PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Teníem moltes ganes de poder veure aquest Musical en directe, malgrat que la versió espanyola que ha arribat ara al Teatre Tívoli en certa manera ens feia una mica de por, perquè es tracta d’una franquícia de l’espectacle que es va poder veure a Nova York i a Londres…. i les franquícies, per l’experiència de les que ens arriben, tenen aspectes bons, com les espectaculars posades en escena, però també forces aspectes negatius, ja que estan molt pensades de cara a treure la màxima rendibilitat econòmica i s’integren més aviat poc en el territori on efectuen la seva gira.

En aquest aspecte, únicament cal veure els preus de les localitats d’aquest espectacle, que arriben fins als 70 €, que estan molt per sobre del que estem acostumats i a més tenint en compte que la música l’han portat a Barcelona totalment enllaunada per abaratir costos.

Però malgrat aquests temors, hem de dir que l’espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més …. i sobretot ens ha agradat en conjunt per l’energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment.

Anthony, Adam i Bernadette, dos gais i una transsexual que treballen com transformistes drag queens travessen el desert australià, des de Sydney (a la costa Est) fins a Alice Springs (al centre del país), per fer una actuació a la sala de festes d’un hotel. Fan el viatge en un autobús, al qual bategen com «Priscilla», passant per petits pobles molt diferents a la seva cosmopolita ciutat. Durant el viatge es troben amb actituds molt diferents, des de gent que els rebutja, els mira amb menyspreu, i fins i tot arribant a patir una agressió homòfoba, mentre que altres els accepten i aplaudeixen el seu espectacle o fins i tot s’animen a participar-hi.

D’ençà que la pel·lícula original es va estrenar l’any 1994, aquesta es va convertir en un cant a la diversitat i a l’acceptació del que un és o vol ser; molt aviat, va donar origen al Musical que va triomfar a Broadway i que va tenir un profund impacte en la comunitat gai; la seva dramatúrgia explora els estereotips de gais, transvestits i transsexuals sense ridiculitzar-los, ja que els seus personatges no són pas pecadors, ni persones antisocials, ni molt menys malvats, … només són un grup d’amics que volen guanyar-se la vida en el món de l’espectacle.

Volem destacar a un extraordinari José Luis Mosquera en el paper de Bernadette, sense desmerèixer als altres dos drags Jaime Zatarain (Tick) i Christian Escuredo (Felicia) ni la resta de l’elenc, i molt especialment a les tres magnífiques cantants que es passen bona part de la representació penjades a l’aire: Silvia Parejo, Teresa Ferrer i Aminata Sow.