Roda de premsa LA MÀQUINA DE PARLAR –  (temp. 17/18 – RdP nº 24)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Aquest matí a El Maldà s’ha presentat LA MÀQUINA DE PARLAR, una proposta que va ser estrenada fa 10 anys i que l’any passat es va recuperar per una lectura dramatitzada a la Sala Beckett; és a partir d’aleshores, que la dramaturga i els actors es replantegen de portar-la de nou a escena, per tal que les noves generacions coneguin la proposta.

El Maldà torna a apostar per la dramatúrgia catalana, donant suport a aquesta iniciativa.

El text i la direcció és de Victòria Szpunberg i els actors que interpreten els personatges són Marc Rosich (senyor Bruno), Sandra Monclús (la màquina de parlar) i Jordi Andújar (el gos que dóna plaer).

Un triangle amb més de tres puntes. Aquesta és la història d’una relació de poder, de dependència i, per què no, d’amor. Una història cruel i romàntica on les màquines i les emocions es fonen en una espiral d’esdeveniments al límit de l’existència.

Victòria Szpunberg, ens explica que malgrat que va ser escrita al començament per ella, va ser ajudada pels mateixos actors i aquest procés va costar molt esforç i sobretot molt de temps per poder aixecar-la com cal. Afirma que actualment, en aquest moment de crisi, és difícil disposar del temps necessari per construir una peça de Teatre, tant en el tipus de teatre mal anomenat “alternatiu” com en el teatre més comercial. Estem vivint una època de molta precarització en el món de les Arts Escèniques i sovint gairebé tot es fa per amor a l’art.

Es tracta d’una faula futurista, on una persona solitària, el Sr. Bruno, adquireix una màquina, la Valèria que li fa companyia i que intenta donar-li la conversa interessant que ell necessita, per omplir les seves hores de tedi i solitud. Valèria ha conviscut anteriorment amb altres propietaris a diferents llocs del món i per tant sap parlar diferents idiomes.

Però sembla que Bruno pretén substituir-la per un nou electrodomèstic que també li faci companyia, el gos que dóna plaer. Bruno doncs, conviu a casa seva amb les dues màquines i les manipula amb un parell de comandaments a distància. Quan ell no està a casa, les dues màquines es miren als ulls i es reconeixen.

No es tracta pas d’una obra “pseudo naturalista”, perquè inventa teatralment parlant, mons paral·lels que ens faran recapacitar. L’obra té una aparença de comèdia grotesca, però amb molts matisos d’agror en tractar algunes de les relacions que es poden establir en una família “normal”, incloent-hi la gelosia, la dominació a través del poder o inclús ens mostra el camí d’una mena d’esclavatge contemporani.

Aquesta obra s’ha traduït a moltes llengües i s’ha representat a Israel, Anglaterra, Polònia, Itàlia, França. En la versió original que es pot veure aquí, el bilingüisme que es presenta en la proposta, està enfocada entre l’argentí i el català, però en altres països en la traducció s’ha tingut en compte la societat a la que va destinada i els idiomes de cada lloc.

Es podrà veure a El Maldà des del 27 d’octubre al 25 de novembre, però únicament els divendres a les 20.30 hores i els dissabtes en dues sessions, a les 18.00 i 20.30 hores.

Us deixo aquí sota l’àudio de la roda de premsa …