Per Imma Barba & Miquel Gascón
Dissabte passat a la tarda vàrem tenir sessió doble de Teatre i la primera d’elles va ser aquesta proposta de LI DIUEN MAR al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De fet va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar del Festival Grec, perquè coneixíem de primera mà, per boca d’en Julio Alvarez (director del Teatre Tantarantana), l’enorme esforç que a l’entorn d’aquest teatre, s’havia realitzat per crear aquesta proposta totalment innovadora.
El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l’any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques.
I és que al voltant de 80 persones entre adults i joves del barri del Raval, han treballat des de fa gairebé 8 mesos, per aixecar aquest espectacle multidisciplinar i per això s’han basat amb les seves pròpies vivències, per tal de parlar-nos de viatges físics, però també interiors.
En l’enorme espai escènic, jo vaig contar en algun moment al voltant d’una cinquantena de persones interpretant en directe, fent ús de la paraula, sense ser actors professionals, però també utilitzant la dansa i la música en directe. Persones de procedències diverses, que parles llengües diferents i edats molt dispars, s’han unit per treballar i aconseguir un espectacle de creació comuna, que en molts moments sembla autènticament professional, per la seva bellesa i la seva perfecta sincronia.
Li diuen mar, és el títol de la peça resultant de l’edició d’enguany, dirigida per Constanza Brncic Monsegur amb dramatúrgia i textos d’Albert Tola i música de Nuno Rebelo, un muntatge sobre viatges reals i interiors, solitaris i col·lectius que ha posat a treballar plegats tant alumnes i professors dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, com els organitzadors i participants del cicle d’activitats Habitació 1418 (CCCB-MACBA), avis i àvies convocats amb l’ajuda de TotRaval i la Fundació Arrels i un cor de cantants que participa en el projecte Clavé XXI (Palau de la Música Catalana).
Valorem com molt positiu aquest esforç col·lectiu de persones que en general són alienes al món de les Arts escèniques i que han treballat col·lectivament durant moltes setmanes i mesos, per obtenir un resultat força satisfactori. Hem de dir també, que deixant de banda el lligam emocional que ens uneix a aquest enorme grup de persones, alguna de les seves escenes ens van semblar força repetitives i nosaltres potser hauríem escorçat de bona gana alguns minuts de la duració total, que rondava al voltant d’una hora.
Malgrat aquest aspecte, creiem que l’important d’aquest espectacle, és que ens va quedar molt clara la idea de que les cultures al voltant de la mar Mediterrània, vulguem o no, estan unides d’alguna forma per sempre i malgrat els patiments d’algunes persones que fins i tot donen la seva vida a la recerca d’una vida millor de la que les ha tocat en sort….. la migració és imparable i la fusió i convivència de les cultures una realitat. Hem d’aprendre a conviure plegats, respectant-nos els uns als altres.
Direcció i coreografia: Constanza Brncic
Dramatúrgia: Albert Tola // Música: Nuno Rebelo //Disseny d’il·luminació: Constanza Brncic i Jordi Puig
Amb la col.laboració de: Gent gran – IES Consell de Cent – IES Milà i Fontanals – Habitació 1418 – Cor de veus – Teatre Tantarantana
