Arxiu d'etiquetes: Teatre del CCCB

– 373 – GREC2019 – Teatre – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2019.07.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 287)

GREC2019 – OI  NÉOI (Els nous) (temp. 18/19 – espectacle  nº 287)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.

Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).

OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.

“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – RAPHAËLLE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2018.07.15 (temp. 17/18 – espect. nº 353)

RAPHAËLLE (temp. 17/18 – espectacle nº 353)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge de nou al Teatre del CCCB i dins de la programació del Festival Grec, vàrem poder veure RAPHAËLLE, una proposta de la companyia “La conquesta del Pol Sud“, presentada en Roda de premsa el passat 27 de juny; creació i interpretació de Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Guia i Eugenio Szwarcer.

És el tercer muntatge de la companyia dins de la trilogia “Dona, història i identitat”, després de “Nadia” (2016) i “Claudia” (2017). Tres peces de teatre document, interpretades per les mateixes protagonistes. Nadia ens parlava de la Guerra a l’Afganistan i les seves conseqüències, en tant que Claudia ens parlava del drama dels nens robats a l’Argentina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Alfred Mauve

Raphaëlle Pérez és una noia francesa de 23 anys que ens explica la seva experiència “trans”, de transició, de canvi de gènere. Tot i haver nascut en un dels països més avançats d’Europa, la seva vida no ha estat fàcil.

El seu recorregut està marcat per la lluita, per la recerca de la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles, pels somnis, …..

La seva valentia i les seves aspiracions i decepcions ens projecten una mirada sobre un món de constants lluites i conquestes socials. La Conquesta del Pol Sud ens qüestiona si la divisió de sexes és merament una construcció cultural i social.

La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats.

Raphaëlle és una mirada fascinada per un món en plena transformació, una transformació que afecta tots els àmbits de les nostres vides i que, especialment, està redefinint el rol dels gèneres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Alfred Mauve

Aquesta proposta, igual que les anteriors, s’ajuda amb les projeccions audiovisuals, una acurada selecció de fragments narrats i petites escenes dialogades que situen perfectament a la nostra protagonista. Començant per la seva infantesa, l’escola, la seva vida a la “grisa i verda” Normandia, les seves Barbies, les sabates de taló, els seus estudis, París i finalment Barcelona….

Continua llegint

– Teatre familiar (89) – WHITE (🐌🐌🐌🐌) de Catherine Wheels Theatre Company – Teatre del CCCB – 11.11.2016

WHITE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Dijous vaig conèixer a Eulàlia Ribera, directora de “La Sala” de Sabadell, espai dedicat en exclusivitat a la creació, la producció i la difusió d’espectacles infantils. Ella va estar present a la roda de premsa de l’espectacle “Els perseguidors de Paraules” com a representant de la productora Imaginart; en acabar, vàrem estar xerrant un grup de persones sobre la força que tenen alguns espectacles classificats com de “públic familiar” i és quan llavors va sortir el tema del Festival “El Més Petit de Tots”, que actualment s’està celebrant a diferents espais de casa nostra.

Gràcies a ella aquest divendres al matí se’m van obrir les portes a una funció escolar al Teatre del CCCB, que ha obtingut molts premis i ha pogut girar per tot el món. Es tracta de WHITE, una producció de la companyia escocesa Catherine Wheels, un dels millors grups de teatre d’Escòcia segons el diari The Scotsman. WHITE es va estrenar a l’Edinburgh Fringe Festival l’any 2010 i es va emportar tres premis. EI 2011 va triomfar al Critics Awards for Theatre in Scotland (CATS) i va ser considerat el millor espectacle de l’any.

white-teatre-del-cccb

Benvinguts al bonic i estrany món de White. Ple d’ocells i de gàbies. Un món que brilla i enlluerna durant la nit. Dos amics tenen cura de les casetes dels ocells i s’asseguren que els ous es mantinguin fora de perill. Aquest món és blanc, brillant i ordenat. Però a la part alta dels arbres de sobte hi apareix color. Primer el vermell, després el groc, després el blau… White és un espectacle alegre, juganer i molt visual. 

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

port_arthur Grec2016 - 2

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LI DIUEN MAR (🐌🐌+ 🐚) – Teatre del CCCB – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat a la tarda vàrem tenir sessió doble de Teatre i la primera d’elles va ser aquesta proposta de LI DIUEN MAR al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De fet va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar del Festival Grec, perquè coneixíem de primera mà, per boca d’en Julio Alvarez (director del Teatre Tantarantana), l’enorme esforç que a l’entorn d’aquest teatre, s’havia realitzat per crear aquesta proposta totalment innovadora.

El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l’any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques.

I és que al voltant de 80 persones entre adults i joves del barri del Raval, han treballat des de fa gairebé 8 mesos, per aixecar aquest espectacle multidisciplinar i per això s’han basat amb les seves pròpies vivències, per tal de parlar-nos de viatges físics, però també interiors.

Li diuen Mar

En l’enorme espai escènic, jo vaig contar en algun moment al voltant d’una cinquantena de persones interpretant en directe, fent ús de la paraula, sense ser actors professionals, però també utilitzant la dansa i la música en directe. Persones de procedències diverses, que parles llengües diferents i edats molt dispars, s’han unit per treballar i aconseguir un espectacle de creació comuna, que en molts moments sembla autènticament professional, per la seva bellesa i la seva perfecta sincronia.

Continua llegint