LA CEL·LA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dijous passat, pocs dies abans de Nadal, tornem a pujar a l’Àtic22, per tal de poder veure una proposta teatral de Ras Teatre, titulada LA CEL·LA.
Es tracta d’un thriller situat en un futur molt proper, on els humans són controlats mitjançant uns xips que es col·loquen obligatòriament en els seus cossos…. i no és possible treure’ls. Un text contemporani, escrit per Sara Lagares amb dramatúrgia i Direcció d’Andrea Segura.
El Carles i la Clara són una parella oberta que defensen l’amor lliure dins d’una societat distòpica que retalla progressivament les llibertats i els drets individuals. Davant les circumstàncies que provoquen la il·legalitat del seu modus vivendi opten per dos camins diferents. Ella vol deixar de lluitar i viure tranquil·la. Ell vol continuar lluitant fins a les últimes conseqüències i segresta la Ruth, una jutgessa defensora del sistema governant. Totes les pretensions del Carles es veuran truncades i comprometran la vida i la llibertat de tots els implicats de forma immediata.
Cinc actors a escena, tres homes i dues dones, entre elles la mateixa autora del text. Unes actuacions apassionades que vàrem tenir la gran sort de poder veure en “petit comitè”, segurament a causa de les dates prèvies a Nadal. Unes interpretacions molt treballades, en la que els actors ens expliquen les situacions d’angoixa en el moment del segrest, tant per part de la segrestada com per part dels segrestadors, ja que no són pas professionals i ho fan tan sols per pura ideologia, en defensa de les llibertats personals i polítiques dels éssers humans. Posada en escena efectista i molt “activa”, que requereix tenir un bon estat físic dels actors, per les contínues baralles entre dues formes de pensar com s’ha de portar el segrest.
Però a més a més, compta amb un text atractiu en el què sorgeixen conflictes amorosos personals entre tres dels seus personatges, pel desig sexual de dos homes per la mateixa dona, així com temes lligats a les llibertats de les persones, el feminisme, la moralitat, realitat virtual i la manipulació de les dades a través dels mitjans informàtics, la violència innata d’algunes persones, que sembla que portin en la sang la figura clàssica del “matón” que veiem sovint a les pel·lícules, però que de fet ens adonem que són persones febles que necessiten com tothom, algú que els estimi de debò.