Arxiu d'etiquetes: JOAN OLLÉ

– 020 – Teatre – LA MORT I LA PRIMAVERA – Teatre Nacional de Catalunya (🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 010) – 2019.11.02

LA MORT I LA PRIMAVERA (temp. 19/20 – espectacle nº 010)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte ens hem apropat a la sala Petita del Teatre Nacional per veure LA MORT I LA PRIMAVERA, obra pòstuma de Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) adaptada i dirigida per Joan Ollé.

Considerada com el gran testament literari de l’autora, és una obra que no té res a veure amb els relats costumistes als quals en tenia acostumats com “Aloma”, “La Plaça del Diamant” o “Mirall trencat”. LA MORT I LA PRIMAVERA vol ser una al·legoria contra l’autoritarisme, la manca de llibertat i la violència totalitària, localitzada narrativament en una petita comunitat muntanyenca ubicada en un temps i en espai indeterminat.

Un petit poble sense escola ni església però amb un riu que el travessa per sota, on els seus habitants es regeixen per lleis terribles que ens podrien recordar societats primitives.

Malauradament hem de dir que a nosaltres ens ha decebut des del minut zero, quan encara no es veia el protagonista recitar palplantat i hieràtic, completament a les fosques a peu d’escenari. Entenem que no és un text fàcil de portar a escena, però també creiem que la direcció de Joan Ollé ha estat la responsable de no saber fer arribar al públic el significat del que volia dir realment el text.

No ens ha agradat gens l’escenografia de Sebastià Brosa (entre mítica i fantàstica) per fosca i opressiva, amb un arbre que semblava caigut travessat dues edificacions (per nosaltres sense cap sentit aparent). Malgrat tot, encara sort que tenen un pes important les projeccions de Francesc Isern i la il·luminació de Lionel Spycher.

Però encara ens han satisfet menys la majoria de les interpretacions. No creiem que en tingui cap culpa el jove actor protagonista, Francesc Colomer, de dir el text amb un to de “ploramiques” durant tota la representació, sense modular tot just cap paraula amb un to diferent de la següent paraula, sense cap passió, sense gairebé cap expressió al rostre; entenem que ha estat el director el que l’hi ha indicat que havia de fer-ho d’aquesta manera. Una autèntica llàstima, perquè coneixem la vàlua d’aquest actor, que el director no ha volgut aprofitar.

Continua llegint

– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Continua llegint

– Teatre (270) – LAS PERSONAS DEL VERBO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.05.2017

LAS PERSONAS DEL VERBO  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimarts a la nit vam assistir a una prèvia (passi estrena del nostre abonament) d’aquesta proposta de Joan Ollé que vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Una semblança de l’autor barceloní a partir dels seus textos i de textos d’altres.

Jaime Gil de Biedma va néixer a Nava de la Asunción, a la província de Segovia, l’any 1929, en el si d’una família de l’alta burgesia castellana. El seu pare es va traslladar a Barcelona per treballar a la Compañia de Tabacos de Filipinas. A l’edifici on estava ubicada aquesta companyia, i que ara ocupa l’hotel 1898, a les Rambles de Barcelona, és on va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle.  

Jaime Gil de Biedma va ser, des de meitat del segle XX, secretari general de la companyia tabaquera i va tenir un despatx en aquest edifici.

Aquesta proposta és un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta.

La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella època i en l’entorn social en el qual es bellugava, el va fer sentir des de molt jove una gran atracció per la marginalitat en contrast amb la vida burgesa que portava.

Continua llegint

– Roda de premsa – LAS PERSONAS DEL VERBO – Hotel 1898 (Teatre Lliure) – 28.04.201 (rp95)

LAS PERSONAS DEL VERBO – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Una nova proposta que es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 3 al 28 de maig, una mena d’homenatge al poeta Jaime Gil de Biedma, que Joan Ollé posa al nostre abast.

La roda de premsa, però aquest cop no es fa al Teatre Lliure, perquè ens han convocat en el lloc que Jaime tenia el seu despatx, a l’antic edifici de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, a les Rambles de Barcelona, ara reconvertit en l’hotel 1898.

El nom de l’hotel ve donat per l’any en què es van independitzar les últimes colònies espanyoles: Cuba i Filipines. Jaime Gil de Biedma va ser des de meitat del segle XX secretari general de la companyia tabaquera.

Abans de la roda de premsa podem accedir al lloc exacte on es situava el seu despatx i podem fotografiar als tres actors que interpretaran el personatge de Jaime en diferents moments de la seva vida; es tracten d‘Ivan Benet, Pep Munné i Mario Gas.

Ja pròpiament al Saló on es fa la presentació, s’afegeixen a la taula el director Joan Ollé i l’actriu Judit Farrés, que interpreta a les dones que van tenir una certa importància a la seva vida; joan Ollé ens la presenta i afirma que és una gran actriu i una magnífica cantant, que ha compost algunes de les cançons de l’espectacle; en Joan Manuel Serrat ha regalat una de les seves cançons a aquesta proposta escènica, ja que ha musicat el poema “No volveré a ser joven” del poeta.

El títol exacte es, LAS PERSONAS DEL VERBO, CONTRA JAIME GIL DE BIEDMA; es tracta d’un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguin un fil biogràfic del poeta.

Continua llegint

– Teatre (161) – EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ – TNC – Sala Petita (🐌🐌🐌) – 21.01.2017

EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dissabte tornem a la Sala petita del TNC amb una certa por d’avorrir-nos per un text que pensem pot arribar a ser inabastable per nosaltres; es tracta de EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ de Bernard Marie Koltès, un duel dialèctic i vital entre dues persones ben diferents, entre dos mons que estan en les antípodes, entre el representant de la foscor i el que prové de la llum, entre el Dealer (venedor) i el Client.

Vaig poder assistir a la roda de premsa i allà em vaig adonar que el que veuríem en els pròxims dies, no es tractava d’una representació a l’ús i que segurament caldria revisar després en una lectura més pausada, un text que ja intuïa llavors molt metafòric, …. per poder descobrir tots els significats que amaga dins seu.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-2

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú. La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani.

Una proposta dirigida per en Joan Ollé, traduïda per Sergi Belbel, i interpretada pels actors Andreu Benito (el Dealer) i Ivan Benet (el Client); és la primera vegada que el TNC programa una obra d’aquest autor.

Continua llegint

– Teatre (119) – ORLY (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 09.12.2016

ORLY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Feia molts mesos que no acudia a veure algun resultat dels Tallers de Teatre, que estan oberts al públic a l’Institut del Teatre a Barcelona… i la veritat és que en tenia moltes ganes. Aquest passat divendres vaig poder assistir a dues representacions. La primera va ser aquest ORLY a la Sala Plató.

De l’aeroport d’Orly surten cada dia vols cap a la Grècia de Zorba i Basil; a la Irlanda de Vladimir, Estragó i Lucky; a l’Anglaterra romanesa dels matrimonis Martin, Smith i l’anònim bomber; a l’Alemanya de les dones, homes i àngels que viuen sota el cel de Berlín; a la Bèlgica de Jef, Conxita i Isabel; a l’Algèria francesa de Martha, Maria, Jan i la mare; a un país on, entre mort i primavera, el Noi i la Madrastra juguen a ser el temps; a una runa sota la sorra on dansen Pámpanos y Cascabeles; als camps de cotó on negocien dealer i client; i, fins i tot, al Poble Sec, on hem jugat i treballat. Som a la sala d’espera d’Orly i els avions estan a punt d’enlairar-se.

orlyUn espectacle que vol ser una mena de prova teatral davant del públic, pels alumnes de 4art de les especialitats d’interpretació i escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

Es tracta d’una barreja de diferents textos de diversos autors; haig de dir que en un principi això em va descol·locar, potser perquè desconeixia totalment el que anava a veure, però un cop em vaig adonar que no es tractava d’un text amb una narració lineal, vaig poder-lo gaudir.

En el transcurs de la representació, els espectadors vàrem poder escoltar fragments de textos de Samuel Beckett, Jacques Brel, Albert Camus, Federico García Lorca, Peter Handke, Eugène Ionesco, Nikos Kazantzakis, Bernard Marie Koltès, Mercè Rodoreda…i fins i tot del que ja considero el meu amic Francesc Cuéllar.

Continua llegint

– Teatre (104) – DELIKATESSEN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 26.11.2016

DELIKATESSEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’escenari de la Sala Muntaner sembla la sala d’un restaurant minimalista, el color blanc domina tot, fins i tot el piano o la guitarra que, en un racó, esperen els músics. Tres dones, elegants i amb sabates de taló porten els estris per acabar de parar la taula, coberts i tovallons. Ens serviran un menú degustació de poesia, teatre i música.

Segons va comentar Joan Ollè, el creador i director de l’espectacle, a la roda de premsa, fa tres anys, el 2013, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta li va proposar inaugurar el festival amb un espectacle de gastronomia. Els germans Roca eren oficialment els millors restauradors del món, i just 20 anys abans, quan va néixer Temporada Alta, al Talleret de Salt s’havia representat un espectacle sobre el menjar i el beure anomenat “Degustació”.

Aquest espectacle del 2013, una lectura dramatitzada, es va representar una sola vegada, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona amb la concurrència del més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana.

“Passen tres anys i ja som a Lleida. El meu bon amic Eduard Muntada em proposa dirigir un petit espectacle amb la seva companyia La Remoreu, jo li parlo de la meva sopa de lletres gironina, ell diu que endavant i ens posem a treballar.

Delikatessen no és un plat de segona taula; allò que a Girona va ser una lectura dramatitzada, aquí és tot un espectacle teatral, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Boccelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i en Ferran.”

La Companyia La Remoreu, està formada per Ferran Aixalà, Eduard Muntada, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell; a causa de que Eduard Muntada també actuarà en la representació de “Les noces de Fígaro” al Teatre Lliure, en algunes de les sessions d’aquest Delikatessen, serà substituït per Dafnis Balduz. Nosaltres hem tingut la possibilitat de veure en Dafnis Balduz a qui admirem per la seva feina.

Continua llegint