– 240 – Teatre – EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA – Teatre Lliure – Espai Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 14, a l’Espai Lliure vam poder veure EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, l’obra que la temporada passada va estar suspesa per l’accident de moto patit pel seu protagonista, Jordi Martínez. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller -endut per la força poètica a la manera de Rimbaud- només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Un pletòric Jordi Martínez, totalment recuperat, s’ha posat en la pell d’August, el pallasso cansat de no ser ell mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. August, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Una proposta dirigida per Ramon Simó, qui també signa l’escenografia, d’aquesta nova versió del text traduït per Màrius Serra.

Un muntatge de teatre-circ que ens explica el moment vital de l’August, un pallasso que es busca a ell mateix i que vol mostrar-se a la gent tal com és quan s’ha desfet del seu maquillatge i del nas vermell. Un moment en el qual es planteja el dilema de continuar amb la seva tasca de fer riure al públic del circ ofegant la seva veu interior, o deixar de fer-ho i buscar una alternativa que li permeti ser ell, encara que això impliqui perdre la popularitat que ara, com a pallasso, té.

August és un personatge a la recerca desesperada de la veritat de la seva vida. Un pallasso que s’adona que és capaç de fer alguna cosa més que fer riure, que descobreix l’enorme buit que separa la persona que és del personatge que interpreta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una esplèndida posada en escena on s’intercala el monòleg existencial de l’August amb els moments clarament circenses. Magnífics els diàlegs entre Jordi Martínez i Joan Arqué quan interpreten el clàssic duel entre el pallasso babau i el llest i quan són l’August desencisat i l’empresari que intenta recuperar la seva figura. Magnífic Oriol Boixader en el paper d’Antoine i les acrobàcies de Griselda Juncà, que ens ha descobert la seva vessant interpretativa, que ella mateixa desconeixia, segons ens va confessar al col·loqui que va tenir lloc després de la representació.

La música original de Joan Alavedra ha estat interpretada per Tanja Haupt i el clarinet de l’Oriol Boixader amb petites participacions dels altres actors.

El vestuari de Mariel Soria recorda la plàstica de Miró, que va ser qui va il·lustrar el llibre dEl somriure al peu de l’escala traduït per Joan Oliver i publicat el 1970. També apareix a l’escenografia la reproducció de la peça de Joan Miró “Gos bordant a la lluna”.

Miller es buscava a sí mateix. August, es busca a sí mateix. Potser Miller és August. O potser August som tots. Potser tots mirem de trobar el nostre lloc al món i potser ho intentem sincerament. Potser no ens atrevim a renunciar a la diferència entre personatge i persona que ens permet la covardia i la mentida. Encara que subtils lletanies ens diguin que aquesta diferència és essencial per a la civilitat. Segur? Vivim en un món on la mentida ja ni tan sols es diu mentida i on la veritat ja no cotitza als mercats. (Ramon Simó)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la representació ha tingut lloc un col·loqui dirigit per en Xavier Grasset amb tots els membres de la companyia, Ramon Simó i Màrius Serra, col·loqui que ha complementat d’una forma extraordinària una magnífica nit de teatre.

Us deixem aquí l’àudio del col·loqui …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Henry Miller
Traducció: Màrius Serra
Direcció: Ramon Simó
Intèrprets: Joan Arqué, Oriol Boixader, Tanja Haupt, Griselda Juncà i Jordi Martínez
Escenografia Ramon Simó \ Vestuari: Mariel Soria \ Música original: Joan Alavedra \ Il·luminació: Quico Gutiérrez \ So: Ramon Ciércoles \ Assessor de circ: Lei Mendoza\ Ajudanta de direcció: Soles Velázquez \ Construcció d’escenografia: Arts-cènics \ Confecció de vestuari: Goretti Puente \ Retrat Jordi Martínez/grafit: AXE Colours Gos bordant la Lluna de Joan Miró (1926): cortesia de Successió Miró – ©Successió Miró 2018
Producció: Teatre Lliure
Idioma: català
Durada: 1h 40’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.