Arxiu d'etiquetes: Tantarantana

– Teatre – Grec2016 – LI DIUEN MAR (🐌🐌+ 🐚) – Teatre del CCCB – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat a la tarda vàrem tenir sessió doble de Teatre i la primera d’elles va ser aquesta proposta de LI DIUEN MAR al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De fet va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar del Festival Grec, perquè coneixíem de primera mà, per boca d’en Julio Alvarez (director del Teatre Tantarantana), l’enorme esforç que a l’entorn d’aquest teatre, s’havia realitzat per crear aquesta proposta totalment innovadora.

El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l’any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques.

I és que al voltant de 80 persones entre adults i joves del barri del Raval, han treballat des de fa gairebé 8 mesos, per aixecar aquest espectacle multidisciplinar i per això s’han basat amb les seves pròpies vivències, per tal de parlar-nos de viatges físics, però també interiors.

Li diuen Mar

En l’enorme espai escènic, jo vaig contar en algun moment al voltant d’una cinquantena de persones interpretant en directe, fent ús de la paraula, sense ser actors professionals, però també utilitzant la dansa i la música en directe. Persones de procedències diverses, que parles llengües diferents i edats molt dispars, s’han unit per treballar i aconseguir un espectacle de creació comuna, que en molts moments sembla autènticament professional, per la seva bellesa i la seva perfecta sincronia.

Continua llegint

– Teatre – LA PODRIDA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Tantarantana – Sala Baixos22 – 26/11/2015

Dijous passat vaig anar a l’estrena de LA PODRIDA, una producció teatral de la companyia La Peleona, al Teatre Tantarantana.

Únicament tres actors a escena que interpreten a dos germans (el Nil i la Lena), que malgrat que s’estimen molt, són absolutament diferents en tot; ell (Jordi Gràcia), és un home ambiciós amb ganes d’arribar el mes a dalt possible en el seu estatus social, sigui al preu que sigui; ella (Carla Torres) en canvi és una assistenta social que s’oblida una mica d’ella mateixa, per tal de cuidar dels seus el més possible, especialment de la seva iaia que està a punt de fer els 104 anys; el tercer actor, Carles Goñi, interpreta el pacient marit de la Lena.

La Podrida - Tantarantana - 1

La Podrida és un joc de cartes en què la teva sort depèn de la mala sort dels contrincants. Bàsicament es pot dir que a tu et va bé en la mesura que aconsegueixes que als altres els hi vagi malament. I a més té una altra particularitat … i és que, és relativament fàcil pujar esgraons al principi i donar-te-les de vencedor, però encara és molt més fàcil estimbar-se en la baixada i ser la riota de tots.

Continua llegint

– Teatre – LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 15/10/2015

Dijous passat vàrem tornar al Tantarantana Teatre a l’estrena de LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO, text escrit per Jumon Erra i interpretada per la Companyia La Danesa. Es tracta d’una proposta interessant pel tema, que està poc tractat en Teatre…, ja que el seu argument ratlla l’apocalipsi.

LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO

Una campanya orquestrada pel govern per atraure herois capaços de vetllar literalment per la col·lectivitat: voluntaris repartits de tres en tres en refugis vigia per tots els boscos del territori per mirar de salvar-nos. Cabanes de vigilància finançades per la Unió. Blanca, Ferran i Celi, els protagonistes de la història, s’han fet voluntaris. Hauran de prendre la decisió més dura de les seves vides en la distància que hi ha entre el llamp i el tro. Per motius ben diferents. I hi hauran de conviure, vulguin o no. Tots tres. En seran capaços? No són herois. Si fins ara no han pogut portar enlloc les seves vides… sabran vigilar les de tots nosaltres?

Amb una escenografia austera, però efectiva, quatre actors que interpreten forces mes personatges dels que són, ens expliquen aquesta història angoixant, quasi de terror; els tres personatges principals que conviuen en el refugi al bosc, no saben ben bé el perquè estan allà tot sols i a sobre de “voluntaris” per salvar la humanitat … en certa manera enganyats pels que manen a la societat que els ha tocat viure…. una societat indesitjable, opressiva i totalitària.

Continua llegint

– Teatre – TODOS A LA UNA (**) – Teatre Tantarantana – 10/09/2014

Al Tantarantana inauguren la temporada amb el “Cinquè Cicle de Companyies en Xarxa”, que el que pretén és apropar als aficionats de Teatre, obres que no s’han vist aquí a casa nostre, procedents d’arreu de l’estat, principalment des de Madrid, però també de València i Galícia.

DV

 

El cicle s’inicia amb l’obra TODAS A LA UNA, dirigida i interpretada en castellà per una increïble actriu que encara nosaltres no havíem vist treballar; es tracta de ESTER BELLVER. Ella mateixa ha fet un recull de textos de l’autor Agustín Garcia Calvo, traspassat recentment a l’any 2012.

El recull de textos inclou un munt de poesies, escenes dramàtiques, contes, romanços i fins i tot cançons interpretades amb “pandereta”, de l’autor admirat per l’Ester. La tria te qualitat, i segurament molta, però així com algunes històries em van atrapar des del primer moment:

– el de la nena que mentre es gronxa, pensa en com assassinar la seva germaneta petita, perquè des que va aparèixer ella, ha deixat de ser l’única i fins i tot li ha robat les seves calcetes de quan ella era petita i que les tenia guardades pel gran afecte que li tenia…

– o la desesperació d’una dona lletja, abocada al seu balcó, tot veient com les seves amigues triomfen en l’amor, mentre ella es consumeix d’enveja

– o la de la història d’una moribunda que li respon “mucho” a la seva ex parella, quan aquest va al seu llit de mort i li pregunta si s’alegra de veure’l, quan ell com a molt només esperava sentir una única síl·laba “si”, li regala un “mucho”, una paraula de dues síl·labes que en boca d’una moribunda signifiquen molt per ell.

Però d’altres històries i cançons no em van enganxar i fins i tot vaig haver de fer esforços per connectar de nou amb el que ens estava explicant a l’escenari.

Continua llegint