– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08  (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Una nova generació que parla de la nostra història, dels seus edificis i de les estructures que els són imposades i de com els fan sentir. Estructures polítiques, arquitectòniques, històriques, lingüístiques, mentals, emocionals i, fins i tot filosòfiques.

Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una posada en escena dinàmica i vital que enllaça les escenes sense interrupció, amb un canvi constant de vestuari i amb l’únic suport de projeccions i música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut i que s’estan iniciant en la professió d’actors professionals, … però hem quedat especialment sorpresos de la versatilitat i la desmesurada activitat a l’escenari de Francesc Cuéllar.

Algunes imatges molt potents i un text compromès on els actors parlen des de la persona, no des d’un personatge.

Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant, relacionat amb el lloc d’on venim i sota l’òptica d’aquest grup de joves talents que encara no han fet els 30 anys. La seva mirada sobre les seqüeles a la nostra societat del que ells defineixen com una malaltia, com un càncer de 40 anys de durada. Un intent de reclamar qui som i de reconèixer com som.

Una proposta imprescindible i més encara en l’actual moment polític que estem vivint.

No us la deixeu perdre per res del món !!!

Creació col.lectiva: José y sus Hermanas
Textos: Silvia Ferrando, El conde de Torrefiel, Federico Garcia Lorca, Jean Anouilh, Séneca, Angélica Lidell
Dramatúrgia i direcció: Silvia Ferrando
Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera
Assessorament d’espai i il.luminació: Roger Orra i Patricia Albizu \ Assessorament de vestuari: Alejandra Lorenzo
Idioma: català i castellà
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08  (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

  1. Imma C. ha dit:

    Bon dia!
    Ahir vam anar al Tantarantana al c. de les Flors per veure aquesta obra per la vostra recomanació i valoració.El títol no ens era suggerent.
    Una cia sortida de fa ben poc de l´IT i la veritat quin nivellàs, a nivell conceptual de l´obra i com la defensen a l´escenari.
    Com es qüestionen un passat que no han viscut, però en certa manera encara és present.
    Que bé que persones tan joves qüestionin, actuïn i els espectadors ho compartim.
    Per tot el estem vivint és ben actual. Mooooolt recomenableeeee! Gràcies.

    • Imma Barba ha dit:

      Molt contents que comparteixis la nostra opinió, perquè ja saps que de vegades les opinions són divergents i una mateixa proposta pot agradar molt o no. Sovint és difícil aconsellar però en aquest cas nosaltres ho teníem claríssim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s