Arxiu d'etiquetes: Sala Hiroshima

– Teatre/Dansa – SAMBA (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.04.14 (temp. 17/18 – esp. nº 254)

SAMBA (temp. 17/18 – espec. nº 254)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Hiroshima va programar el passat cap de setmana dues representacions d’aquesta nova creació del coreògraf brasiler Reinaldo Ribero.

Una peça que parteix del Carnaval de Rio de Janeiro, un dels espectacles a l’aire lliure més gran del món, i acaba oferint un autoretrat de l’artista.

Reinaldo Ribero és ballarí i coreògraf nascut a Rio de Janeiro.

És cofundador del col·lectiu Lamajara, del que nosaltres vam poder veure la seva proposta DISPOSITIVO LABRANZA  dins del marc del Sismògraf d’Olot 2017.

Després de viure una temporada a Buenos Aires, on es va formar en dansa contemporània, actualment te la seva residencia a Mataró. A Barcelona va formar part de la companyia Transit Dansa de Maria Rovira.

SAMBA qüestiona el gènere i el culte al cos analitzant els rols socials que es trenquen durant les festes del Carnaval.

SAMBA volia jugar amb l’imaginari col·lectiu i el paral·lelisme d’una festa liberal i plena de contradiccions, impulsada, sense voler-ho, per l’església. Un treball que parteix del carnaval de Río per a abordar altres temes universals.

Brasil, interpretat en l’imaginari popular com un paradís tropical, festiu però violent, el carnaval oblida durant cent hores tots els prejudicis patents la resta de l’any, i és llançat al carrer sense discriminació sexual o de classe. Dies de bogeria davant el “comiat de la carn” – origen de la paraula carnaval.

El carnaval brasiler, democratitza, d’alguna manera i només durant quatre dies, una de les societats més desiguals del món.

Però com manifesta el mateix Reinaldo Ribero, en el camí d’investigació, SAMBA es va convertir en una peça molt personal, una reflexió sobre el vincle emocional i la separació espai-temps d’ell mateix amb el carnaval.

Continua llegint

– Dansa – CANIBALISMO (🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.03.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 227)

CANIBALISMO (temp. 17/18 – espec. nº 227)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la Sala Hiroshima es va presentar ahir divendres CANIBALISMO, un espectacle de dansa creat en residencia a la sala, per l’artista xilè Lautaro Reyes.

En aquesta peça, que ell defineix com a nova investigació coreogràfica, l’artista reflexiona sobre el desig com a motor existencial de l’ésser humà, més enllà del sexe. Aquesta obra està concebuda en dos volums o versions, per a dos i quatre intèrprets. La primera part, per a dos intèrprets, es va presentar en aquesta mateixa sala, a l’octubre, amb el títol ESTEREOTIPO.

Amb la seva companyia Cámara Lúcida, treballa el moviment com un mecanisme capaç de generar estats mentals. Lautaro arrenca un diàleg coreogràfic amb l’espectador a través d’eines senzilles com la repetició, el cànon i la variació, construint un nou marc d’exposició formal.

Un espai escènic buit, 16 focus situats a la dreta de l’escenari que es van encenent i apagant tímidament al ritme de la música. Quatre ballarins apareixen immòbils a escena. Tot continua a les fosques i ells comencen a dibuixar petits moviments, subtils, tranquils i mantenint la distancia entre ells, sense tocar-se.

Continua llegint

– VIDAOJUEGO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.03.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 224)

VIDAOJUEGO (temp. 17/18 – espec. nº 224)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Hiroshima, vam tenir l’oportunitat de veure la proposta que la Cia. Tole Tole ha presentat com a treball del tercer grau d’Acting d’Esart.

VIDA O JUEGO és el resultat d’un treball de creació dels intèrprets i el director, Arnau Marín. Un espectacle que reflexiona sobre els mons paral·lels, realitats virtuals, fantasies,  somnis ….

ESART Campus Barcelona és una escola superior internacional que imparteix graus de Teatre, Dansa, Música i Gestió i Producció Artística, per formar professionals amb pensament crític i artistes capaços d’inspirar al món.

This slideshow requires JavaScript.

Arnau Marín és el director de la proposta d’aquest grup format per vuit alumnes que ha comptat amb cinc coaches: Joan Vázquez (dicció), Anna Sabaté (interpretació), Laia Porta (moviment), Maria Canelles (dramatúrgia) i Montse Enguita (producció).

Els integrants de la companyia Tole Tole són: Alexandra Ivars, Carla Picó, Eve Nezer, Ferran Fabà, Maria Fontana, Meritxell Caralt, Nia Camboa i Valeria Sorolla.

Continua llegint

– Dansa – LIKES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.02.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 194)

LIKES (temp. 17/18 – espectacle nº 194)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia forces dies que no valoràvem un espectacle amb la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols, però per sort ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle de dansa, “LIKES”, que ens va semblar una petita joia o potser millor dit, un petit bombó de xocolata negre, que vàrem paladejar amb fruïció.

La coreògrafa i ballarina Núria Guiu es va formar a la companyia IT Dansa de l’Institut del Teatre, però actualment ja és reconeguda internacionalment; per posar algun exemple recent, ha treballat fa pocs dies amb la formació sueca Cullberg Ballet al Mercat de les Flors o també amb la francesa Gisèle Vienne i la noruega Ingri Fiksdal.

LIKES és un projecte en Residència a la Sala Hiroshima, Sala a la que està associada Núria Guiu des de l’any 2015, fet que segons ella mateixa li dóna una certa estabilitat a la seva carrera en solitari.

LIKES ha estat seleccionada (entre centenars de candidates) per la plataforma europea Aerowawes com una de les millors peces del moment i es presentarà a Bulgària durant el mes de març davant de programadors de tot el món.

Tal i com ella ens va dir en una trobada en finalitzar l’espectacle “Al principi t’ho planteges com una gran sort perquè et permet viatjar…. però amb els anys, quan veus que és una obligació si vols aconseguir viure de la teva feina, ja comença a pesar més“.

Continua llegint

– Teatre – ORATIONIBUS #SR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.02.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

ORATIONIBUS #SR (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Silvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intèrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi.

Laura Clos “Closca” és la responsable de la il·luminació i compta amb Clara Manyós com a ajudant de direcció.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·lis Mestres, Enrique Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces líriques guarnida amb uns sorprenents barrets.

Continua llegint

– Teatre – L’ÚLTIM SOPAR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2017.12.27 (temp. 17/18 – esp. nº 149)

 L’ÚLTIM SOPAR (temp. 17/18 – espectacle nº 149)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia molt de temps que no trepitjàvem la Sala Hiroshima i no per falta de ganes, ja que les propostes que es presenten ens acostumen a agradar força, precisament perquè són espectacles “trencadors” i diferents dels que normalment es poden veure a les Sales de Teatre de Barcelona, a excepció de l’Antic Teatre; el problema el tenim nosaltres, perquè tenim la nostra agenda gairebé plena amb molta antelació i els espectacles d’aquesta Sala es representen pocs dies … quan ens adonem ja és impossible fer-ne un forat a l’agenda.

Aquesta vegada, però per sort hem pogut encabir aquesta peça singular i de petit format de la companyia Atresbandes.

L’ÚLTIM SOPAR, a mig camí entre l’obra de teatre i la performance, és un muntatge que parteix d’un text de Mole Wetherell creat fa quinze anys, per a la companyia belga-anglesa que dirigeix, Reckless Sleepers, i ha estat traduït i adaptat a nombrosos idiomes i països. A cada lloc s’incorporen personatges locals i a la versió catalana ens trobem a Franco, Eugenio o Pepe Rubianes.

Ara Atresbandes n’ha fet l’adaptació al català, i a cada funció 39 espectadors tenen el privilegi de compartir menú i pensaments de la darrera nit de 13 persones. Asseguts al voltant de tres taules, juntament amb els intèrprets que ocupen la quarta taula i acompanyats d’una copa de vi, escoltem les últimes paraules de personatges cèlebres i de perfectes desconeguts. Només 13 de nosaltres degustarà un últim sopar.

Continua llegint

– Roda de premsa – TRANSaccions – Mercat de les Flors (rp79)- 09.03.2017

TRANSaccions – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Segona roda de premsa del passat dijous, tan sols travessar la Plaça Margarida Xirgu i entrar al Mercat de les Flors, per poder assistir a la presentació del Cicle TRANSaccions.

El Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima cedeixen els seus escenaris durant aquest mes de març a tot d’artistes que treballen el gènere de la performance i que tenen com a tema de les seves propostes el cos i el gènere.

TRANSaccions és un recull d’obres, persones i artistes significatius de diversos temps i moments, llenguatges divergents i mirades en comú. Són treballs que posen sobre la taula la qüestió de les accions performatives, les mirades i la posició del cos i el gènere en el marc de l’acció i en el marc social. El tractament del cos és sovint divers, ho és la manera com aquest es relaciona amb els elements escènics i com aquests dialoguen amb el públic. El Cicle presenta peces per pensar, descobrir, per revisitar i potser, en algun moment puntual, per no gaudir-ne, que també és important saber quines coses no són tan properes a nosaltres…

Malauradament en el moment de publicar aquesta crònica, ja no puc anunciar els espectacles que s’han pogut veure aquest passat cap de setmana i que per manca literal de temps m’ha estat impossible fer-ho….. IVO DIMCHEV a la Sala Hiroshima i LA RIBOT al Mercat de les Flors.

La directora artística del Mercat de les Flors, Àngels Margarit juntament amb un dels seus adjunts, Marc Olivé van presentar el Cicle; van participar també el director de la Sala Hiroshima, Gaston CoreLa Ribot i Tanya Beyeler (El Conde Torrefiel).

El calendari a partir d’avui serà el següent:

Del 17 al 19 de març  – JONATHAN BURROWS & MATTEO FARGION – Mercat de les Flors

Es presenta una retrospectiva dels seus treballs. Burrows és un dels més grans creadors de l’Europa actual, és realment imprescindible. Entre la dansa, la comèdia i la performance. Molt original. Extraordinària barreja de música, dansa, composició i humor. Burrows és un referent europeu.

19 de març  – TRAJAL HARRELL – Presenta l’espectacle Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (s) – Sala Hiroshima

Un reconegut treball de l’artista Trajal Harrell, pel qual ha rebut premis com el Guggenheim Fellowship. Acaba de completar una residència de dos anys al MoMA, que li ha permès crear diverses peces.

23 de març – PUBLIC IN PRIVATE / JASNA L. VINOVRSKI – Mercat de les Flors

L’espectacle Staying alive és una reflexió sobre les nocions d’ordre i control de la migració humana i no humana. La peça qüestiona com el sistema jurídic, que avui dia té un paper decisiu en el control de la migració, s’ha vist afectat per la producció de coneixement i de discursos sobre el tema de la migració, que alhora el mateix sistema perpetua.

24 i 25 de marçCECILIA BENGOLEA, FRANÇOIS CHAIGNAUD, MARLENE MONTEIRO FREITAS, TRAJAL HARELL – Mercat de les Flors

Un espectacle que volien portar des de fa 4 anys. Els seus 4 intèrprets són dels creadors més interessants actualment, els teatres i centres escènics es barallen per tenir-los. Tots ells tenen carreres meteòriques. És una ocasió única per a veure’ls. Aquests artistes treballen des de la seva part interior. (M)IMOSA pot ser-ho tot, un solo, una obra de grup, parlar-nos de gènere, de la nit, d’un temps actual i d’un temps indeterminat. El vídeo de la peça té més de 1.700.000 visites.

Continua llegint

– Teatre (140) – ID de Les Kuatre (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 23.12.2016

ID de Les Kuatre

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Després d’un intens dia de cuina preparant el sopar de la Nit de Nadal per catorze persones i l’escudella del Nadal, vam fer cap a la Sala Hiroshima on havíem estat convidats per Les Kuatre.

I que és les Kuatre ??? Les Kuatre dona nom als alumnes de 3r de Grau d’Acting d’Esart.

ESART és una institució acadèmica creada pel Grup Montcau, grup dedicat a l’ensenyament des del 1965 i que ha evolucionat obrint una línia de formació en l’àmbit de les Arts Escèniques, Música i Imatge, potenciant la creativitat individual, la innovació i unint-lo als coneixements empresarials i la capacitat emprenedora per facilitar als alumnes un futur on poder desenvolupar-se.

This slideshow requires JavaScript.

Arnau Marin és el director d’aquesta proposta escènica i ens fa la presentació del treball dels quatre alumnes que han participat en aquesta obra de creació col·lectiva que, a través dels diferents llenguatges artístics, investiga i es qüestiona el concepte d’identitat.

Un treball de deu setmanes on han estat acompanyats per cinc coachs: Montserrat Prat, Àngels Bassas, Joan Vázquez, Ariadna Peya (present a la sala) i Maria Canellas.

Quatre són els alumnes que ens deixaran gratament sorpresos en acabar la representació, Laura Roqué, Núria Serra, Albert Baldoma i Judit Ferrer, tots quatre amb unes personalitats ben diferents però que aconsegueixen un treball rodó. Ens parlen de la identitat, de la necessitat imposada en la nostra societat de tenir una identitat pròpia, diferent i alhora que no sigui gaire diferent de la resta de la societat.

Continua llegint

– Roda de premsa – Nova temporada de la Sala HIROSHIMA – (rp18) – 27.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

…. amb el gegantí fuet de metre i mig a la mà, amb el metro cap a la segona roda de premsa.

La Sala HIROSHIMA per primer cop ha presentat d’un sol cop tota la temporada, la segona sencera de la seva vida, després d’any i mig d’innovar en el marc de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona.

Primer de tot el director artístic Gaston Core ens presenta les dades de la temporada passada: 12.000 espectadors amb una ocupació del 65%, 70 espectacles i 173 funcions.

El pròxim 1 d’octubre, la Sala Hiroshima enceta la seva tercera temporada i consolida un dels primers objectius que es va plantejar el 2015: ampliar l’oferta cultural de la ciutat presentant artistes emergents que comencen a tenir presència a circuits internacionals.

roda-de-premsa-sala-hiroshima-voltar-i-voltar-1

Hiroshima es presenta aquest 2016-2017 com a plataforma per a l’exhibició de l’escena emergent internacional a Barcelona, promovent l’intercanvi artístic i la circulació de companyies i artistes al territori nacional gràcies a una xarxa de col·laboradors. Aposta enguany per la promoció de les figures emergents de l’escena contemporània internacional i se suma així a un circuit d’exhibició internacional format per diferents sales, museus i festivals, que aposten pels mateixos artistes.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – BIRDIE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 06/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

BIRDIE

Una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquest Festival Grec, en quant va sortir tota la programació, perquè teníem clar que no ens volíem perdre la nova proposta de la Companyia Agrupación Señor Serrano.

A un dels seus components, Àlex Serrano, el vàrem descobrir l’any 2011, en aquells malauradament desapareguts RADICALS que l’anterior director del Teatre Lliure, Àlex Rigola va promoure; malgrat que llavors ja utilitzava la tecnologia, aquella “Mutual Assured Destruction” estava lluny encara del que ara podem veure.

Després del canvi de direcció del Teatre Lliure, RADICALS va desaparèixer i en la seva substitució es va crear un cicle molt més reduït sota el títol de NEO (Noves Escenes Obertes) i dins d’aquest vàrem veure “Katastrophe“, signada ja per la Agrupación Señor Serrano i la incorporació de Pau Palacios.

Però el salt qualitatiu es va produir en la proposta que van presentar al Grec 2014, en el que es va afegir un nou membre: Ferran Dordal; estem parlant de “A house un Asia“,que llavors se’ns va escapar, però que per sort el vàrem poder repescar l’any següent al Teatre Auditori de Granollers; aquell espectacle va girar internacionalment per mig planeta i va obtenir el Lleó de Plata de la Biennale di Venezia, malgrat que a Catalunya i a Espanya, a causa de tractar-se de “Teatre d’objectes”, els programadors no es van arriscar i va ser molt difícil de veure.

Pels que encara no coneixeu la seva obra, us haig de dir que el Teatre Lliure ha programat en la temporada vinent, del 22 al 25 de setembre, tres de les seves propostes, dues de les quals ja hem fet referència ….”Katastrophe” i “A house un Asia“; la tercera serà nova per nosaltres,”Brickman Brando Bubble Boom” i ja tenim les entrades reservades, dins del nostre abonament.

Birdie - Sala Hiroshima - cartellPerò en aquesta crònica toca parlar de BIRDIE, que és l’espectacle que hem vist aquests dies a la Sala Hiroshima i hem de dir que hem tornat a gaudir de valent amb la seva nova proposta.

Teatre d’objectes i en la seva línia de denúncia, potser encara més acusada que en altres ocasions, perquè tracta sobretot de les migracions humanes que ara ens afecta tant directament i evidentment com sempre fent us de les tecnologies més sofisticades, amb un treball mil·limètricament controlat de vídeo en directe i maquetes molt i molt elaborades, però també incorporant text, performance, filmacions i so.

Continua llegint