Arxiu d'etiquetes: Joan Marmaneu

– 385 – GREC2019 – Teatre – BRUELS (🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2019.07.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 296)

GREC2019 – BRUELS (temp. 18/19 – espectacle  nº 296)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, de nou a l’Espai Lliure per veure una nova proposta del Festival Grec d’enguany. Es tracta de la peça BRUELS escrita i dirigida per Oriol Morales i Pujolar i que es podrà veure a la Sala Beckett del 21 de novembre a l’1 de desembre.

Aquest espectacle va ser un dels primers que vàrem comprar les seves entrades, en veure que l’actor Juan Pablo Mazorra, interpretava un dels quatre protagonistes de la història; un actor del que intentem veure totes les seves interpretacions d’ençà que el varem descobrir en “Migrante” el gener del 2018 a La Vilella (vegeu aquella ressenya).

BRUELS és un muntatge de la companyia La Larga va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre; ens ho van presentat en roda de premsa, dins del grup “Espectacles de creació” el passat 19 de juny (vegeu la ressenya).

La Larga neix en 2014 a Mallorca, de la mà de Rebecca Alabert. En 2016 es trasllada a Catalunya, arrelant-se a l’Empordà, i la companyia incorpora nous professionals del món de les arts escèniques. Els uneix les ganes de fer teatre lluitant contra la situació econòmica i política del moment i produint els espectacles amb els recursos de què disposin. Actualment la companyia la integren Oriol Morales, Marià Llop, Rebecca Alabert, Laura Porta, Dani Serra i Juli Sanjuan.

Fins al moment les seves produccions han estat “Dalí Ha Muerto” (2015), “La Mujer que daba de comer a las palomas” (peça curta, 2016), i “Llançament” (2017), espectacle guanyador del Premi Mostra’T de la sala Sandaru en 2018.

BRUELS parteix d’una llegenda popular i ens vol parlar dels silencis i els mots que oblidem. Està escrita i dirigida per Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990), que nosaltres havíem pogut conèixer amb la seva proposta “Granotes” presentada al TNT 2017 (vegeu aquella ressenya).

Un bruel és el bram estremidor d’una bèstia, un rugit desesperat. Un bruel és el cant nocturn del bitó, un ocell que nia als aiguamolls, un ocell de grans dimensions, però que no es deixa veure. L’espectacle ens parla dels brams que cadascun de nosaltres sentim i no ens deixen dormir a les nits, de les paraules que no hem dit i de les que oblidem, de les històries a mig fer.

Continua llegint

– Teatre (119) – ORLY (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 09.12.2016

ORLY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Feia molts mesos que no acudia a veure algun resultat dels Tallers de Teatre, que estan oberts al públic a l’Institut del Teatre a Barcelona… i la veritat és que en tenia moltes ganes. Aquest passat divendres vaig poder assistir a dues representacions. La primera va ser aquest ORLY a la Sala Plató.

De l’aeroport d’Orly surten cada dia vols cap a la Grècia de Zorba i Basil; a la Irlanda de Vladimir, Estragó i Lucky; a l’Anglaterra romanesa dels matrimonis Martin, Smith i l’anònim bomber; a l’Alemanya de les dones, homes i àngels que viuen sota el cel de Berlín; a la Bèlgica de Jef, Conxita i Isabel; a l’Algèria francesa de Martha, Maria, Jan i la mare; a un país on, entre mort i primavera, el Noi i la Madrastra juguen a ser el temps; a una runa sota la sorra on dansen Pámpanos y Cascabeles; als camps de cotó on negocien dealer i client; i, fins i tot, al Poble Sec, on hem jugat i treballat. Som a la sala d’espera d’Orly i els avions estan a punt d’enlairar-se.

orlyUn espectacle que vol ser una mena de prova teatral davant del públic, pels alumnes de 4art de les especialitats d’interpretació i escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

Es tracta d’una barreja de diferents textos de diversos autors; haig de dir que en un principi això em va descol·locar, potser perquè desconeixia totalment el que anava a veure, però un cop em vaig adonar que no es tractava d’un text amb una narració lineal, vaig poder-lo gaudir.

En el transcurs de la representació, els espectadors vàrem poder escoltar fragments de textos de Samuel Beckett, Jacques Brel, Albert Camus, Federico García Lorca, Peter Handke, Eugène Ionesco, Nikos Kazantzakis, Bernard Marie Koltès, Mercè Rodoreda…i fins i tot del que ja considero el meu amic Francesc Cuéllar.

Continua llegint