Arxiu d'etiquetes: Ramon Simó

– 051 – Teatre – FLAM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia (temp. 19/20 – espectacle 031) – 2019.11.22

Deixa un comentari

FLAM (temp. 19/20 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres passat vam fer cap al Lliure de Gràcia per veure FLAM, l’espectacle que, rodejat de polèmica, es va poder veure el passat Grec Festival de Barcelona, i del qual en vam fer cinc cèntims en la nostra ressenya de la roda de premsa.

Una proposta amb dramatúrgia de Roberto Fratini i direcció de Roger Bernat amb la companyia FFF/ITTEATRE.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Roger Bernat (Barcelona, 1968) és l’ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que donen el protagonisme al públic  sense concedir protagonisme ni als actors ni a les actrius. L’acusen de fer un teatre fred i sense emocions. Dues actrius italianes van parlar amb ell i la conversa el va decidir a crear un muntatge fet únicament d’emocions. 

ITTEATRE és la jove companyia de l’Institut del Teatre, formada en 2016 i coordinada per en Ramon Simó. Una companyia nascuda amb la finalitat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’Institut del Teatre.

FLAM és la tercera coproducció d’aquesta companyia.

La companyia i el director van decidir que per apel·lar a les emocions del públic no era necessari crear una història ni una trama convencionals. Van voler fer un espectacle farcit  d’emocions “trobades”, que no es busquessin mitjançant una història o uns personatges.

Continua llegint →

– 240 – Teatre – EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA – Teatre Lliure – Espai Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

Deixa un comentari

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge dia 14, a l’Espai Lliure vam poder veure EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, l’obra que la temporada passada va estar suspesa per l’accident de moto patit pel seu protagonista, Jordi Martínez. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller -endut per la força poètica a la manera de Rimbaud- només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Un pletòric Jordi Martínez, totalment recuperat, s’ha posat en la pell d’August, el pallasso cansat de no ser ell mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. August, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Una proposta dirigida per Ramon Simó, qui també signa l’escenografia, d’aquesta nova versió del text traduït per Màrius Serra.

Un muntatge de teatre-circ que ens explica el moment vital de l’August, un pallasso que es busca a ell mateix i que vol mostrar-se a la gent tal com és quan s’ha desfet del seu maquillatge i del nas vermell. Un moment en el qual es planteja el dilema de continuar amb la seva tasca de fer riure al públic del circ ofegant la seva veu interior, o deixar de fer-ho i buscar una alternativa que li permeti ser ell, encara que això impliqui perdre la popularitat que ara, com a pallasso, té.

Continua llegint →

– Teatre – SIMONE (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.01.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

Deixa un comentari

SIMONE (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte teníem previst anar a la sessió “golfa”, a la Sala Muntaner i vam decidir fer “doblet” anant primer a veure SIMONE l’obra de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó i que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts.

El nou espectacle de la companyia Q-ars Teatre (l’Anna Güell n’és cofundadora amb Mercè Anglès) reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.

En paraules de la seva autora “l’obra és una reflexió sobre el fet que ser dona és una construcció social, tot i ser també una realitat biològica de la que encara en som esclaus.”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.

Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d’home s’ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.

Continua llegint →

– Roda de premsa  SIMONE – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2018.01.23 (temp. 17/18 – RdP 057)

Deixa un comentari

Roda de premsa SIMONE – (temp. 17/18 – RdP nº 57)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Ahir dimarts 23 de gener, estàvem convocats a una Roda de premsa a l’hotel Internacional de les Rambles, on acostuma a presentar els seus espectacles la Sala Muntaner.

Davant nostre els quatre protagonistes de SIMONE, el director de la proposta Ramon Simó i les tres actrius que la interpreten, Anna Güell, Tilda Espluga i Daniela Feixas, aquesta última és també l’autora de l’obra.

Daniela ens explica que en aquesta ocasió ha volgut parlar de què significa ser “dona” a la nostra societat. La primera idea li va sorgir fa bastants anys, en un moment de profunda ràbia, quan per televisió va veure a l’exministre de justícia Manuel Gallardón, que pretenia fer revocar la llei de l’avortament que s’havia aprovat temps enrere.

En la ficció de SIMONE, el ministre de justícia Simó, el dia que ha d’aprovar al parlament el seu nou paquet de lleis clarament perjudicials per a les dones, inexplicablement ha desaparegut. Un fet inexplicable i per ell gravíssim, ha fet que ell no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats… i és que aquella nit anterior en aixecar-se a les fosques a fer pipi a casa seva en arribar al servei, s’adona que li ha desaparegut el penis i que s’està transformant físicament en una dona.

La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador… i a més a més sap que en el fons ningú del seu entorn és de fiar, sobretot la seva dona, la Rosa, que té ambicions polítiques tant o més grans que les seves.

En escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia en cap cas que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

Continua llegint →

– Roda de premsa de Valoració del Festival Grec2016 – 28/07/2016

Deixa un comentari

Per Miquel Gascón – 

Aquest matí s’ha celebrat la roda de premsa on s’ha fet balanç del que ha estat aquest Festival Grec 2016, malgrat que aquest encara no ha acabat i les xifres que ens han ofert són encara provisionals i amb una projecció “a la baixa” com ens ha assegurat en Ramon Simó, que ha confirmat (ara si), que aquest Grec ha estat el seu cinquè Grec i el últim sota la seva responsabilitat.

Roda de premsa Balanç Festival Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

Després d’unes brevíssimes paraules de presentació del regidor de Cultura de l’ajuntament de Barcelona Jaume Collboni, en Ramon ha pres la paraula per fer balanç del que ha estat aquesta celebració del 40 aniversari del Festival i malgrat que no ha volgut entrar en massa xifres, perquè ja ens les havien facilitat desglossades en un dossier de premsa, ha remarcat algunes d’aquestes… s’han pogut veure en total 138 espectacles (48 de teatre – 17 de dansa – 44 de música – 7 de Circ i 22 de “Més Grec”). Ha afirmat que està convençut que aquest Grec “ha estat un èxit artístic”, amb un bon balanç entre les propostes “realistes” i les aportacions més innovadores i trencadores.

Els espectadors han estat 153.447, dels quals 133.215 considerats de pagament; s’han venut 20.000 entrades més que l’any passat, i creu que en part és perquè la gent intueix que la crisi comença a remetre… o potser també a què l’oferta ha estat prou atractiva.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – ESTACIÓ TÈRMINUS (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 04/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat, 4 de juliol al vespre, Festival Grec, Mercat de les Flors, esperem entrar dins l‘ESTACIÓ TÈRMINUS.

I és que és així com trobem la sala quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).

Estació Terminus 2

Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas;  no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.

Continua llegint →

– Taula rodona sobre la FIRA DE TÀRREGA i el Teatre al carrer – Palau Robert – 23/05/2016

Deixa un comentari

Per Miquel Gascón

Aquest passat dilluns vaig poder assistir a una interessantíssima taula rodona per parlar de la història de la Fira de Tàrrega des de la seva creació ara fa 35 anys i també sobre l’actual crisi del format de Teatre al carrer …. i el seu futur.

L’Institut del Teatre ha estat qui ha organitzat aquesta taula rodona que ha estat moderada per Mercè Saumell, professora de l’Institut; ha estat programada amb motiu de l’exposició Comediants, “inventors d’un nou llenguatge”.

Fira Tàrrega 2016

He estat esperant aquests dies (abans de començar a fer un resum del que allà va passar) a què l’Institut del Teatre, em fes arribar l’àudio d’aquesta xerrada, tal com li vaig demanar personalment a la Mercè Saumell, però malauradament sembla que aquestes trobades únicament serveixen per reflexionar entre els que participen i no interessa massa fer-ne difusió del que allà es va dir. Una autèntica llàstima, perquè la gravació existeix i segurament dormirà per sempre en una estanteria de l’Institut del Teatre, sense que gairebé ningú en faci cas d’ella.

Ha estat el primer cop que s’han trobat en un mateix espai, els 7 directors responsables durant aquests 35 anys, de la Fira de Teatre de Tàrrega, d’ençà que es va realitzar la seva primera edició l’any 1981, per parlar de la història d’aquest esdeveniment que actualment ja està considerat com un dels festivals de teatre de carrer més importants d’Europa. Des del primer responsable gairebé involuntari… en Joan Font (Comediants), passant per Frederic Roda, Ramon Simó, Joan Anguera, Llorenç Corbella, Jordi Colominas, fins a l’actual jove director Jordi Duran.

Taula rodona - Fira de Tàrrega - Voltar i Voltar - 1

Continua llegint →

– Teatre – PER UN SI O PER UN NO (🐌🐌+ 🐚) – Sala Muntaner – 22/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 21 plovia a doxo quan ens vam encaminar a la Sala Muntaner per veure aquesta obra que no vam veure a la temporada 2013/2014, en aquesta mateixa sala, ni en la seva versió de fa 20 anys estrenada al Poliorama i interpretada per Josep Mª Flotats i en Juanjo Puigcorbé. Era per tant una obra pendent i que en la roda de premsa ens va semblar prou atractiva.

I no direm pas que no és una proposta interessant, amb un text potent amagat sota un joc de paraules que volen dir més del que diuen. Però hi ha hagut alguna cosa que no ens ha acabat d’atrapar, potser el mateix text amb masses segones intencions, potser la interpretació que no ens ha sigut del tot creïble, potser o molt segurament la posada en escena, però el resultat  ens ha decebut una mica i ens ha fet pensar que no l’havíem encertada.

L’obra de l’escriptora Nathalie Sarrauté és una conversa que confronta dos amics, un joc dialèctic i un text sobre dues maneres de viure la vida, dues maneres de veure el món.

Continua llegint →

– Roda de premsa – presentació programa GREC 2016

Deixa un comentari

Per Miquel Gascón

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa de la presentació de la 40 temporada del Festival GREC de Barcelona. L’expectació per veure el programa definitiu del Festival era enorme, tot veient la gran assistència de mitjans gràfics i premsa a la sala d’actes de la planta quarta de l’Institut de Cultura de Barcelona, situat al Palau de la Virreina a les Rambles de la ciutat.

Han presidit la taula l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com la comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, que han dirigit unes breus paraules, per tot seguit donar la paraula al real protagonista d’aquesta sessió … el director del Festival, Ramon Simó, que acaba el seu contracte amb aquesta temporada, la cinquena que ell ha pogut dirigir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens ha intentat resumir l’enorme programa que ha elaborat amb el seu equip, fent una breu explicació de les que per ell són les més interessants, malgrat que evidentment no ha pogut parlar de les 141 propostes que es podran veure de l’1 al 31 de juliol, perquè després amb tranquil·litat podríem veure aquesta informació en el programa de mà que s’ha repartit o a la mateixa web del festival que podeu veure clicant  AQUÍ.

Continua llegint →

– Roda de premsa – PER UN SÍ O PER UN NO – Sala Muntaner – 17/05/2016

Deixa un comentari

Aquest matí, he assistit a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta teatral, PER UN SÍ O PER UN NO, que ja es va poder veure a la mateixa Sala Muntaner a la temporada 2013/2014, quan va ser estrenada.

Ja fa 20 anys que es va poder veure per primera vegada a casa nostre, concretament al teatre Poliorama, aquest text teatral de l’autora francesa d’origen rus Nathalie Sarraute; llavors en una versió protagonitzada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Nathalie Sarraute va ser proclamada per Jean Paul Sartre com una de les figures més rellevants de l’Antinovel·la.

Aquesta proposta d’ara, està dirigida per Ramon Simó i com ja he comentat va ser estrenada a la Sala Muntaner el 2013; llavors un dels dos protagonistes en aquella versió inicial, va ser en Xavier Boada, que posteriorment va ser substituït per Manel Barceló, que ara juntament amb Lluís Soler tornen de nou a La Muntaner, després d’una gira pels països catalans que superen les 60 funcions d’aquesta proposta escènica.

Roda de premsa - PER UN SI O PER UN NO - Hotel Internacional - Voltar i Voltar 3 - 1

La roda de premsa s’ha celebrat en un dels menjadors de l’hotel Internacional de les Rambles al voltant d’una taula ovalada; el director artístic de La Muntaner, Josep Mª Coll ha fet una breu presentació tot dient que li agrada reposar de tant en tant alguna obra que li ha satisfet plenament, com és aquest cas; tot seguit ha donat la paraula al director de la proposta, Ramon Simó, que ens ha tornat a recordar l’argument d’aquesta peça breu que té una durada de gairebé una hora…. obra teatral curta, però intensa, escrita en un sol acte.

Continua llegint →