Arxiu d'etiquetes: Julio Alvarez

– 373 – GREC2019 – Teatre – OI NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2019.07.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 287)

GREC2019 – OI NÉOI (Els nous) (temp. 18/19 – espectacle nº 287)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.

Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).

OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.

“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.

Continua llegint →

2017.09.26 – Teatre – AZERBAIJAN (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

Deixa un comentari

AZERBAIJAN (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El Teatre Tantarantana organitza el VIII Cicle de Companyies en Xarxa (del 26 de setembre al 26 de novembre) que apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat.

Julio Álvarez, el director artístic del teatre, es qüestiona l’objectiu d’aquesta proposta que representa un gran esforç, i també salvar moltes dificultats per donar a conèixer el treball de companyies poc conegudes a casa nostra. En el seu escrit (al dossier de premsa del Cicle) conclou que el teatre és un espai de reflexió, des de l’humor, des del record, des de l’emoció, per tal d’entendre millor la nostra realitat…. D’això tracta aquest cicle, de poder escoltar veus en altres idiomes, amb altres maneres de fer. Veus properes que ens ajudin a tirar endavant. Una aposta clara per la reconciliació.

This slideshow requires JavaScript.

AZERBAIJAN és la primera proposta d’aquest cicle i ve de la Comunitat Valenciana de la mà de la Sala Ultramar i de Mertxe Aguilar que n’és també l’autora del text i una dels dos intèrprets.

L’obra ens planteja una relació de parella, una relació entre un ebenista i una biòloga, una relació plena d’abismes i d’esperances. Però el text va més enllà de la relació entre aquestes dues persones, ens parla de la incapacitat de prendre decisions fermes, ens parla de la immobilitat, de la incomprensió, de la necessitat d’estimar i de ser estimat sense renunciar al que som, al que fem i sense deixar de somiar en el que volem ser.

Continua llegint →

– Roda de premsa – 3a edició del CICLÓ – UNA CASA A L’EST – Teatre Tantarantana (rp48) – 29.12.2016

Deixa un comentari

UNA CASA A L’EST – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Últim dijous de l’any, una bona data per presentar la primera proposta escènica del 3er Cicle de Companyies independents en residència “EL CICLÓ” al Teatre Tantarantana.

El director artístic del Teatre, Julio Álvarez fa la presentació d’aquesta tercera edició, en la que de nou es presenten els treballs de creació de 5 companyies: Cia. Casa Real, La Calòrica, Ignífuga, Dara i Col·lectiu La Santa, de les que ja vàrem poder veure les seves propostes en el segon cicle durant l’any 2016. Julio comenta que quan mira 3 anys enrere, a vista dels resultats obtinguts amb EL CICLÓ, a ell li dóna una mica de vertigen, per tot el que s’ha aconseguit i assegura que realment està molt satisfet.

Afirma que és un autèntic plaer veure el treball d’aquestes Companyies independents i autogestionades, des del moment zero, en el que inicien els seus projectes amb una pàgina en blanc, i com van omplint la seva nova creació fins a aconseguir portar a escena la seva proposta; viure això amb ells és fascinant; però al mateix temps el Teatre Tantarantana amb aquesta iniciativa es converteix en un espai de diàleg entre les diferents companyies que participen en el Cicle, i també amb la Sala i el seu públic, relacionar-se amb aquest últim abans, durant i després de l’espectacle.

Així doncs, un any més, les companyies comptaran amb espais d’assaig, producció executiva, acompanyament artístic, suport econòmic a la producció i suport per poder portar de gira els seus espectacles. Julio creu que el Teatre ha de ser un mirall de la societat i tractar els temes que ens afecten a tots nosaltres.

En aquesta tercera edició del CICLÓ, podrem veure els següents espectacles:

UNA CASA A L’EST – Col·lectiu La Santa – del 5 al 29 de gener del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – La Calòrica (última de les col·laboracions amb el CICLÓ) – de l’1 al 26 de març del 2017

EL JUGADOR – Ignífuga – del 5 al 30 d’abril del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – Cia Casa Real – del 3 al 28 de maig del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – DARA – del 16 d’agost al 17 de setembre del 2017

_________________________

A continuació la Companyia Col·lectiu La Santa, va presentar UNA CASA A L’EST, amb la presència de bona part de l’equip artístic, encapçalat per la directora de la proposta i al mateix temps autora del text, Laura Mihon.

Una roda de premsa gairebé en família, en la que em vaig sentir molt a gust i molt proper als seus protagonistes, que a més d’una presentació del seu treball escènic, es va convertir en una xerrada d’amics, en la que vàrem poder explicar experiències viscudes en diferents dictadures del món…. també de la que vàrem patir aquí a casa nostra i que ells a causa de la seva joventut únicament han sentit a parlar als seus pares.

Continua llegint →

– Teatre (62) – LA SRA. OLIVER (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 20.10.2016

1 resposta

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

LA SRA. OLIVER –

… i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

This slideshow requires JavaScript.

A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – LI DIUEN MAR (🐌🐌+ 🐚) – Teatre del CCCB – 02/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat a la tarda vàrem tenir sessió doble de Teatre i la primera d’elles va ser aquesta proposta de LI DIUEN MAR al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De fet va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar del Festival Grec, perquè coneixíem de primera mà, per boca d’en Julio Alvarez (director del Teatre Tantarantana), l’enorme esforç que a l’entorn d’aquest teatre, s’havia realitzat per crear aquesta proposta totalment innovadora.

El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l’any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques.

I és que al voltant de 80 persones entre adults i joves del barri del Raval, han treballat des de fa gairebé 8 mesos, per aixecar aquest espectacle multidisciplinar i per això s’han basat amb les seves pròpies vivències, per tal de parlar-nos de viatges físics, però també interiors.

En l’enorme espai escènic, jo vaig contar en algun moment al voltant d’una cinquantena de persones interpretant en directe, fent ús de la paraula, sense ser actors professionals, però també utilitzant la dansa i la música en directe. Persones de procedències diverses, que parles llengües diferents i edats molt dispars, s’han unit per treballar i aconseguir un espectacle de creació comuna, que en molts moments sembla autènticament professional, per la seva bellesa i la seva perfecta sincronia.

Continua llegint →

-Teatre – Festa de presentació del CICLÓ (2ª temporada) – Mau Mau – 15/02/2016

Deixa un comentari

Aquest dilluns passat vàrem estar convocats, igual que l’any passat (aquí podreu veure aquella crònica), a la festa de presentació del CICLÓ (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona), que ben aviat es podrà veure de nou al Teatre Tantarantana; aquesta vegada es va celebrar al Mau Mau del Poble Sec… i nosaltres com a tontets, sense haver llegit bé la convocatòria, ens presentem davant del Tantarantana i evidentment la persiana estava tancada…. encara sort que el Mau Mau està força a prop.

En un ambient divertit i totalment jove (excepte nosaltres), on gairebé tots portàvem una cervesa a la mà, es va presentar aquesta nova edició en la qual han estat escollides 5 companyies joves de teatre: Companyia Ignífuga, La Calòrica, Dara Teatre, La Casa Real i el Col·lectiu La Santa, que faran residència a la sala i que ja tenen dates de representacions, malgrat que algunes de les obres que s’interpretaran estan encara en una fase molt inicial de gestació.

Arántzazu Ruiz del Col·lectiu La Santa, va fer el primer parlament tot dient: “No som cares conegudes ni tenim gran pressupost, però fem el que ens dóna la gana”; els directors artístics del Tantarantana, Julio Álvarez i Roberto Romei, en pujar a l’escenari van comentar que encara els hi tremolaven les cames exactament igual com l’any passat, malgrat que aquella experiència va resultar del tot satisfactòria…”No tenim ni idea del que passarà, ni aquí ni al teatre, però aquesta és la idea del Cicló” … i és que els han donat absoluta llibertat de creació.

Continua llegint →

– Teatre – MÁTAME (🐌🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 21/10/2015

2 respostes

Una de les cròniques que tenia pendent i que em fa especial il·lusió publicar, és la “Trobada de Creadors” a la que vaig ser convidat el passat dimecres 21 d’Octubre a la Sala Àtic22 del Tantarantana, prèvia a la inauguració del cicle de lectures escenificades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana, que va començar poques hores després i que durarà fins al 9 de desembre en successives sessions, cada dimecres. Malauradament aquesta crònica per qüestions que ara no venent al cas, sortirà amb un considerable retard.

A aquesta trobada varen acudir dramaturgs, actors i directors de Teatre que participaran en aquest cicle de lectures, entre els quals i de forma destacada cal anomenar a Luis Miguel Gonzàlez, director del Teatro del Astillero i impulsor del programa Iberdrama (l’anàlog del DNI+D a Madrid), i evidentment amb la presència de Kléber de Bosque, director del cicle DNI+D i de Julio Álvarez, director del Teatre Tantarantana i Àtic22.

This slideshow requires JavaScript.

La idea de la reunió era compartir les idees sobre la creació teatral a través de la xarxa i també explicar-nos els lligams que a partir d’aquesta temporada s’han aconseguit entre diferents Teatres de l’estat espanyol (Teatre del Astillero de Madrid – Espacio inestable de València – Nau Ivanow – Teatre Tantarantana) per tal de fer conèixer textos de dramaturgs iberoamericans; a la vegada s’han establert convenis amb sis plataformes teatrals de diferents països (Brasil, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Argentina, Veneçuela i Portugal) per tal de què autors de casa nostra puguin ser també coneguts a Iberoamèrica.

Continua llegint →

– Teatre – Festa de presentació d’el CICLÓ – Tantarantana Teatre – 27/01/2015

2 respostes

Dimarts passat vàrem ser convidats a la festa de presentació del CICLÓ, primer cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona, que a partir de la setmana vinent i durant els mesos vinents es representara al Tantarantana. Donem gràcies des d’aquí a Julio Álvarez, per aquesta iniciativa de fer la presentació a altres mitjans complementaris a la premsa tradicionals, com són els Blogs on parlem de Teatre i sobretot a hores en què, els que encara treballem podem assistir.

Fa ja gairebé 3 anys el responsable del Teatre Tantarantana (Julio Álvarez), va obrir una sala a les golfes del mateix Teatre, on des de llavors es creen noves activitats al voltant del TEATRE; es tracta de “l’Àtic22” … que ha servit com espai de llibertat creativa per diferents grups exclosos moltes vegades de la xarxa “oficial” de Teatre a Barcelona.

Amb aquesta experiència enriquidora, ara Julio Álvarez i el codirector artístic Roberto Romei, volen transformar l’antiga sala del Tantarantana, per tal de fer quelcom complementari; per començar s’ha canviat el nom de la Sala que a partir d’ara s’anomenarà “Baixos22” i s’iniciarà una nova etapa, per tal de què companyies joves residents, puguin crear, assajar i desenvolupar noves propostes i que aquestes no siguin vistes, ni per ells ni pel públic, com a meres vendes de productes teatrals; s’intentarà que amb diferents iniciatives que inclouran activitats que van molt més enllà que les mateixes representacions teatrals, com poden ser concerts, col·loquis, trobades post-funció, lectures dramatitzades i qualsevol altra experiència que serveixi per apropar al públic, que ara mateix no acostuma a assistir al Teatre, i descobreixin i s’interessin per aquesta forma de viure la Cultura.

Continua llegint →

– Teatre – BARBAZUL (***) – Teatre Tantarantana – 27/09/2014

Deixa un comentari

Aquesta proposta agosarada, no és apta per tothom; ens va recordar el molt enyorat cicle “Radicals” que a l’època daurada de Àlex Rigola teníem la sort de gaudir al Teatre Lliure. Tornem al Tantarantana per tal de veure un altra producció que han inclòs dins del “cinquè cicle de Companyies en xarxa“.

La companyia gallega Borja Fernández, ens dóna una enorme lliçó de Teatre en un espai de temps inferior a una hora de duració, fent us de moltes de les arts que es poden combinar a sobre d’un escenari, com són el teatre de text, la música contemporània i la de Monteverdi interpretada al Banjo, l’òpera de Bartók, la dansa, la pallassada esperpèntica, l’acrobàcia més espectacular i la més subtil, la mímica, i el teatre d’objectes…. i segurament alguna disciplina artística mes que m’oblido en el moment d’escriure la nostra crònica.

BARBAZUL, Bluebeard, Barbableue… és un clàssic amb majúscules, revisitat, reintepretat i remuntat incomptables vegades a través dels diferents gèneres artístics. Obres mestres del cinema (La vuitena dona de Barbablava, d’Ernst Lubisch), de la música (l’opereta còmica d’Offenbach, l’òpera Barba Blava de Bartók,) i de les arts escèniques (Bluebeard de Pina Bausch), conviuen amb milions de versions més o menys lliures del horripilant conte, basat en un encara més fosc i interessantíssim personatge històric, Gilles de Rais.

Mònica de Nut, cantant d’òpera (soprano), de jazz i de cançó d’arrel gallega ha col·laborat en aquest espectacle amb un actor multidisciplinari, en Borja Fernández; ells dos utilitzant el millor d’ells, per tal d’explicar-nos la història prou coneguda de Barbablava i d’una manera que ningú encara ho havia fet.

És veritat que l’espectador al principi el sorprèn molt veure el que sembla un espectacle passat de voltes i esperpèntic; però a poc a poc t’adones que tot el que passa a l’escenari, té un sentit, des de la música interpretada en directe utilitzant un petit òrgan electrònic, o un banjo ….. fins al teatre físic esgotador d’en Borja, que deixa a l’espectador esgotat, tan sols de veure com es belluga i com a poc a poc converteix l’escenari en un camp de batalla arrasat per la seva acció brutal.

Continua llegint →

– Teatre – SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS (***1/2) – Àtic 22 – 01/09/2014

4 respostes

Tornem a apostar por una sala, ÀTIC22, on es fa molt bon teatre i que ens té el cor robat, precisament per què aquí és dona l’oportunitat de poder estrenar produccions Teatrals de qualitat que d’entrada sembla que no tenen cabuda dins del circuit teatral de Barcelona, ja de per si molt ampli.

Són molts els creadors d’arts escèniques que no tenen la sort de poder ni tan sols mostrar totes les seves obres en públic i en Julio Alvarez, ofereix aquest espai a l’àtic que està per sobre del Teatre Tantarantana, que dirigeix. Una tasca encomiable i digne d’admirar.

Avui assistim a l’estrena de la producció SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS, escrita i dirigida per Iñaki Garz. En aquest cas, es tracta d’un autor prou conegut a casa nostre, perquè ja ha dirigit obres seves a Barcelona, com per exemple: “Quan arribi la batalla, pensa en mi” al Teatre Tantarantana, “El cuarto de las mujeres” a la Sala Beckett, “Canto por la muerte de Lili Tofler”a la Nau Ivanow…. entre d’altres. Nosaltres, però és el primer cop que podem gaudir del seu treball.

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L’home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres amaguen les faccions. L’habitació de l’hotel sembla espiar la intimitat d’aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s’escolta de lluny. És l’escenari ideal. Potser no és el millor lloc per parlar de la mort d’algú, però potser és el millor lloc per preparar la seva venjança.

Continua llegint →