– Teatre – ORATIONIBUS #SR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.02.03 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 186)

ORATIONIBUS #SR (temp. 17/18 – espectacle nÂș 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir dissabte vĂ rem poder veure una mena de cabaret lĂ­ric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcciĂł i la dramatĂșrgia Ă©s responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escĂšnics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incĂČmodes preguntes sobre la funciĂł de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradiciĂł, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Silvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intĂšrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi.

Laura Clos “Closca” Ă©s la responsable de la il·luminaciĂł i compta amb Clara ManyĂłs com a ajudant de direcciĂł.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta creaciĂł inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al mĂłn de la lĂ­rica, del cabaret i de la performance, amb uns intĂšrprets Ășnics que empenyen les fronteres entre disciplines i estĂštiques escĂšniques.

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·lis Mestres, Enrique Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces lĂ­riques guarnida amb uns sorprenents barrets.

Una proposta agosarada i diferent on ens van cantant o recitant poemes d’amor, amb una escenografia volgudament bĂ sica, un projector de diapositives que accionen manualment, una pantalla plegable, un allargo per a les llums…. Un vestuari sorprenent, el d’ella i el d’ell que a la primera part toca el piano enfundat en un sac de dormir del que sortirĂ  quan ella diu que la “crisĂ lida deixa el capoll” i a partir d’aquell moment ell comença a prendre part en el joc, aixĂČ si, il·luminat.

T’ho confesso: la major part de lo que en diuen les conquestes del progrĂ©s, no em sedueixen ni m’agraden. La majoria d’invents s’apliquen a mĂ quines de matar. La maquinaria moderna ha sembrat el discontent a tots els obrers de la terra. Aquest progrĂ©s tan numeric ha servit per enlairar les mitjanies. Ha servit per disfressar-se de genis els homes que saben aprendre llibres I recitar-los als tontos com si fossin cosa prĂČpia. Ells ens han tret la major part de les creences, i no els hi agraĂŻm per res. Al contrari, reneguem de la seva memĂČria i creiem que, si no vĂ©nen altres idees modernes que procurin el benestar de l’esperit com fins ara s’han cuidat dels egoĂ­smes del cos, mĂ©s valia no omplir-los d’una cultura que mata les il.lusions sense fer nĂ©ixer esperances”.  

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que es basa en un concert lĂ­ric seriĂłs, perĂČ presentat amb una dramatĂșrgia que pretĂ©n fer-ho des de la comĂšdia. Les interpretacions de veu i mĂșsica en directe ens ha agradat força, perĂČ no tant la dramatĂșrgia emprada.

La soprano Griselda Ramon, nascuda a El Vendrell (Tarragona), Ă©s cofundadora de “OperaĂ­lica”, cooperativa subvencionada per la Generalitat de Catalunya que es dedica especialment a donar a conĂšixer les obres lĂ­riques inĂšdites o poc conegudes del repertori d’autors catalans dels segles XIX i XX.

L’acompanya al piano com de costum, Àlex Jordi; ell Ă©s professor de piano al Col·legi Alemany de Barcelona i organista i actua sovint com organista a la ciutat d’El Vendrell. Juntament amb Griselda forma part del duet “La Veu Humana” en concerts d’ĂČpera contemporĂ nia o concerts de mĂșsica popular, de pel·lĂ­cula o ballable.

Almenys a nosaltres no ens ha lligat gaire la combinaciĂł d’un tipus de concert de mĂșsica diguem-ne “clĂ ssica” amb una dramatĂșrgia passada de voltes (pel que tĂ© de provocadora i extravagant), que en cap cas ens molesta perquĂš en mĂ©s d’un moment ens ha fet somriure, perĂČ que no ens ha convençut ni emocionat.

DirecciĂł i dramatĂșrgia: Albert Arribas
Intùrprets: Griselda Ramon y Àlex Jordi
Escenografia i vestuari: SĂ­lvia Delagneau \ Il·luminaciĂł: Laura Clos “Closca” \ Ajudant de direcciĂł: Clara ManyĂłs \ Recerca documental: Griselda Ramon
Producció: AMBP, La Veu Humana y Centaure Produccions
Idioma: catalĂ 
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en MĂșsica clĂ ssica, MĂșsica contemporĂ nia, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interĂšs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.