Arxiu d'etiquetes: Carolina Manero

– 202 –  Teatre – ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana.

El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un espectacle sobre l’educació que va més enllà de l’educació: “Abarca la família, la memòria històrica i també el context social actual”.  Sílvia Ferrando, directora i dramaturga de l’obra, apuntava precisament que l’espectacle pren la paraula educació en el sentit més ampli del terme. “Parlem de l’Educació com a construcció de relat, com tot el que ens fa llegir el món d’una manera i no d’una altra, i el que ens condiciona per habitar-lo també d’una manera concreta”.

Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.

Continua llegint

– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08  (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc CuéllarAlejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Continua llegint