– Teatre – ORATIONIBUS #SR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.02.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

ORATIONIBUS #SR (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Silvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intèrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi.

Laura Clos “Closca” és la responsable de la il·luminació i compta amb Clara Manyós com a ajudant de direcció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·lis Mestres, Enrique Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces líriques guarnida amb uns sorprenents barrets.

Una proposta agosarada i diferent on ens van cantant o recitant poemes d’amor, amb una escenografia volgudament bàsica, un projector de diapositives que accionen manualment, una pantalla plegable, un allargo per a les llums…. Un vestuari sorprenent, el d’ella i el d’ell que a la primera part toca el piano enfundat en un sac de dormir del que sortirà quan ella diu que la “crisàlida deixa el capoll” i a partir d’aquell moment ell comença a prendre part en el joc, això si, il·luminat.

T’ho confesso: la major part de lo que en diuen les conquestes del progrés, no em sedueixen ni m’agraden. La majoria d’invents s’apliquen a màquines de matar. La maquinaria moderna ha sembrat el discontent a tots els obrers de la terra. Aquest progrés tan numeric ha servit per enlairar les mitjanies. Ha servit per disfressar-se de genis els homes que saben aprendre llibres I recitar-los als tontos com si fossin cosa pròpia. Ells ens han tret la major part de les creences, i no els hi agraïm per res. Al contrari, reneguem de la seva memòria i creiem que, si no vénen altres idees modernes que procurin el benestar de l’esperit com fins ara s’han cuidat dels egoísmes del cos, més valia no omplir-los d’una cultura que mata les il.lusions sense fer néixer esperances”.  

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que es basa en un concert líric seriós, però presentat amb una dramatúrgia que pretén fer-ho des de la comèdia. Les interpretacions de veu i música en directe ens ha agradat força, però no tant la dramatúrgia emprada.

La soprano Griselda Ramon, nascuda a El Vendrell (Tarragona), és cofundadora de “Operaílica”, cooperativa subvencionada per la Generalitat de Catalunya que es dedica especialment a donar a conèixer les obres líriques inèdites o poc conegudes del repertori d’autors catalans dels segles XIX i XX.

L’acompanya al piano com de costum, Àlex Jordi; ell és professor de piano al Col·legi Alemany de Barcelona i organista i actua sovint com organista a la ciutat d’El Vendrell. Juntament amb Griselda forma part del duet “La Veu Humana” en concerts d’òpera contemporània o concerts de música popular, de pel·lícula o ballable.

Almenys a nosaltres no ens ha lligat gaire la combinació d’un tipus de concert de música diguem-ne “clàssica” amb una dramatúrgia passada de voltes (pel que té de provocadora i extravagant), que en cap cas ens molesta perquè en més d’un moment ens ha fet somriure, però que no ens ha convençut ni emocionat.

Direcció i dramatúrgia: Albert Arribas
Intèrprets: Griselda Ramon y Àlex Jordi
Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau \ Il·luminació: Laura Clos “Closca” \ Ajudant de direcció: Clara Manyós \ Recerca documental: Griselda Ramon
Producció: AMBP, La Veu Humana y Centaure Produccions
Idioma: català
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Música clàssica, Música contemporània, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.