– Roda de premsa EL LABERINTO MÁGICO – Teatre Romea – 2017.10.25 (temp. 17/18

Roda de premsa EL LABERINTO MÁGICO – (temp. 17/18 – RdP nº 25)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Segona roda de premsa a la què vaig poder assistir ahir a la tarda. Aquesta es va celebrar al Teatre Romea per presentar EL LABERINTO MÁGICO, una producció del Centro Dramático Nacional de Madrid, que ara arriba a Barcelona en un moment dramàtic i crucial en la història de Catalunya.

Es tracta d’un gran mosaic sobre la guerra civil espanyola i una crònica de la vida quotidiana d’un col·lectiu de persones que va patir les conseqüències de la guerra. Un muntatge que es va estrenar a Madrid el juny del 2016 i que després del gran èxit obtingut, ara està girant per l’estat espanyol.

El director artístic del Teatre Romea, Carles Canut, ha iniciat la roda de premsa presentant a la companyia i ha destacat que “és una gran satisfacció poder tenir aquesta producció i encara mes en un moment com l’actual“. A més, ha destacat que “Max Aub és un dels millors autors a l’hora de parlar sobre la Guerra Civil i l’exili“.

El text és de Max Aub, amb adaptació de José Ramón Fernández i direcció de Ernesto Caballero. Basada en les sis novel·les d’Aub sobre la seva experiència a la Guerra Civil, l’obra sobrepassa la mera crònica històrica per recórrer moments al front de batalla.

Ernesto Caballero afirma que “la Guerra Civil va trasbalsar la convivència i la moral col·lectiva de la societat“. Creu que l’autor no parla des del ressentiment i afirma que és capaç de descriure un personatge amb 3 o 4 frases. Comenta que l’acció d’aquesta proposta escènica transcorre també a Barcelona, entre altres ciutats com són Madrid, Alacant, València o Moscou.

També ens informa que l’autor va escriure el text als anys 40, des de París quan estava exiliat, i que en aquesta dramatúrgia “èpica” presenta alguns personatges que ell mateix va conèixer, molts d’ells van morir lluitant en aquella guerra. Un dels aspectes més colpidors del text és la traïció i delació que va existir entre amics i familiars.

Paco Ochoa, actor del muntatge, ha dit que “més enllà de la ideologia, l’obra dóna veu a tot un conjunt d’éssers humans que de cop es veuen immersos dins d’un laberint i no saben com sortir-ne“. El text afirma que ha estat molt laboriós escollir “el millor producte per omplir l’olla“.

Per últim, Macarenza Sanz, que també forma part del repartiment, ha mostrat una gran satisfacció a l’hora de representar el muntatge a tots els llocs en què es desenvolupa la història de l’obra. “Tenir entre mans la memòria dels nostres pares i avis és molt emocionant“, ha declarat l’actriu. “Ha estat preciós anar construint l’espectacle a mesura que Ernesto Caballero ens anava portant cada dia una nova part del text“.