Arxiu d'etiquetes: Teatre Tivoli

– 226 – Teatre Musical – FLASH DANCE, El Musical (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2019.03.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

FLASH DANCE, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres 20 vam anar al Teatre Tívoli a veure “FLASHDANCE, el musical“, que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 1 de març.

Es tracta de la primera vegada que aquesta obra arriba a Espanya de la mà de la companyia anglesa de musicals Sellador Worldwide. Aquesta companyia va ser creada en 2009, per David Hutchinson i Phillip Rowntree, inicialment amb el nom de Sell a Door Theatre Company i centrada en la producció de shows nocturns al Regne Unit.  Va evolucionar ràpidament produint en 2017 més de 9 espectacles musicals amb representacions en 8 països. “FLASHDANCE, el musical” és la primera producció de Sellador Spain, la divisió espanyola de la companyia.

Flashdance es basa en la pel·lícula d’Adrian Lyne, del mateix títol, estrenada en 1983 amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas. Un al·legat a la superació personal, al poder d’aferrar-se als somnis i per sobre de tot, a la fe sense límits en el que cadascú és capaç de fer per un mateix.

L’equip creatiu de la proposta està liderat per JC Storm, productor i director, amb Guillermo González com a director musical i Vicky Gómez com a coreògrafa.

L’equip artístic està format per 25 artistes, actors, cantants, ballarins i músics, amb música i veus en directe. Totes les cançons han estat traduïdes al castellà tret de les tres més conegudes que s’interpreten en angles, “What a feeling“, la cançó guanyadora d’un Oscar el 1983, “Maniac” i “I love Rock and Roll“.

FLASHDANCE el Musical, explica la història d’Alex Owens (Chanel Terrero), una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia en anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.

Continua llegint

– 199 – Roda de premsa – FLASHDANCE el Musical – Teatre Tivoli – 2019.03.01 (temp. 18/19 – RdP 036)

RdP – FLASHDANCE el Musical (temp. 18/19 – RdP nº 036)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat divendres vaig estar convocat al passi de gràfics i roda de premsa de FLASHDANCE el Musical, al Teatre Tívoli, on es van presentar en primícia tres números d’aquesta nova producció, que s’estrena a Barcelona el dijous 7 de març.

El musical, basat en la pel·lícula de Paramount Pictures (Guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas, Història de Tom Hedley) és un al·legat a la superació personal, i sobretot voler aferrar-se als somnis i a la fe sense límits del que és capaç de fer un mateix; una història d’amor impossible entre dues persones, amb vides molt diferents, de diferent classe social i arrels radicalment oposades, que posarà a prova els seus sentiments més profunds.

FLASHDANCE el Musical, explica la inspiradora història d’Alex Owens, una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia en anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional. Quan un romanç complica les seves ambicions, ho aprofita per impulsar el seu somni, però no sense abans superar obstacles i conflictes que posaran a prova la seva determinació i que faran trontollar les parets del seu món.  L’actriu, cantant i ballarina Chanel Terrero interpretarà el paper protagonista d’Alex Owens.

Aquest espectacle, és la primera producció de Selladoor Worldwide a Espanya, responsable amb anterioritat de musicals d’èxit com Jersey Boys, Footloose The Musical, The Producers, Avenue Q, Little Shop of Horrors, Monty Python ‘s Spamalot, Fame, Madagascar o The Wizard of Oz.

Continua llegint

– 125 – Concert – CLARENCE BEKKER BAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.12.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 095)

Concert de CLARENCE BEKKER BAND (temp. 18/19 – espec. nº 095)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al teatre Tívoli va tenir lloc, dilluns, el principal concert celebrat amb motiu del 25 aniversari de la gestió de la cava Jazz Jamboree pel grup MAS i MAS i San Miguel,  ‘JAMBOREE & SAN MIGUEL 25 YEARS TOGETHER’. Tal com ens van anunciar a la roda de premsa, ha estat el concert de Clarence Bekker i la Clarence Bekker Band amb el títol de “A CHRISTMAS STORY”.

El Nadal ha estat el fil conductor d’aquest magnífic concert, on el cantant holandès ens ha deixat bocabadats per la seva veu i l’energia que desprèn dalt l’escenari.

Han ocupat l’escenari el cantant amb tota la seva banda composta per Paula Domínguez & Alba Pérez a les veus, Leo Torres a la trompeta, Roberto Albrecia al saxo alt, Pol Padrós al saxo tenor, Arecio Smith als teclats, Francisco Guisado “Rubio” a la guitarra, Charlie Moreno al baix i Carlos López a la bateria.

Els artistes convidats han estat la cantant Desiree Diouf, Little Light Gospel Choir, Esther scheller, Iris Loppis, Barbara Rose danza, Sheri Masala & Masala Bollywood Dancers, Philip cas cas.

Continua llegint

– 070 – Teatre Musical – LA JAULA DE LAS LOCAS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.10.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

LA JAULA DE LAS LOCAS (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam tenir una doble sorpresa amb aquest musical de LA JAULA DE LAS LOCAS al Teatre Tívoli, d’una banda un problema amb les localitats que ens va fer pensar que hauríem de tornar cap a casa, però que ens van resoldre meravellosament al teatre i vam poder veure la funció des d’un lloc privilegiat en una de les llotges. Des de aqui gràcies a la persona que ens ho va facilitar.

L’altra sorpresa va ser la qualitat de l’espectacle que ens va agradar moltíssim.

Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles)  està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. La traducció i adaptació està realitzada per Roser Batalla i Roger Peña.

Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973)  que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere.

La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.

En aquesta brillant proposta destaca un nom amb llum pròpia, el d’ÀNGEL LLÀCER, que la dirigeix amb una extraordinària habilitat i ens regala una magnífica interpretació de Zaza-Albin. Un personatge que ha de mantenir l’equilibri entre la seva faceta Zaza, la gran vedette del cabaret i Albin, la persona maternal i sensible que s’amaga darrere el maquillatge, les perruques i l’enlluernador vestuari. I Àngel Llàcer ho aconsegueix a la perfecció.

En els últims temps l’hem vist com a protagonista de “Frankenstein” al TNC, “Relato de un náufrago” al Teatre Lliure i ha dirigit amb èxit els musicals “El Petit Príncep” al Teatre Barts,  “Molt soroll per no res” al TNC, o l’obra teatral “Un cop l’any”, al Poliorama, per anomenar les últimes.

Continua llegint

– Dansa (277) – ESENCIA de Joaquin Cortés (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 11.05.2017

ESENCIA de Joaquin Cortés

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El ballarí i coreògraf Joaquin Cortés va estrenar al Teatre Tivoli de Barcelona, dijous passat, 11 de maig el seu desè espectacle que ha batejat com ESENCIA.

Segons ell mateix explica, aquest espectacle és un recorregut per la seva vida i la seva lluita per aconseguir triomfar, un espectacle que  comença amb el somni d’un nen que volia ballar.

Joaquin Cortés té 48 anys, a 14 anys va ser admès com a membre del Ballet Nacional d’Espanya amb qui va ballar fins als 19 anys. Crea la coreografia de l’òpera Carmen i participa en el Festival Flamenc d’Estiu de Tòquio on és aclamat i a partir d’aquell moment decideix crear la seva pròpia companyia “Joaquin Cortés Ballet Flamenco“. El seu primer espectacle de creació “Cibayí” en 1992 significa la seva consagració. Els seus espectacles triomfen per les seves coreografies que anaven més enllà del flamenc tradicional.

Aquesta peça té una durada de dues hores i s’inicia amb dansa clàssica i contemporània, simbolitzant el que ell va estudiar als seus començaments. Opta per la fusió entre el flamenc i la dansa contemporània i vol demostrar al públic que encara té moltes ganes i força per estar dalt de l’escenari. En un moment de l’espectacle comenta que ara feia tres anys que no actuava i que un artista sense públic no és ningú. Ha comentat també la necessitat de prioritzar la cultura dins del nostre país.

Joaquin Cortés ha ballat amb una entrega absoluta rodejat d’un nombrossísim elenc compost per un ballarí (excel·lent Nicolás Rambaud), onze ballarines, tres veus femenines, tres veus masculines i dotze músics. Tots ells, músics i cos de ball d’una extraordinària qualitat.

Continua llegint

– Teatre Musical (94) – PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO – Teatre Tivoli (🐌🐌🐌🐌) – 15.11.2016

PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moltes ganes de poder veure aquest Musical en directe, malgrat que la versió espanyola que ha arribat ara al Teatre Tívoli en certa manera ens feia una mica de por, perquè es tracta d’una franquícia de l’espectacle que es va poder veure a Nova York i a Londres…. i les franquícies, per l’experiència de les que ens arriben, tenen aspectes bons, com les espectaculars posades en escena, però també forces aspectes negatius, ja que estan molt pensades de cara a treure la màxima rendibilitat econòmica i s’integren més aviat poc en el territori on efectuen la seva gira.

priscilla-teatre-tivoli

En aquest aspecte, únicament cal veure els preus de les localitats d’aquest espectacle, que arriben fins als 70 €, que estan molt per sobre del que estem acostumats i a més tenint en compte que la música l’han portat a Barcelona totalment enllaunada per abaratir costos.

Però malgrat aquests temors, hem de dir que l’espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més …. i sobretot ens ha agradat en conjunt per l’energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment.

Continua llegint

– Dansa (201) – VIVANCOS: NACIDOS PARA BAILAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 01/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

De ben segur que avui en dia el nom de Pedro Vivancos García, no li sona gairebé a ningú, malgrat que va arribar a ballar amb “Antonio el Bailarín”. Aquest personatge a la primera meitat dels 80, liderava un grup, anomenat Raschimura, que era una amalgama de dansa, flamenc, música, orientalisme, macrobiòtica, karate i molts nens … i és que Pedro va tenir un total de 39 fills al llarg de la seva trajectòria, quallada de viatges per Europa i Extrem Orient.

Set d’aquests germans del mateix pare i de quatre mares diferents, formen actualment el grup “Los Vivancos”, que ja fa uns anys triomfen internacionalment en gires per tot el món. Ells són: Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón i Josué… i pel que sembla han heretat els gens artístics del seu pare, perquè produeixen una mena d’espectacles que fusionen diverses de les arts escèniques com són la dansa, les arts marcials, la interpretació musical i algunes de les facetes de les arts circenses.

Nacidos para bailar 3

Feia temps que sentíem parlar dels seus espectacles, però sistemàticament rebutjàvem anar a veure’ls, suposem per la venda que ells mateixos fan dels seus espectacles, molt dirigida directament a un cert tipus de dones que els agrada anar a veure principalment els seus pectorals musculats, independentment de la qualitat de l’espectacle ofert.

Continua llegint