Arxiu d'etiquetes: Jordi Martínez

– 030 – Teatre – L’AMIC RETROBAT (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre de L’Aurora d’Igualada (temp. 19/20 – espectacle 016) – 2019.11.08

L’AMIC RETROBAT (temp. 19/20 – espectacle nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona.

Havíem quedat a les set de la tarda amb l’Òscar Balcells director de l’equip gestor de la sala i en Lluís Segura, president de la Junta d’Unicoop Cultural. Ens expliquen que el Teatre de l’Aurora és gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, un projecte col·lectiu sense ànim de lucre que s’articula a través de la figura dels Amics del Teatre de l’Aurora que destinen temps o diners a participar. Hi ha en funcionament diverses comissions de treball, entre elles, la comissió responsable de la programació, que en bona part està formada per espectadors, que durant tot l’any veuen un enorme nombre d’espectacles arreu de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Accedim a la sala de Teatre on s’estan ultimant els preparatius per a l’estrena i després al pis de dalt a l’espai de Les Golfes, una petita sala on es fan assajos i activitats de petit format com són els Contes per adults.

Després de pagar a taquilla les localitats que teníem reservades i fer una hamburguesa ràpida prop del teatre, ocupem les nostres localitats, (per cert, un goig veure la sala plena), per gaudir de l’estrena de L’AMIC RETROBAT, de Fred Uhlman amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Joan Arqué.

L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985).

Continua llegint

– 240 – Teatre – EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA – Teatre Lliure – Espai Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 14, a l’Espai Lliure vam poder veure EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, l’obra que la temporada passada va estar suspesa per l’accident de moto patit pel seu protagonista, Jordi Martínez. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller -endut per la força poètica a la manera de Rimbaud- només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Un pletòric Jordi Martínez, totalment recuperat, s’ha posat en la pell d’August, el pallasso cansat de no ser ell mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. August, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Una proposta dirigida per Ramon Simó, qui també signa l’escenografia, d’aquesta nova versió del text traduït per Màrius Serra.

Un muntatge de teatre-circ que ens explica el moment vital de l’August, un pallasso que es busca a ell mateix i que vol mostrar-se a la gent tal com és quan s’ha desfet del seu maquillatge i del nas vermell. Un moment en el qual es planteja el dilema de continuar amb la seva tasca de fer riure al públic del circ ofegant la seva veu interior, o deixar de fer-ho i buscar una alternativa que li permeti ser ell, encara que això impliqui perdre la popularitat que ara, com a pallasso, té.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Circ – RHUMANS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.07.19 (temp. 17/18 – espect. nº 359)

RHUMANS (temp. 17/18 – espectac. nº 359)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dins del Festival Grec hem pogut gaudir de RHUMANS, l’obra de la companyia “Rhum & Cia” que tanca la trilogia iniciada l’any 2014. En aquesta ocasió és Jordi Aspa, cofundador de la companyia “Escarlata Circus”, qui dirigeix l’espectacle.

Aquesta trilogia clownesca es va iniciar amb RHUM (2014) que va ser un homenatge a Joan Montanyés i Martínez ‘Monti’ (1965-2013), que amb la seva mort prematura havia deixat inacabat el projecte  sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum‘ (1904-1953), i que els seus companys van decidir acabar.

La segona de la trilogia va ser RHÜMIA (2016), segurament la més esbojarrada i cridanera on el públic participava activament.

I ara es tanca amb aquesta proposta, RHUMANS, molt més reflexiva (per nosaltres la més rodona i aconseguida de la trilogia), que qüestiona el paper del pallasso en la societat actual. Un muntatge amb música interpretat per Joan Arqué, Roger JuliàPiero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini.

L’espectacle reforça el seu tarannà reflexiu, amb unes enquestes a peu de carrer, que es projecten durant la representació, sobre la figura del pallasso i el que representa per a les persones interrogades. Algunes de les respostes han estat absolutament sorprenents:

El pallasso està empolsegat“, “El pallasso és un actor fracassat“, “El pallasso no és contemporani” ……

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (301) – HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – 14.07.2017

HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

ISTANBUL és sens dubte una de les ciutats més atractives del món, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debò, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fàcilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per això que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vàrem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que després es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famílies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i YağmurL’enamorat de Yağmur és Deniz. El germà gran de Deniz és Cihad. La parella de Cihad és Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una és casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista és del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Continua llegint

– Teatre (132) – RHÜMIA ( 🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 27.12.2016

RHÜMIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa pràcticament dos anys que vam anar a veure RHUM, la primera part d’aquesta “bilogia clownesca” en paraules del seu director Martí Torras Mayneris. Un espectacle en el qual treballava Joan Montanyés quan va morir el 2013, i que va ser continuat i estrenat pels seus companys, amb un gran èxit de públic. Rhum es va convertir en un doble homenatge a les figures d’Enrico Jacinto Sprocani “Rhum” i Joan Montanyès “Monti”.

RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.

rhu%cc%88mia-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

Ara no estem a un escenari, els llums de la pista s’han apagat i s’ha acabat “el bolo de trabajar”, toca posar-se l’abric de personeta, agafar aires de dignitat i sortir a fora al carrer per fer cap a casa, amb la por que aquest món tan seriós no ens devori.

A casa dels Rhum i cia hi ha un altre món possible, una altra pista de circ més íntima amb noves entrades de pallassos, cançons i músiques d’arreu del món i és plena d’emocions absurdes i concretes. Imaginades i reals. No és gens diferent del que passa a qualsevol llar d’arreu del món perquè finalment el circ és qualsevol univers i cada casa és un circ on tothom hi té cabuda.

RHÜMIA és la tendresa en forma d’espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d’un univers d’emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d’emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.

Continua llegint

– Teatre – PANORAMA DES DEL PONT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 02/02/2016

Amb aquesta producció el Teatre Romea recupera les produccions pròpies de gran format. Un text clàssic contemporani estrenat el 29 de setembre de 1955 al Coronet Theatre de Broadway, que ens relata una història d’amor- obsessió amb el drama dels immigrants il·legals a la Nova York dels anys 50 i les tensions socials existents a l’època.

Panorama des de el pont - Teatre Romea 1

Arthur Miller va rebre el seu segon premi Pulitzer amb aquesta obra, que el va consagrar com a dramaturg.

L’any 1955, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per la seva neboda, a la qual van recollir ell i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena. Una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei del silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Dirigida per Georges Lavaudant reconegut actor i director francès, amic personal d’en Borja Sitjà, que li va proposar el repte de dirigir un text d’Arthur Miller. Un cop acceptat el repte va contactar amb “el millor protagonista possible”, l’actor Eduard Fernández.

Continua llegint

– Teatre – JOC DE MIRALLS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure – 15/02/2015

Sorpresa majúscula a l’Espai Lliure amb aquest “JOC DE MIRALLS“, després d’haver llegit algunes opinions no gaire favorables, que es basaven en el tipus d’escenes massa curtes d’aquesta proposta. Us avanço que a nosaltres ens va agradar molt, precisament perquè a partir d’una mena de flaixos o de gairebé fotografies escèniques, a poc a poc passes de no entendre gairebé res, a entrar de ple en la personalitat de cada un dels personatges, potser inclús, mes que en altres ocasions, en obres de text més complex i profund.

annie-baker

annie-baker

El text està escrit per la nord-americana Annie Baker i l’any 2009/10 va estar considerada com una de les millors peces teatrals segons crítics del New York Times, el Time Out i el New Yorker. Aquesta dramaturga va obtenir el premi Pulitzer de Teatre l’any passat, amb tan sols 33 anys.

Encara que en principi la direcció de Juan Carlos Martel, et deixa descol·locat per la borratxera d’escenes curtes i molt seguides, de les que no treus l’entrellat del que passa ni el perquè passa…. (veus entrades i sortides dels actors, talls bruscos, foscos de llum a una velocitat que et deixa perplex )…. el resultat obtingut és molt bo. Es corre el perill de desconnectar en aquest punt, però si aconsegueixes no fer-ho i et deixes seduir pels personatges, veuràs en realitat una classe de com es fa el Teatre….. com es cuina per dins.

Joc de Miralls 4

joc de miralls – fotografies de ros ribas

I és que en realitat l’argument va d’això, una classe de com interpretar una obra teatral, amb una professora en un centre cívic, que arreplega quatre alumnes de diferents posicions socials i edats, que estan una mica perdudes a la seva vida, i recerquen quelcom que els doni una nova il·lusió per continuar lluitant en el dia a dia. Un altre vegada ens trobem amb una obra Teatral que ens parla de Teatre, aquesta vegada des del punt de vists dels actors, que no son mes que persones com la resta de gent, amb els seus problemes, les seves angoixes i que necessiten, com tothom estimar i ser estimades.

Continua llegint