Arxiu d'etiquetes: Àtic22 del Tantarantana

– 277 –  Teatre – EL MAL MORIR (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2019.05.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 200)

EL MAL MORIR (temp. 18/19 – espectacle nº 200)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres dia 17 vam fer cap a l’Àtic 22 del Tantarantana, per veure el primer espectacle de la companyia Fil Vermell, EL MAL MORIR.

Aquesta proposta de petit format, està escrita i dirigida per Adrià Olay i compta amb les interpretacions d’Òscar Galindo, Marta Genís i Ramon Garrido. Una obra que parla de la mort, de com voldríem viure el temps que ens queda davant d’una malaltia mortal. En paraules del seu autor, es tracta d’un crit a la vida i ens anima a gaudir de cada moment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL MAL MORIR és una “comèdia negra”, per parlar sobre la mort, no per riure’ns d’ella sinó per poder faltar-li al respecte, tutejar-la i conviure amb ella.

La companyia Fil Vermell basa el seu treball en la veritat i el risc actoral, compromès amb la història que explica i oferint teatre de creació pròpia de petit format, molt proper als espectadors.

Al David li han diagnosticat una malaltia. Una de les xungues. Fart dels tractaments i sense la seguretat que la seva situació millori, ha decidit engegar-ho tot i passar els seus últims dies fent el que més li agrada en aquest món: llegir còmics i afartar-se de dònuts i coca-cola. La seva germana Ruth, lluitadora incansable, no estarà disposada a llençar la tovallola.

Tal com hem pogut comentar al col·loqui que ha tingut lloc en acabar la representació, la mort és l’única cosa certa de la nostra vida i malgrat això, la mort continua sent un gran tabú sobre el qual no es pot/vol parlar.

Continua llegint

– 250 – Teatre – FEM (LA LLISTA DE LOURDES) (🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2019.04.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 182)

FEM (LA LLISTA DE LOURDES) (temp. 18/19 – espectacle nº 182)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Costa molt, moltíssim més fer una ressenya d’un espectacle amb el que no has connectat gens en absolut. Costa molt més que quan has de parlar d’un espectacle que t’ha satisfet plenament.

Per altra banda, som conscients que darrere de qualsevol proposta escènica hi ha molt treball, forces il·lusions i també de què la voluntat dels que ho han parit, és sens dubte captar l’atenció dels espectadors de la millor manera possible. En els 9 anys que escrivim aquest Blog, sempre hem valorat tots els espectacles i no únicament els que ens han agradat, perquè creiem que és la forma correcta d’actuar davant del que et llegeixen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte dia 20 vam fer cap a l’Àtic 22 del Tantarantana, per tal de veure la proposta que Teatre Kaddish/nozomi 700 ha presentat continuant la sèrie d’espectacles sobre les avantguardes artístiques dels segles XX i XXI que va iniciar amb “Cabaret Voltaire” que nosaltres vam veure a La Seca l’any 2016, i que tampoc ens va agradar gens.

La companyia El Teatre Kaddish neix l’any 1975 al Prat de Llobregat, per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’Institut Baldiri Guilera, sent un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.

Continua llegint

– 139 – Teatre – LATENTES (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.12.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 106)

LATENTES (temp. 18/19 – espec. nº 106)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres vam fer cap a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure la proposta LATENTES, amb autoria i direcció d’Adrián Erre i Mireia Aragón.

Aquest és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’obra està concebuda perquè l’espectador no es qüestioni només el curs de la ficció que passa sobre l’escenari, sinó el format mateix en què aquesta s’explica; a part, també busquen que ens qüestionem el món on habitem.

LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un centre de reeducació.

Oblida el que vol dir ‘mare’, ‘parella’, ‘fill’… Qualsevol vincle consanguini, simplement, no existeix.

En entrar a la sala, la Mila, la Vera i el Leo estan abraçats, encara no sabem que viuen tots tres tancats per alguna cosa que han fet, estan castigats, obligats a conviure aïllats, obligats a penedir-se del que han fet, obligats a acceptar una manera d’actuar que els hi van indicant per megafonia o mitjançant tutorials en vídeo (Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero).

Continua llegint

– Teatre – BLINK (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.06.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 314)

BLINK (temp. 17/18 – espectacle nº 314)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

BLINK (parpelleig), és un text de l’escriptor i dramaturg britànic Phil Porter (1977) que parla d’una relació de parella a través d’una pantalla d’un monitor de bebè. Aquesta obra va estrenar-se el 2012 al Soho Theatre de Londres. Ara tenim l’oportunitat de veure-la a l’Àtic22 del Tantarantana fins al 24 de juny.

Una peça traduïda per Pau Jimfer, dirigida per Joan Xancó, i interpretada per Jaume Forés i Mar Solà, integrants de la companyia La Carbonara Teatre. Segons llegim a la seva web, es tracta d’una companyia emergent focalitzada en les noves dramatúrgies.

BLINK és una història d’amor de dues persones que són incapaços de comunicar-se cara a cara, una relació que s’estableix a partir del voyeurisme. Una història que explica com a vegades pot ser més senzill tenir una relació a través d’una pantalla que a la vida real.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens mostra les dificultats de comunicació en una societat hipercomunicada.

Ella és Sophie, una noia que te cura del seu pare, malalt terminal, que viu al pis de sota. Compra un monitor de bebè per poder controlar el seu estat. Perd al seu pare i la feina quasi al mateix temps. A ella li diuen que l’acomiaden perquè és invisible als ulls dels altres. Es tanca a casa. Lloga el pis de sota.

Ell és Jonah, un noi provinent del món rural que en morir la seva mare decideix establir-se a Londres. No connecta amb ningú, tan sols es relaciona amb una guineu sarnosa que cada nit va al seu pati a menjar. Ha llogat el pis de sota.

Ell rep un sobre tancat, amb un monitor de bebè, i es dedica a observar una noia.

Ella ha enviat el monitor de bebè, i, li agrada saber-se observada.

Continua llegint

– Teatre – CLIFF (PRECIPICI) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 276)

CLIFF (PRECIPICI) (temp. 17/18 – espec. nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A vegades es compleix fil per randa aquella dita coneguda que diu “en el pot petit està la bona confitura“…. i aquesta és una d’aquelles ocasions que una proposta de petit format d’un teatre no massa conegut pel gran públic, provoca el nostre entusiasme, especialment per una M E M O R A B L E interpretació.

No coneixíem en Montgomery Clift (1920-1966), millor dit, el coneixíem per pel·lícules com “De aqui a la eternidad” o “El baile de los malditos”, per esmentar alguna, però sabíem poc o molt poc de la seva vida i és que en la data de la seva mort, nosaltres no érem encara ni tan sols adolescents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El juliol de 2016 es van complir cinquanta anys de la seva mort (va morir jove, amb 45 anys) i diuen que Monty, va “protagonitzar” el suïcidi més llarg de la història de Hollywood. Un personatge complex i autodestructiu, una llegendària figura de l’època daurada de Hollywood, al que un accident de cotxe l’any 1956 va marcar l’inici de la seva carrera autodestructiva.

CLIFF (PRECIPICI) ens situa el 1961, uns dies abans de la cerimònia dels Oscars on ell estava nominat per quarta vegada (última ocasió en què va ser nominat). Montgomery Clift prepara la seva tornada als escenaris teatrals interpretant a Trèplev en la Gavina de Txékhov, i vol tenir a Elisabeth Taylor com a coprotagonista. Espera la concessió del Òscar per anunciar la seva retirada de les pantalles.

Continua llegint

– Teatre – ÍCARO (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 264)

ÍCARO (temp. 17/18 – espec. nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous novament vaig haver d’assistir al Teatre sense la companyia de l’Imma, malgrat que suposo que ben aviat la tornarem a veure per les platees dels teatres.

I ho vaig fer per veure ÍCARO, en una de les darreres representacions que es poden veure a la Sala Àtic22 del Tantarantana; es tracta d’una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings.

El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota.

ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Potser anava amb una idea equivocada, malgrat que el títol de la proposta escènica em donava forces pistes de què es tractava més aviat d’una adaptació d’un text basat amb un episodi prou conegut de la mitologia grega; el lligam amb l’accident/suïcidi del nou Ícar contemporani, segons el meu punt de vista és massa subtil, potser perquè  jo m’esperava que l’obra ens donés més pistes del perquè el pilot va actuar d’aquella manera….. i potser l’autor sí que ens ho intenta assenyalar amb algunes anàlogies amb aquella tragèdia grega, però particularment a mi aquelles històries de fa desenes de segles, no m’acaben d’atrapar. Segurament la meva valoració està massa influïda per aquest aspecte.

Continua llegint

– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana  – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 238)

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vàrem trobar molt a faltar la presència del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquí li desitgem el millor en el nou camí artístic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’està representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia  Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants.

Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a Groenlàndia totalment oníric, perquè l’accident de cotxe on va morir Camus va ocórrer a Villeblevin, una petita població francesa a 90 quilòmetres de Paris.

Continua llegint