Arxiu d'etiquetes: Andrea Segura

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint

– Teatre – YES, POTSER (🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.11.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

YES, POTSER  (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

“Yes, peut-être” de Marguerite Duras va ser estrenada i dirigida per ella mateixa al Théâtre Gramont, just abans de l’esclat del maig del 68. Aquest text forma part de la seva trilogia còmica que també integren “Le Shaga” i “Les eaux et forêts”.

Un text, que al nostre entendre no ha suportat bé el pas del temps i ha quedat obsolet. Un text ple de metàfores i missatges subliminars que el fan poc entenedor per la majoria de públic.

Ens va recordar l’època de quan nosaltres érem molt joves als anys 70 i començàvem a trepitjar sales de teatre, on es representaven obres llavors anomenades d’assaig, on es deia d’amagatotis allò prohibit pel tardo-franquisme, amb missatges “polítics” que havies gairebé d’endevinar.

Per sort, aquella època que nosaltres vàrem viure intensament, està més que superada i la literatura i el teatre han evolucionat, per tal que els missatges siguin entenedors per tot tipus de públic.

La companyia A-3, guanyadora del Festival Mikro Teatre de la temporada passada ha volgut portar aquest text a escena amb direcció i dramatúrgia d’Andrea Segura.

Un conflicte, una guerra, ha deixat un món desbastat on quasi bé no hi ha supervivents, i els que hi són lluiten amb la pèrdua de la memòria. Habiten en un desert amb molt poca esperança. Són tres personatges.

Continua llegint

– Teatre (139) – LA CEL·LA (🐌🐌🐌+🐚) – Àtic22 – 22.12.2016

LA CEL·LA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dijous passat, pocs dies abans de Nadal, tornem a pujar a l’Àtic22, per tal de poder veure una proposta teatral de Ras Teatre, titulada LA CEL·LA.

Es tracta d’un thriller situat en un futur molt proper, on els humans són controlats mitjançant uns xips que es col·loquen obligatòriament en els seus cossos…. i no és possible treure’ls. Un text contemporani, escrit per Sara Lagares amb dramatúrgia i Direcció d’Andrea Segura.

la-cel-la-2-atic22

El Carles i la Clara són una parella oberta que defensen l’amor lliure dins d’una societat distòpica que retalla progressivament les llibertats i els drets individuals. Davant les circumstàncies que provoquen la il·legalitat del seu modus vivendi opten per dos camins diferents. Ella vol deixar de lluitar i viure tranquil·la. Ell vol continuar lluitant fins a les últimes conseqüències i segresta la Ruth, una jutgessa defensora del sistema governant. Totes les pretensions del Carles es veuran truncades i comprometran la vida i la llibertat de tots els implicats de forma immediata.

Cinc actors a escena, tres homes i dues dones, entre elles la mateixa autora del text. Unes actuacions apassionades que vàrem tenir la gran sort de poder veure en “petit comitè”, segurament a causa de les dates prèvies a Nadal. Unes interpretacions molt treballades, en la que els actors ens expliquen les situacions d’angoixa en el moment del segrest, tant per part de la segrestada com per part dels segrestadors, ja que no són pas professionals i ho fan tan sols per pura ideologia, en defensa de les llibertats personals i polítiques dels éssers humans. Posada en escena efectista i molt “activa”, que requereix tenir un bon estat físic dels actors, per les contínues baralles entre dues formes de pensar com s’ha de portar el segrest.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però a més a més, compta amb un text atractiu en el què sorgeixen conflictes amorosos personals entre tres dels seus personatges, pel desig sexual de dos homes per la mateixa dona, així com temes lligats a les llibertats de les persones, el feminisme, la moralitat, realitat virtual i la manipulació de les dades a través dels mitjans informàtics, la violència innata d’algunes persones, que sembla que portin en la sang la figura clàssica del “matón” que veiem sovint a les pel·lícules, però que de fet ens adonem que són persones febles que necessiten com tothom, algú que els estimi de debò.

Continua llegint