Arxiu d'etiquetes: Carme González

– 112 – Teatre – PENSEM (pausa) A LA MERDA! (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 073) – 2020.01.18

PENSEM (pausa) A LA MERDA! (temp. 19/20 – espectacle nº 073)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, un matí de dissabte diferent, un matí de teatre a l’Off de La Villarroel per veure l’espectacle PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, que escrit i dirigit per Manel Dueso ens van presentar en roda de premsa el passat 9 de gener.

L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle.

Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, ….

Fotografies de Lainezworks

Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit com un espectacle d’una idiosincràsia irreverent i transgressora, “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Setze peces que transiten per pensaments, reflexions i actituds compartides per bona part dels espectadors.

L’espectacle afirma Dueso, és un disbarat, una gran gamberrada, que es pot comparar a les vivències que podem tenir en un parc d’atraccions, amb contínues pujades i baixades emocionals. Ens va informar que té algunes referències al món de Samuel Beckett, especialment a “Tot esperant Godot” i es deixa influenciar per autors com Pinter, Eduardo de Filippo, Ionescu o Brossa.

Continua llegint →

– 098 – Roda de premsa – PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!! – La Villarroel – (temp. 19/20 – RdP 027) – 2020.01.09

Deixa un comentari

RdP – PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!! (temp. 19/20 – RdP nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest passat dijous s’ha presentat en roda de premsa un altre espectacle programat dins de l’Off de La Villarroel; es tracta de PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!!, un espectacle de Manuel Dueso que s’estrenarà en aquesta sala el pròxim dilluns dia 13 de gener.

Manuel Dueso en començar la presentació, ha comentat que feia trenta-cinc anys que no actuava en aquest teatre i està molt il·lusionat per la seva tornada a la sala, precisament amb un espectacle d’una idiosincràsia irreverent: “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Afirma que ha tingut l’enorme sort de poder comptar amb uns actors molt versàtils, Carme González i Miquel Malirach, que a escena, juntament amb ell, es multipliquen en molts personatges.

“Vivim en temps molt convulsos, on sembla que la cultura no té cap importància” afirma Manuel Dueso. “En l’espectacle parlem de moltíssimes coses, volem ser punyents… i no ens oblidem de la lluita dels catalans per la seva independència, ni tampoc de la crua realitat de l’emigració a casa nostra“.

Ens expliquen que volen posar davant de l’espectador moltes de les problemàtiques actuals, amb escenes curtes de 2 o 3 minuts, que en principi semblen deslligades, però que en cap cas són improvisades, ja que tot el que es veurà a escena està escrit i pautat. Ho han volgut fer amb clau d’humor, sense arribar a la paròdia, d’una forma divertida. De ben segur alguna de les riallades dels espectadors, provocarà que en sortir del teatre els faci reflexionar sobre el que han vist. “Volem sorprendre contínuament a l’espectador, sotragar-lo, amb una riallada, amb un cop de puny“.

Continua llegint →

– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

2 respostes

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – KRUM (crosta) (****) – Mercat de les Flors, sala MAC – 03/07/2014

10 respostes

Quan en la foscor de la sala vaig veure a l’esquerra de l’escenari a l’actor Pere Arquillué començar el seu primer monòleg, vaig arrufar el nas, però va ser una sensació negativa momentània, perquè al moment es van encendre els llums de tot l’escenari i el que vaig veure, amb tots els actors a escena palplantats, en un esclat de color i vestimenta estrafolària… em va fer canviar el meu estat d’ànim ràpidament.

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

KRUM (Crosta), és tracta d’un text del dramaturg israelià Hanoch Levin; un text molt dur que ens mostra la rutina del nostre dia a dia i de la majoria de gent d’aquest planeta, però ho fa des de l’humor intel·ligent i res barruer. Ens explica entre gag i gag la història d‘un home que ha intentat ser escriptor però que en realitat no ha fet res a la vida, quan torna a la terra dels seus orígens i es troba que està igual que quan el va deixar…. un lloc on sembla que no hi ha passat res.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte.

Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

La direcció de Carme Portaceli, aquesta vegada m’ha agradat i molt. Amb una posada en escena que sembla esbojarrada, ens presenta els personatges d’una manera fresca i divertida; evidentment ha tingut la gran sort de comptar per tal d’establir el moviment escènic amb el nostre admirat, Ferran Carvajal, que també interpreta un personatge que gairebé utilitza tan sols la mímica; l’espectacle sovint sembla un espectacle de dansa, dins i fora de l’escenari i en els que els ulls dels espectadors se’n van d’una banda a l’altre de l’escenari, intentant abastar tanta bellesa.

Continua llegint →