ORLY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

Feia molts mesos que no acudia a veure algun resultat dels Tallers de Teatre, que estan oberts al públic a l’Institut del Teatre a Barcelona… i la veritat és que en tenia moltes ganes. Aquest passat divendres vaig poder assistir a dues representacions. La primera va ser aquest ORLY a la Sala Plató.

De l’aeroport d’Orly surten cada dia vols cap a la Grècia de Zorba i Basil; a la Irlanda de Vladimir, Estragó i Lucky; a l’Anglaterra romanesa dels matrimonis Martin, Smith i l’anònim bomber; a l’Alemanya de les dones, homes i àngels que viuen sota el cel de Berlín; a la Bèlgica de Jef, Conxita i Isabel; a l’Algèria francesa de Martha, Maria, Jan i la mare; a un país on, entre mort i primavera, el Noi i la Madrastra juguen a ser el temps; a una runa sota la sorra on dansen Pámpanos y Cascabeles; als camps de cotó on negocien dealer i client; i, fins i tot, al Poble Sec, on hem jugat i treballat. Som a la sala d’espera d’Orly i els avions estan a punt d’enlairar-se.

Un espectacle que vol ser una mena de prova teatral davant del públic, pels alumnes de 4art de les especialitats d’interpretació i escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

Es tracta d’una barreja de diferents textos de diversos autors; haig de dir que en un principi això em va descol·locar, potser perquè desconeixia totalment el que anava a veure, però un cop em vaig adonar que no es tractava d’un text amb una narració lineal, vaig poder-lo gaudir.

En el transcurs de la representació, els espectadors vàrem poder escoltar fragments de textos de Samuel Beckett, Jacques Brel, Albert Camus, Federico García Lorca, Peter Handke, Eugène Ionesco, Nikos Kazantzakis, Bernard Marie Koltès, Mercè Rodoreda…i fins i tot del que ja considero el meu amic Francesc Cuéllar.

Els actors, Clara de Ramón, Francesc Cuéllar, Joan Marmaneu, Carmen Palau, Marc Solé, tots ells encara estudiants del 4rt curs a l’Institut del Teatre, es buiden del tot en un exercici d’interpretació senzillament brutal i segurament en part perquè saben del cert que es tracta d’una mena d’examen del treball que han realitzat durant tots aquests últims mesos.

Però no tot queda aquí, perquè l’escenografia, vestuari i il·luminació, responsabilitat de Juliana Acebedo i Carmen Triñanes, em van semblar del tot professionals; malauradament no vaig poder fotografiar-les, perquè pels altaveus van especificar clarament que estava totalment prohibit fer cap mena de gravació o fotografia de l’espectacle.

Una escenografia que volia representar una ciutat viva, on els diferents elements que durant la representació amb llum havien servit de calaixera/taüt o de seients on els actors es podien estirar o asseure, en arribar la nit prenien vida i es convertien de sobte en edificis amb els seus finestrals il·luminats, presidits per un estanc ple d’aigua, alhora il·luminat per uns petits fanals.

Felicitats per aquesta demostració d’amor al Teatre !!!

Direcció: Joan Ollé

Intèrprets: Clara de Ramón, Fran Cuéllar, Joan Marmaneu, Carmen Palau, Marc Solé

Escenografia, vestuari i il·luminació: Juliana Acebedo, Carmen Triñanes

Coordinació tècnica: Marc Ases – Llums: Carlos Lucena – So: Toni Suñé – Maquinària: Vilma López 

Músiques: Jacques Brel, Leonard Cohen, Al Jarreau, Mikis Theodorakis –

Professor de projecte escenogràfic: Montse Amenós – Professor de pràctiques de l’espai: Jon Berrondo – Professora de pràctiques de personatge: Elisa Echegaray – Professor de pràctiques d’il·luminació: Francesc Rodelles – Professora d’assessorament de maquillatge: Montse Tolosa – Professora de veu: Montse Vellvehí – Professor de moviment: Stéphane Levy