LA CEL·LA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dijous passat, pocs dies abans de Nadal, tornem a pujar a l’Àtic22, per tal de poder veure una proposta teatral de Ras Teatre, titulada LA CEL·LA.
Es tracta d’un thriller situat en un futur molt proper, on els humans són controlats mitjançant uns xips que es col·loquen obligatòriament en els seus cossos…. i no és possible treure’ls. Un text contemporani, escrit per Sara Lagares amb dramatúrgia i Direcció d’Andrea Segura.
El Carles i la Clara són una parella oberta que defensen l’amor lliure dins d’una societat distòpica que retalla progressivament les llibertats i els drets individuals. Davant les circumstàncies que provoquen la il·legalitat del seu modus vivendi opten per dos camins diferents. Ella vol deixar de lluitar i viure tranquil·la. Ell vol continuar lluitant fins a les últimes conseqüències i segresta la Ruth, una jutgessa defensora del sistema governant. Totes les pretensions del Carles es veuran truncades i comprometran la vida i la llibertat de tots els implicats de forma immediata.
Cinc actors a escena, tres homes i dues dones, entre elles la mateixa autora del text. Unes actuacions apassionades que vàrem tenir la gran sort de poder veure en “petit comitè”, segurament a causa de les dates prèvies a Nadal. Unes interpretacions molt treballades, en la que els actors ens expliquen les situacions d’angoixa en el moment del segrest, tant per part de la segrestada com per part dels segrestadors, ja que no són pas professionals i ho fan tan sols per pura ideologia, en defensa de les llibertats personals i polítiques dels éssers humans. Posada en escena efectista i molt “activa”, que requereix tenir un bon estat físic dels actors, per les contínues baralles entre dues formes de pensar com s’ha de portar el segrest.
Però a més a més, compta amb un text atractiu en el què sorgeixen conflictes amorosos personals entre tres dels seus personatges, pel desig sexual de dos homes per la mateixa dona, així com temes lligats a les llibertats de les persones, el feminisme, la moralitat, realitat virtual i la manipulació de les dades a través dels mitjans informàtics, la violència innata d’algunes persones, que sembla que portin en la sang la figura clàssica del “matón” que veiem sovint a les pel·lícules, però que de fet ens adonem que són persones febles que necessiten com tothom, algú que els estimi de debò.
Ens van agradar molt totes les interpretacions, perquè semblen molt reals i ens mostren en els seus rostres les situacions per les quals estan passant…. por, angoixa, odi, amor, passió, enveja … i totes elles molt creïbles. El paper del “poli matón i garrulo” és un bombonet que té la sort d’interpretar en Txavi Grass, amb un canvi de registre brutal, que passa de la violència més absoluta a la més que humana confessió de la seva homosexualitat, a l’home al qual admira, desitja i estima.
Una proposta teatral amb un argument que ens va interessar força, perquè toca temes poc tractats en Teatre, amb força intriga, angoixa i violència… i també esperança, però en la que també es mostren una bona part de les passions humanes que els éssers humans tenim durant la nostra vida.
Cada cop més, ens adonem que en realitat és en les Sales petites de Teatre, on es pot veure el teatre més autèntic, fet de manera artesanal, si…. però també fet amb tota la passió de persones que estimen la seva professió, tot i saber que potser per manca de promoció segurament pocs espectadors podran veure el seu treball.
Aquesta obra ja es va poder veure a La Farinera del Clot, després a la Mostra de Teatre Barcelona que es va celebrar aquest passat octubre al Teatre del Raval. Ara la direcció del Teatre Tantarantana, ha apostat per ells i els ha programat en temporada al Àtic22, la Sala situada a sobre mateix del Teatre Tantarantana; la podreu veure fins al 8 de gener del 2017.
Autora: Sara Lagares
Direcció i dramatúrgia: Andrea Segura
Companyia Ras Teatre
Intèrprets: Jano Sanvicente, Montse Muñoz, Raúl López, Sara Lagares, Txabi Grass
Veus en off: Rubén del Rincón i Albert Galceran – Escenografa, atrezzo i vestuari: Miquel Grima – Disseny de llums i d’espai sonor – Tècnic: Chuni – Maquillatge i perruqueria: Rossi Lagares – Disseny gràfic: Oliva Serra – Producció associada: Ras Teatre – Producció: Sara Lagares
idioma: Català – durada: 70 minuts
Estoy completamente en sintonia con la critica anterior, no soy gran aficionado al teatro, de hecho no lo soy a ninguna de las artes de la comunicación. Llegue a ver la obra La Celda por primera vez en la Farinera, por segunda en El Rabal y si no pasa nada la veré por tercera en Atic22, ello creo que me da cierta razon para, aunque sea de manera leve, apuntar mi parecer sobre la obra y la compañia en cuestion. Como dije anteriormente, coincido plenamente con la critica, recalcando el buen hacer de todos los actores quienes, durante los 70 minutos que dura la obra, a mi me parecieron 30, viven en carne propia toda a trama, sabiendo hacer llegar al publico los mismos sentimientos y sensaciones que van disfrutando o padeciendo ellos.
Benvolgut Juan P.
Ens alegra molt que estiguis d’acord amb la nostra valoració d’aquesta proposta escènica. La veritat és que els components de la companyia RAS TEATRE desprenen passió pel que estan representant. A nosaltres, com ja has pogut llegir ens va agradar força i no sabem pas si la tornaríem a veure, malgrat que segur estarem a la guait per veure les seves properes propostes. Una abraçada