nos novament a la Gran Place, on hem quedat amb els nostres amics, la Marta i en Salvador.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Després marxarem a fet un tomb per les Galeries del Rei i de la Reina i finalment a sopar tots 4 plegats Chez Leon, per tastar el plat més emblemàtic de la ciutat, moules and frites.
Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.
